Passejant per casa

Hi ha bars que et fan sentir com a casa... una casa tipo loft, sí, però àmplia i amb billar... i amb molta gent... gent amb qui vas, els i les de sempre i sempre de nous i noves... gent que et trobes allà... alguns per casualitat, i altres cada dia, sempre... s'ho curren i dóna gust... tracte proper, més d'un somriure... bona música i bona birra, i això ja és molt avui en dia... intimitat apropiada entre setmana i més d'un crit pel Barça... i per a rematar, una caipiroska de collons i lavabo d'homes amb tapa de plàstic i tot... Aquests i mil detalls més són els que et fan sentir, com deia, com a casa... Avui han celebrat el seu onzè aniversari, concert en directe i ple de gom a gom... i per això, i per moltes altres coses més, avui un vot a favor al bar The Passenger i la seva gent !!!!

somnis...

Avui una persona s'ha guanyat un viatge per la cara, perquè tenia el 330, i si el tenia era perquè està fet tot un aventurer , i així us estalvio de llegir tanta "/a"..., q sí, que ho tinc present, però fa pal escriure-ho...doncs això.... un viaje, noooh i ni un euro !!! gratissshhh amigo Joan !!! Un gran vot a favor per l'acte d'avui i la roca !!!

Us copio la nota de premsa.

El pròximo jueves tienes una cita de lujo en La Salle.

http://elsbousdelasalle.blogspot.com/2011/03/jueves-de-lujo-en-la-salle.html

En primer lugar tendremos la presentación oficial del Open Bloc Bous de la Salle 2011 a cargo del Campeón de España, Victor Esteller, Isabel Puertas, Directora Comercial de Gargola y Jaume Oliveras Director del evento. Acto seguido Kiko Peña, Gerente de Vertic Barcelona darà la entrada a Sebastián Alvaro, creador de "Al Filo de lo imposible", Ramón Portilla, primer español en escalar las cumbres mas altas de los 5 continentes y Esther Sabadell alpinista y camara de altura de "Al Filo de lo Imposible". Nos viene a presentar el audiovisual Tibet Secreto: "El Tíbet es una región geográfica única en el mundo. Sus características físicas, un altiplano situado por término medio a 4800 mts de altitud, sus cadenas montañosas que superan los ocho mil metros de altitud, las montañas más sagradas del mundo, los ríos que regarán el fértil subcontinente indio, todo este conjunto hicieron del Tíbet el País de las Nieves, el reino de los lamas, el Techo del Mundo. Un lugar fascinante y misterioso, defendido por montañas que rozan las nubes, que atrajo la curiosidad de los grandes exploradores hasta bien entrado el siglo XX. Hoy el Tíbet sigue guardando buena parte de su atracción, una tierra dura y austera que ha sido definido más como una religión que como un estado. Un lugar donde todo es especial, misterioso y sagrado: montañas virginales que superan los siete mil metros, torrentes que horadan cañones como el Yarlung Tsangpó, el último enigma geográfico de Asia, en una palabra el lugar donde todavía es posible esa aventura romántica que pusieron de moda los británicos cuando acometieron la escalada de la montaña más alta del mundo, el Everest.

Para finalizar haremos un..

Sorteo Viaje a China

Entre todos los asistentes a la conferencia se sorteará un viaje/expedición a la China per ascender al Yuzhu Peak (6.178 m ) gentileza de China Tierra de Aventura. El viaje sorteado incluye todos los gastos territorio chinos (permisos, guías, alojamiento y alimentación, no incluye el billete de avión de ida y vuelta a china.)

Entradas gratuitas a recoger en: Rocodromo dels Bous de la Salle oVertic Barcelona (C/Rocafort 135)

* Atenció a la segona accepció del terme "aventurero" de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, no ens deixa massa bé no ?!?!?! jajajaja El Sebastián Álvaro, creador de "Al Filo de lo imposible", ens ho ha fet saber avui...

El plaer d'arribar a casa...

