Un titular d'un post així, justament quan el sentit d'aquest blog és el contrari, només pot ser degut a alguna de grossa... i no és per menys... encara que si succeeixen coses així, no seria d'estranyar que succeïssin coses pitjors... i malgrat deixar passa un dia, encara em bull la sang i fins i tot el Polònia d'avui no m'ha fet puta gràcia... Em perdonareu l'estil i els exabruptes, que no guardi les formes que se suposa que un vicepresident d'algo hauria de tenir, però després d'uns dies de màximes formalitats verbals i d'utilitzar molt el cap, ara només em ve de gust explicar el què i com em surti del... cor... (malpensats). I què cony, que per això és un blog personal... Apa, preneu-vos-ho en calma que la cosa és llarga...
En aquests dies el Parlament de Catalunya està tramitant allò que fou el Projecte de Llei Òmnibus, i que ara és el mateix però en tres parts. Així que tres lleis, tres comissions parlamentaries i tres tramitacions diferents i tres rodes de compareixences diferents... (us estalvio el nom de totes aquestes coses). No costa massa d'entendre, oi? La suma d'aquestes tres lleis van rebre les al·legacions de més de 200 associacions i institucions del país... I cadascuna d'aquestes organitzacions van haver de realitzar el tràmit corresponent cap al mes de juny, indicant a quina llei feia aportacions i consideracions, en el títol dels documents i formularis on-line, ben claret... Doncs no, sembla que les coses no són clares...
L'Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut, AcPpJ, com no podia ser d'altra manera, va presentar també aquestes al·legacions... El projecte de Llei modificava part del contingut de la tant esperada Llei de Polítiques de Joventut. Després de 30 anys sense llei, s'aprova de penalty i en el min 93, i després, el comité de competició decideix proposar canviar part del seu contingut per "agilitzar l'administració". Com no, ens vam posicionar en contra dels canvis ja que encara feien més inconcrets en el temps i en recursos alguns dels aspectes de la llei pel que fa als equipaments de juventut. Així ho vam fer arribar a les instàncies legislatives, i a la vegada ens vam posar mans a la feina amb les executives (Direcció General de Joventut) per a trobar-hi alguna mena d'acord. I després d'enviar-los les esmenes ens van trucar ells, que consti en acta.
Així doncs, arriba l'estiu, les vacances i l'inici de curs... sempre tant ràpid tot... I tot just obrir la paradeta rebem a l'entitat la invitació del Parlament per a participar en una d'aquestes compareixences de les entitats per defensar el nostre posicionament. D'entrada ens n'alegrem, se'ns té en compte i vista l'allau d'al·legacions això implica que el nostre parer és escoltat i respectat pels partits polítics del país. Oh sorpresa quan descobrim, i descobrim nosaltres, que la invitació és per a participar en el tràmit d'una de les 3 lleis, però no a la que afecta a les polítiques de joventut. Les mans al cap, el crit al cel, i els collons ben plens... Això succeí el passat dijous 8... I és l'AcPpJ qui es posa en contacte amb el Parlament per saber si hi ha hagut un error... i no, no hi ha cap d'error segons ens diuen... Finalment, acabem esbrinant que el PP és qui, juntament amb un munt d'entitats més, ens ha proposat en aquesta comissió... i ens hi posem en contacte...
Paral·lelament, i sort que tenim un puto crack com a tècnic que sap treballar paral·lelament i de moltes altres maneres, esbrinem que ERC (i després sabem que també "la coalició" com diuen alguns) ens van proposar a la correcta... Així doncs, l'AcPpJ ha estat proposada dos cops i per a comparèixer en la tramitació de dues lleis diferents... Àngela Maria... i doncs? com és que a la que ens pertocaria no estem, i a la que no ens pertoca sí? Doncs per dos motius ben diferents...
