Places vacants…

La número 19 és la meva plaça, i fins fa poc hi havia el meu cotxe... ara ja no hi és... l’està gaudint una molt bona amiga i el seu company, qui posà una mirada negra i increïble al pujar al cotxe per primer cop... i és que d’això va la vida... d’aprofitar al màxim les coses i un cop no es poden aprofitar més, deixar que algú altre ho faci amb la màxima il•lusió possible... i de fet tot és així... en el metro cal deixar sortir abans d’entrar, en la casa, treure la roba de l’armari per posar-ne de nova, quan la feina no motiva, cal pensar si algú nou podria fer-ho millor o nosaltres una cosa que ens agradi més... Però no podem obviar que desfer-nos de segons què ens genera una mica de dolor, pels records, pels bons moments viscuts, per la sensació de perdre algo propi... i un cotxe té molt d’això... molts bons moments, moments sol i també acompanyat, moltes excursions, els nervis de les primeres feines, moltes paraules i carícies, molts paisatges, molta música, alguna discussió, cop roda punxada ni cap multa (me la van haver de posar a Cuba), i algun disgust també... però un cotxe ofereix una barreja increïble entre intimitat i llibertat... i poques coses materials donen ambdues coses... són molts moments i records que es deixen enrere i tots es reviuen amb nostàlgia quan s’allunyen rodant per la carretera... però és per un bon motiu, per a que algú altre ho gaudeixi, l’aprofiti tant o més que un mateix, sabent a sobre que el cuidaran molt i molt.... i això no té preu, només ho pot pagar el sentir que un ha fet el que havia de fer... i no més... la vida continua, cal acceptar aquest regal, donar les gràcies per haver-lo pogut viure, i regalar-ho a algú altre... i mirar endavant... jo, almenys, ja tinc la meva plaça de parking aparaulada... hi ha coses que no necessiten esperar, que s'accepten de deixar més ràpidament, i s'omplen també ràpidament... en canvi hi ha d'altres que necessiten el seu temps per a ser decidides o canviades... hi ha coses que requereixen tot el temps del món... encara que a vegades aquest no hi sigui... o tinguem aquesta sensació... Però la vida va com va... i temps al temps...