...i saber que has fet el correcte... el plaer de fer el que et proposaves, allò assumible i que ja representa prou repte, arribar viu a casa... oh, sí quin gran plaer sentir-se como en casa... no voler fer més que el que pots mai és assumible d'entrada... cert... però després la realitat et posa a lloc... i el plaer d'obrir l'aixeta de banyera... sí, què cony, ens l'hem ben guanyat... i un cop dins, cigarro amb espècies i a relaxar-se... i el plaer de recordar cada moment viscut... la manca de temps del matí... records de feina... l'inici de la cursa sense temps a res... el record de la ceba d'ahir nit... els primers pensaments de deixar-ho... Km 1... el genoll avisa i un pensa què cony fa aquí... el segons pensaments de deixar-ho... Km 1.2... m'és impossible mantenir el Ricard al costat, i diu que no té sensacions, el molt fill de... ok, apa, nano... siau... a veure si pilles al Toni... i a esperar que arribin la Puche i el Dani... no han trigat massa... just abans del tercer pensament de deixar-ho... un a vegades se sent gilipolles realment perquè vol... però la cosa comença a pujar... d'acord... Km. 2.5... només queden 3 km de pujada bona... t'has aprés l'altimetria perquè saps que ho podies necessitar... i aquí ho tens... 3 km... comença la rampa forta... asfaltada... apa... comença a caminar... ja no hi ha tornada enrere... ara l'acabes !!!! I fas de Chiquito mentalment... i de Nuñito després amb la mateixa frase... i vas passant metres i tornes al que estàs fent... així que saps que 3 km és menys que la distància que hi ha del Passenger a Can Litus ... i hi ha el mateix desnivell... ets molt friki perquè ho vas mirar, però i què... la preparació té les seves recompenses... així que agafes bon ritme, i a caminar... i el plaer de sentir Antònia Font mentre recordes que no hi havia massa gent darrera teu en aquell tram... ziga-zaga, ziga-zaga... però recordes especialment les vistes de La Mola i Montserrat... i recordes també que algú proper tenia aquesta vista cada dia... però no hi havia temps per perdre... i és que un tiu com l'Audie Norris t'acaba de passar... nano !! espavila !!! fem la goma una parella de puretes i jo... xerrem, i un està lesionat... una tendinitis mal curada... el mateix que els "manguitos" pels mecànics de cotxe... a la goma s'hi afegeix la Gemma... i entre els 4 hem anat baixant ja després de l'abituallament en el cim... moment trialera, i records dels 16 anys fent el cabra amb la bici per camins semblants de Collserola.... el genoll comença a patir molt... i a la banyera encara el sents rogent... però ja quedava poc... un parell de Km com a màxim... amb suficiència... xino xano... ritme no massa alt, amb la Gemma xerrant i recomanant-me cremetes per recuperar-me abans... la realitat et posa a lloc, com deia... i per molt que jo portava un fetge i un parell de pulmons al cotxe, al final el que m'ha calgut és un genoll nou... mai saps... al final, és com un misteri ;-)... i moment arribada, i aplaudiments dels teus... crits i fotos... amistats runneres, i climbers i espartanes, que han patit com tu avui, i amistats runneres, i climbers i espartanes, que s'han llevat com tu només per veure-us i passar una estona... un detall que mola cacho... gràcies Jelen i Amanda !! Bé, tots triomfadors i gloriosos... per si mateixos i pels altres... ho hem fet i això no té preu... i sentir això mentre un s'eixuga amb la tovallola les parts toves i adonar-se'n m'ha fet venir al cap la frase "por mis santos huevos"... i llàstima que no la puguis dir a ningú, que segur que faria gràcia... crec que ha estat un homenatge inconscient... i el plaer de posar-se el pijama al migdia... i saber que la Glòria és amb tu... de manera figurada clar... perquè si estigués físicament seria una putada que jo ara no estic per hòsties... doncs això... la glòria, els records, les noves anècdotes, i la satisfacció de la feina ben feta, amb molt bona companyia i un paratge espectacular... i amb tot això al cap... un pensa que potser això de córrer no està tant malament... li donaré dues voltes...