El primer, el perquè no assistim a la que ens pertoca. Doncs no hi assistim perquè CiU hi vota en contra, PP i PSC s'abstenen i només ERC i ICV defensen la nostra compareixença com demostra aquest vídeo (sort del control parlamentari que ens ha permès fer el Canal Parlament). Decisions respectables, com no, però que no compartim, òbviament, i menys si es desenvolupen, com així sembla, sota una lògica de blocs i colors polítics on es nega el que proposa l'altre per qui és i no pel què proposa... L'AcPpJ ja ha tingut presència al Parlament en la tramitació de la Llei de Joventut, ens hem reunit amb un munt de diputats i de tots els colors, i sempre hem cregut que se'ns escoltaven... com a mínim això, que se'ns escoltaven... ara sembla que no ho volien fer, i clar, ens preguntem uns perquès als que encara no tenim resposta.
I més perquès , semblo ja Mourinho, ens sorgeixen al saber que se'ns proposa pel PP en un lloc que no toca... S'excusen amb un error humà... Vaja... hi havia un terç de possibilitats de posar la nostra carpeta on tocava, d'encertar-la... i no... mala llet... jo també he agafat algun cop el pebrer enlloc del saler dels setrills... i vull confiar en que ha estat això i no una manca de saber el què dèiem... encara que la confiança ara està molt tocada... Succeït l'error d'un dels grups parlamentaris, encara aquest error es podia subsanar però no va ser així. De nou, trobem en el Canal Parlament que les propostes del PP s'han aprovat per unanimitat, és a dir, que tots els grups han votat que nosaltres compareguem allà on no tocava... I em pregunto... saben què voten els i les nostres diputats? ja s'hi fixen? els pactes tàcits i l'intercanvi de cromos són realment la tònica diària? És més, si ha passat això ara, potser que hagi passat mai abans? i potser que hagin passat de més grosses?
Finalment, amb un atac de seny, l'AcPpJ va decidir no comparèixer... i és que la rauxa ens hagués dut a anar allà, cantar-los les 40, fotre'ls a parir i deixar-los plantats allà mateix. Però no ho vam fer, com tampoc vam comparèixer per "subsanar" l'error, com ens va proposar el president de la mateixa comissió, o alguns diputats de CiU i d'ERC. Com diria aquell, val més ser objecte d'una injustícia que cometre-la.
Ara bé, el no comparèixer no treu que no anéssim aquell dia, dimecres 14, al Parlament... Armats de raó i ben d'hora com va recomanar el Guardiola, ens vam plantar allà mateix demanant, casi exigint, de parlar amb el president de la comissió per a fer-li arribar el nostre parer. I així ho vam poder fer, i curiosament, gràcies a un "contacte personal". Coses de la vida... Comparteixes escala amb algú durant 24 anys, i després malgrat ser d'ideologies totalment dispars, t'obre les portes al Parlament... Sí, un assessor del PP va assumir l'error i ens va acompanyar en tot el procés, ens va escoltar, pagar els dos tallats, i va fer les gestions pertinents en un acte de constricció que l'honra. Desconeixem si ho hagués fet si no ens coneguéssim de temps, i també em pregunto com deuen ser les coses pels que sí que es coneixen de temps, però d'altres llocs com escoles d'elit, o clubs de polo... però tant fa, ens sentim forts... Nosaltres, el Pep Guasch i jo pel Parlament com els putos amos... ara a la cafeteria, ara als passos perduts, ara sortim a fer un piti, ara als wc... foto aquí, comentari allà, "ep, no t'oblidis de fer el Check-in" !!! I tot mentre esperem el moment àlgid de dir a la cara, al presi de la comissió i cap molt visible del PP: no, no compareixerem per dignitat, la nostra i la que se li suposa a aquest Parlament.
En aquests dies el Parlament de Catalunya està tramitant allò que fou el Projecte de Llei Òmnibus, i que ara és el mateix però en tres parts. Així que tres lleis, tres comissions parlamentaries i tres tramitacions diferents i tres rodes de compareixences diferents... (us estalvio el nom de totes aquestes coses). No costa massa d'entendre, oi? La suma d'aquestes tres lleis van rebre les al·legacions de més de 200 associacions i institucions del país... I cadascuna d'aquestes organitzacions van haver de realitzar el tràmit corresponent cap al mes de juny, indicant a quina llei feia aportacions i consideracions, en el títol dels documents i formularis on-line, ben claret... Doncs no, sembla que les coses no són clares...