#chist

Aquests darrers dies han estat dies #. Així que el blogging ha deixat una mica de pas al microblogging per uns dies... i ben intensos que han estat, 140 caràcters donen per molt... Cert és que fa temps que sóc també @carlesvin i que, a més, per motius de feina, no he parat de #16forum, #2congres i més coses que vindran... per no parlar de l'estrena del @berunnermf a la Mitja de Granollers... però aquest cop he trobat la gràcia del twitter... la creació global, la multidireccionalitat, la interactivitat, l'aportació horitzontal de continguts, vaja, l'autèntica essència el 2.0. Possiblement arribi tard, bé possiblement no, arribo tard... però més val tard que mai...

I potser us estareu preguntant el què ha fet que ara, de sobte, em flipi el twitter. Doncs ben senzill: m'he fet un fart de riure aquests dies gràcies a ell. Ja coneixia a alguns dels seus membres i la seva originalitat (p.e. @vedellconsegrat, @3gag24, i recentment @quimmonzo i la seva coprolàlia Tourettiana), però la waka-foto, Bisbal a Egipte (com el Teo) i les burrades del PP sobre els requisits per a legalitzar al nou partit abertzale, m'han produït molts somriures en uns dies complicats i tensos, i no sabeu com ho he agraït...

El #eldeloscuadros ho ha petat aquests dies... mira que posar els dits així en una foto d'aquest tipus!!! Serà gamarús !!!! Ja corren pel twitter fotomuntatges del desconegut en els llocs més insòlits i les coses més peculiars entre els dits... pobre... I per liar més la troca, el principal protagonista de la foto, el Piqué, ha muntat un concurs super friki... un crack en tota regla... I per a continuar fent escarni, #turismobisbal arrel de l'estúpid comentari que va penjar: @davidbisbal: nunca he visto las piramides de Egipto tan poco transitadas, ojalá que acabe pronto la revuelta. Només va estar unes poques hores, però ho ha petat i s'ha convertit en un dels TT (Trending Topic) de les darrers setmanes i tothom fa comentaris d'allò més surrealistes, i tothom és tothom. Però la millor troballa: #batasunarequisitos

Sabreu que recentment s'ha constituït un nou partit abertzale, de nom Sortu*. Per cert, brutal reportatge de TV3 ahir. Per "Pluja Seca", un vot a favor. Resulta, que pel Partit Popular i algun Fiscal no és suficient en rebutjar la violència, sinó que també haurien de condemnar la violència d'ETA del passat. Doncs bé, ja s'ha muntat tota una campanya amb aquesta història. Atenció, però, que el gir humorístic toca tots els colors...

• L'acudit fàcil: Si en invierno triunfó la batamanta, esta primavera se llevará la txapelatricornio
• Humor blanc: El logo del partido tiene que recordar a alguna peli Disney, preferiblemente Rey León
• L'enginyós: Que cuando busques "Batasuna" en Google aparezca la opción "Voy a tener Sortu"
• El masclista: Todas las mujeres abertzales deberán parecer mujeres, incluso de lejos.
• El friki: que acepten que el capítulo de Macgyver era un fiel retrato de la realidad
• El lingüista: que reconozcan que el euskera no existe, que se lo inventan sobre la marcha y fingen entenderse
• El gastronómic : que Josu Ternera haga un anuncio de Burguer King y al comer diga: que errico !!!
• L'escrit en euskera també: Hemendik aurrera koktel molotovak Mahou botelinekin, no more Keler! Que segur que fot molta gràcia però a saber què diu...
• ... i el que va a mossegar fort als hiPPòcrites dels collons: Que condenen el franquismo, como buen partido demócrata español...

Sort que hi ha webs que els recullen tots... i és que en 4 minuts que m'hi he connectat aquest vespre, 80 nous twitts amb #batasunarequisitos... el tema està desbordat, el món de l'acudit a tornat a la seva esplendor, el sarcasme i la befa, l'ironia i l'escarni, l'humor negre, l'humor blanc i totes les gammes de colors troben en la brevetat i la impulsivitat del Twitter un espai, per explotar... (#chist). I després de repassar-ne uns quants, agafo el llibre "Chistes de Gallegos, Catalanes, Madrileños, Andaluces... y otras hierbas nacionales " que no recordo com va a arribar a la meva biblioteca fa ja anys. Repasso els acudits sobre el País Basc... i no n'hi ha cap sobre política... es va fer al 1993, i per sort, els temps canvien... Però com hi ha gent per tot, sempre hi ha qui encara s'escandalitza per fer humor sobre aquest tema. Però a la vegada hi ha qui s'adona que en aquesta ocasió, l'humor, és un indicador més que les coses estan canviant... esperem que tot plegat no acabi com un acudit dolent.

*hauran vist els de Sortu que la wikipèdia diu que són un "partido político español" ???

Com diria Loquillo... Rock & Roll Actitud !!!

Àudio

"... jo no he inventat res... està tot fet... lo del fals davanter ja ho feia el Madrid de Di Estefano... i nosaltres aquí els primers anys del Dream Team* amb el Laudrup... jo el que vull és que a l'àrea hi arribi tot Déu, i que ningú hi estigui quiet..."

Paraula de Pep

Roda de Premsa 16-1-2011

Barça 4 - Màlaga 1

* Abans de l'arribada de Romário a la temporada 93/94

què faràs, Mas?

Bon comiat... un vot a favor pel Sergi Mas i l'equip de Polònia malgrat marcar paquet defensant la llibertat que han tingut amb el Monty per a que el Mas, Artur, i el seu nou govern no els toquin massa les cabòries i els deixin continuar fent el programa... aaaaaaaaaahhh.... ja ho veuen...

Iniesta, Xavi o Messi...

Jo voto a favor de Xavi... però crec que Delafé tindrà raó i no s'hauran de tallar cap de les mans... en tot cas...Moltes felicitats als 3 !!!
Visca el Barça !!! i Xim Pom !

Olé tu gracia !!!!!!!!!!!

"Nosotros, que somos de Cadiz, a esto que aquí le
llaman empoderamiento, lo llamamos PODERÍO"

Antonio Moreno, dinamitzador del
Col·lectiu d'Educació per a la Participació CRAC, Cadis

II Jornades ANuals de Participació:
Construïnt comunitat i prenent decisions
1 i 2 de desembre (DIBA)

No el vaig tastar, però per a ell, un vot a favor!

Duelos y Quebrantos Porciones / número de personas: 6 personas. Tiempo de Preparación: 10 minutos Tiempo de cocción: 20 minutos. Categoría: Carnes Dificultad: Fácil Introducción Esta es una deliciosa receta manchega. Cuyo nombre, y el hecho de aparecer en las primeras líneas de El Quijote, la hacen sobradamente peculiar. Ingredientes para preparar Duelos y Quebrantos. 4 chorizos. 200 g. panceta. 200 g.jamón serrano. 3 dientes de ajo. 100 g. de sesos de cordero. 1 vaso de aceite de oliva. 15 huevos.

Lo primero que hemos de hacer es picar los chorizos, la panceta, el jamón y los ajos. Calentamos el aceite en una sartén grande y freimos la panceta, el chorizo, el jamón y los ajos, a fuego medio y removiendo ce cuandoi en cuando. Añadimos los sesos de cordero y los huevos, revolviendo hasta que quede a nuestro gusto. Es importante que cuajen los huevos justo antes de servir en la mesa, pues esto es lo que hace del plato algo realmente delicioso. FONT: internet ;-)

3.143, el vídeo editat

3.143

Estaba yo un día solo. Había pasado el águila real, y no solamente me había brindado uno de sus penetrantes vuelos de caza, sino que había estado describiendo las más fantásticas acrobacias en compañía de su pareja. ¡El águila! El macho y la hembra colgados en el cielo estuvieron como cinco o diez minutos, ¡quien sabe!... ¡Yo estaba prendado de sus alas!, ¡yo quería volverme pájaro!

Félix Rodríguez de la Fuente

Bona gent...

Ei bona gent !!! Quedeu convidats i convidades a la platja de Can Litus 2.0 !!!! Gràcies Aina i Ricard !!! Sou la puta canya, també !!!

Els "Mariachis" de Penitents...

Sou la puta canya, hòstia !

No m'ha agradat, no m'ha agradat...

...el bar "Aromas del Sur" situat al carrer... a un carrer del barri de Sant Antoni de Barcelona... no en faré més publicitat, no la mereixen... Bar de dues plantes, dues plantes petites, sense aire condicionat, de birres per arreglar el món, de trobada per començar la festa... però també de terrassa i cartell situat al costat de la façana de l'edifici... dels que molesten als cecs i a les cegues... i tant sols això ja justifica no posar-lo malgrat s'anunciï que donen tapes gratis per una canya o copa... i què dir-vos, aquest és realment un element bo, bé... francament bo... ja no queden masses bars així, d'una tapa de gratissss, eh... que t'estalvies uns euros... eeeeh... (segur que heu posat la veu del Núñez de Crackòvia ;-P ). Bar que també està al mapa de googlemaps de bars amb tapes gratis... i merescudament... com la resta de bars, i és que tots es mereixen tenir un vot a favor pel sol fet de la tapeta... però hi ha un detall que no m'ha agradat gens... hi ha un cartell situat a la planta de dalt, allà on faríem anar algú dient "puja a dalt", com si es pogués "pujar a baix" (debat mantingut amb els/les companys/es Calabrieros/es de la Cocat i l'AcPpJ i part de la secció jove de TJ), sí... allà dalt... doncs hi ha un cartell que diu que no hi ha un cambrer que pugi a servir i per tant cal baixar a baix :-) a la barra per a demanar, i que s'ha de pagar al moment... i no m'ha agradat... no m'agrada aquesta desconfiança... no m'agrada el pasotisme... no m'agrada que, a sobre, hi hagi un cartell al costat de la caixa que diu que has d'estar molt agraït per la tapa gratis... com si no valguessin per a res les pujades i baixades per demanar una canya, per demanar una tapa, per demanar una cocacola o una ampolla de vi... o 4... com si no tingués preu això... no m'ha agradat l'autocomplaença i per a rematar, no m'ha agradat la paella feta 8 hores abans... com a mínim, que posin una mica de qualitat... que gratis no vol dir ser cutre, home...

Al Poble Sec hi ha de tot !!!

Felicitats per la gran festassa del passat 12 de juny i que durà fins el 13 !!! XDDD

Toquen bé aquests...

Continua la ratxa de concerts... aquest cop, un de solidari als Lluïsos d'Horta, lloc on malgrat les reformes les parets continuen tenint encant (el primer vot a favor). La causa, la Campanya contra la Fam de Mans Unides (segon vot a favor). 3 grups de música i un pregoner especial, al final els tabals van fallar... Sembla que no hi ha la gent que s'esperava, caldrà pensar com millorar-ho, però l'espectacle comença. El teatre, amb capacitat per 400 persones, comença a ressonar amb els "Sense sentit", que van forts i d'entrada es foten un Vertigo de U2... aposta valenta, però massa arriscada per ser la primera... són massa cadells encara... van fent i poc a poc van pujant de nivell i la claven més. I toquen de tot, cançons conegudes, cançons que les van conèixer el seus pares i fins i tot avis, i una cançó seva i en català.

Uns 45 minuts, i comencen els següents. Un altre estil, menys tocs de punk, menys tocs de xibeca, i una mica més de porros i una mica més de mojitos... i porten un saxo, això sí que és estil hòstia... A la segona cançó, amb la confi, diuen que fa calor i abaixen els llums... un to més íntim, més càlid, que permet al poc públic assistent perdre la vergonya i ballar una mica... to íntim que aprofita el guitarrista per a seure com a casa, posar-se la guitarra com li surt de la punta de... i cantar casi amb desgana... com a casa... només li faltava el porro i un sofà per ja sentir-se al 100% a gust... però compte, malgrat l'estampa de "paxorra", el paio tocava de puta mare... Bé, aquest va ser el comentari més sentit de la nit "toquen bé aquests!!". Surto un moment a fora per fer un piti i veig 6 persones més ballant... en el carrer també es ballava... certament, l'aïllament del local és 0 o 0,1 si es tanquen finestres, portes i porticons, els veïnat ho sent segur, són les 00:00... però no es queixen... molts d'ells són part de la família dels Lluïsos, avui toca concert jove i demà pasodoble per mi... una nit és una nit, i ja està... tot queda en família...

Faig la foto al cartell... em quedo amb el nom, The Good Samaritans (atenció al cover de After Midnight del Clapton, un altre vot a favor per ells), i torno a dins... Toquen Johnny B. Gode, sembla que no hi ha més cançons... acaba i diu el cantant que el grup d'abans també l'ha tocada prou bé... ha estat com un bis... bis que per cert no fan malgrat l'aclamació popular... acaben, donen les gràcies, i pleguen veles... moment d'incertesa, la presi estava fent de relacions públiques, i ens assabentem que el tercer grup, de samba, no s'ha presentat, ha donat "plantón". No contesten telèfon ni res... al final els tabals i el tercer grup són els que van fallar... no la música, no la solidaritat i tampoc l'ambient familiar del moviment ateneístic... i per això, un darrer vot a favor !!!!!!

Com una puta cabra...

"Tornar a sa terra"

Antonia Font. A Rússia (CD,2001)
© SLURP! Records / Música Global Discogràfica
Lletra i música de Joan Miquel Oliver

Grigri

Arribes al punt de reunió. Una argolla i una xapa davant teu, i col·loques una cinta express a la xapa. Col·loques la corda al "moscata" lliure mentres recordes que la boca del "moscata" ha d'anar en sentit contrari al de l'argolla. Ho comproves, i un cop col·locada la corda, cerques una altra cinta. L'agafes i l' uneiexes el "moscata" per un cantó i a la cinta ventral de l'arnés per l'altre. Ja estàs segur del tot, moment de descans... moment de felicitat per superar el repte, moment de moure braços per relaxar-los... mellow moment... però el/la teu/va company/a de baix no es pot relaxar... ell també està escalant amb tu, ell duu el grigri, en depens i li has de tenir tota confiança. Despenges mans i peus per descansar, quedes com un xoriç, i pots començar tranquil·lament les operacions amb la corda per baixar. L'agafes però t'és curta, li demanes més corda al/la companya que segur que està flipant amb tu. La doblegues i la passes per l'argolla. Amb l'extrem doble que tens hi fas un vuit. És un doblevuit. Te l'has de lligar, a poder ser amb un "moscata" de seguretat (amb rosca), i si no pots, amb dos "moscatas" amb les boques una mirant a la dreta i l'altre a l'esquerra. Ho necessites per baixar. Moment de deslligar-te el doble vuit que et passa per les anelles que uneixen l'aro ventral. Aquest el portes fet des de baix, i t'ha donat la seguretat necessària per tirar amunt tot el que els braços, cames, dits i cap et deixin... però ja no ho necessites més. El desfàs, ila treus del "moscata" inicial, i passes aquest extrem de la corda per l'argolla. Ara ja no hi passen dues cordes, només una. Detall important aquest, doncs si no la passes, no has fet el "canvi" de costat i la corda acaba no passant per dins de l'argolla i cau(ens ha passat avui en el curs). Un cop l'has passat ho tens tot fet... bé... casi... si la corda és curta, has de recuperar una mica fent de nou amb aquest extrem el doble vuit que acabem de desfer i després desfer el primer doblevuit que he citat en aquest post (guanyes 1 metre aprox). Complicat? una mica... El de baix ara t'ha de tibar fort de nou. I molt. El grigri fa la seva feina i et clava per treure la pressió que tenien les dues cintes express que hem posat al principi. Les recuperes i et penges només de la corda que t'uneix l'aro ventral... Ara, més que mai, el grigri pren protagonisme, descens suau i segur. Un cop a baix, ja està, ja pots deixar d'apretar el cul... moment de dir com el Joseba de "qué vida más triste": bueno, bueno, bueno... la vida !!!! moment d'abraçades... i moment també de pensar en el següent repte... aquestes coses deuen enganyar... i molt... dilluns ho us explico...

BSO d'un cap de setmana de muntanya genial...

Dedicat als espartans/es del cotxe C3, un vot a favor !!!!!!

1 de maig

Avui s’ha celebrat la primera sessió presencial del XVI Fòrum “La primavera de les Associacions” a Torre Jussana que organitza… um... bé, és una mica complicat d’explicar qui ho organitza, no ho tinc massa clar encara… bé, sí tinc clar que “gaudeix” a la vegada que “pilla” organitzant-lo… però no qui ho fa… Total, que avui ha estat “dia gran” al curro, de matí de despertar amb un somriure, un manolo que no era manolo, un matí caòtic entre sensacions positives i negatives de la nit anterior, de sensacions negatives i positives pel que vindria a la tarda… una tarda amb un xic de nervis i ambient de gala, de canvis d’urgència amb genial solució i d’un Maresme lliure i tropical amb campanya electoral pendent, de canya abans de dinar i de mitjana després de tot, de nuesa i fred malgrat la roba… un bonic dia… uns/es bons/es companys/es que han posat el coll i la cama com qui més i que haguessin canviat ràpidament el micròfon com a bons professionals si el Pep Montes ho hagués requerit, una bonica sala malgrat tot, i també, una bonica jornada amb coneguts, i una jornada de reptes per les moltes novetats 2.0 i tecnologia audiovisual d’autosuficiència… novetats per la il·lusió, per les bones esperances, per la qualitat de tot plegat…

Finalitza l’acte un amic, un referent personal en forces coses, un lletraferit. En Pep parla d’innovació, de canvis, de radicalitat, d’aposta i confiança, d'obertura de finestres i llums, de l’Ateneu en majúscules de la capital, de professionals de la gestió cultural (com no?), i fins i tot de donar de baixa associacions quan els seus objectius no siguin assolibles o abans que morin d’inanició. Entre la seva intervenció i l’inicial d’inauguració dels alts càrrecs i representants associatius, en Xavier Godàs ha disposat també de 50 minuts més el torn de preguntes amb la primera intervenció en directe via Facebook, gràcies Neus! Pels que no l’hàgiu seguit o tingueu ganes de participar del post-partit, no ho dubteu !Facebook i Twitter !

Exemplar salt de l’acadèmia a la pràctica, doctor d’allò que a alguns ens costa explicar, una aposta segura per alguns, una aposta de confiança cap al seu equip pels altres (gràcies, això no va amb el sou), una descoberta per alguns altres també… Parla de coses conegudes, de Rosa Parks, i de Nimby’s, compara la mili amb la comunió... se li pregunta sobre Putnam com s'havia fet anteriorment pel FB, i sobre la democràcia directa... exposa sobre l’individu i el col·lectiu, cita a Galbraith regirant el títol del seu llibre més conegut, i malgrat parlar de la seva obra, no esmenta a Olson.

Marcur Olson, economista i sociòleg, teòric racionalista sobre els grups de pressió, sobre l’acció col·lectiva, sobre la comunitat i sobre els càlculs dels beneficis i els costos de la participació, com a bon racionalista, ja ho he dit abans. En la seva obra Teoria de l’acció col·lectiva, a la que ha fet referència en Xavier, parla dels Free Riders, de càlculs matemàtics sobre la suposada importància efectiva que pot tenir la participació d’un sol individu en una acció col·lectiva que reivindica millorar la societat, millores que gaudirà aquest individu també malgrat no participi perquè calculi que és un individu sense pes marginalment respecte el col·lectiu com a regla per analitzar la participació social (ho he intentat explicar el més “normal” possible, espero haver-me fet entenedor). I parla també d’incentius de dues menes.

D’incentius selectius positius per aquells propers, els que participen, els que s’impliquen i es mullen el cul... de premis, de qualitat, de reconeixement, de servei, d’agraïment... i això ho teníem... i parla també d’incentius selectius negatius per aquells que no participin, no s’impliquin o no es mullin, de control social envers els que es vulguin aprofitar sense participar, els que menteixen donant esperances i després abandonen el vaixell després de recalcular el seu pes marginal en aquella acció... i m’ha fet pensar en la tristor de la marginalitat, del sentir-se el “+1” i no la “n” del “n+1” matemàtic... però la primavera no és això, les associacions no són això, són l’1+1, i multiplicat per n... i s'ha de dir ben alt. En resum, un gran dia, i un vot a favor de la gent que fa pensar!