L'Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut, AcPpJ, com no podia ser d'altra manera, va presentar també aquestes al·legacions... El projecte de Llei modificava part del contingut de la tant esperada Llei de Polítiques de Joventut. Després de 30 anys sense llei, s'aprova de penalty i en el min 93, i després, el comité de competició decideix proposar canviar part del seu contingut per "agilitzar l'administració". Com no, ens vam posicionar en contra dels canvis ja que encara feien més inconcrets en el temps i en recursos alguns dels aspectes de la llei pel que fa als equipaments de juventut. Així ho vam fer arribar a les instàncies legislatives, i a la vegada ens vam posar mans a la feina amb les executives (Direcció General de Joventut) per a trobar-hi alguna mena d'acord. I després d'enviar-los les esmenes ens van trucar ells, que consti en acta.
Així doncs, arriba l'estiu, les vacances i l'inici de curs... sempre tant ràpid tot... I tot just obrir la paradeta rebem a l'entitat la invitació del Parlament per a participar en una d'aquestes compareixences de les entitats per defensar el nostre posicionament. D'entrada ens n'alegrem, se'ns té en compte i vista l'allau d'al·legacions això implica que el nostre parer és escoltat i respectat pels partits polítics del país. Oh sorpresa quan descobrim, i descobrim nosaltres, que la invitació és per a participar en el tràmit d'una de les 3 lleis, però no a la que afecta a les polítiques de joventut. Les mans al cap, el crit al cel, i els collons ben plens... Això succeí el passat dijous 8... I és l'AcPpJ qui es posa en contacte amb el Parlament per saber si hi ha hagut un error... i no, no hi ha cap d'error segons ens diuen... Finalment, acabem esbrinant que el PP és qui, juntament amb un munt d'entitats més, ens ha proposat en aquesta comissió... i ens hi posem en contacte...
Paral·lelament, i sort que tenim un puto crack com a tècnic que sap treballar paral·lelament i de moltes altres maneres, esbrinem que ERC (i després sabem que també "la coalició" com diuen alguns) ens van proposar a la correcta... Així doncs, l'AcPpJ ha estat proposada dos cops i per a comparèixer en la tramitació de dues lleis diferents... Àngela Maria... i doncs? com és que a la que ens pertocaria no estem, i a la que no ens pertoca sí? Doncs per dos motius ben diferents...
El primer, el perquè no assistim a la que ens pertoca. Doncs no hi assistim perquè CiU hi vota en contra, PP i PSC s'abstenen i només ERC i ICV defensen la nostra compareixença com demostra aquest vídeo (sort del control parlamentari que ens ha permès fer el Canal Parlament). Decisions respectables, com no, però que no compartim, òbviament, i menys si es desenvolupen, com així sembla, sota una lògica de blocs i colors polítics on es nega el que proposa l'altre per qui és i no pel què proposa... L'AcPpJ ja ha tingut presència al Parlament en la tramitació de la Llei de Joventut, ens hem reunit amb un munt de diputats i de tots els colors, i sempre hem cregut que se'ns escoltaven... com a mínim això, que se'ns escoltaven... ara sembla que no ho volien fer, i clar, ens preguntem uns perquès als que encara no tenim resposta.
I més perquès , semblo ja Mourinho, ens sorgeixen al saber que se'ns proposa pel PP en un lloc que no toca... S'excusen amb un error humà... Vaja... hi havia un terç de possibilitats de posar la nostra carpeta on tocava, d'encertar-la... i no... mala llet... jo també he agafat algun cop el pebrer enlloc del saler dels setrills... i vull confiar en que ha estat això i no una manca de saber el què dèiem... encara que la confiança ara està molt tocada... Succeït l'error d'un dels grups parlamentaris, encara aquest error es podia subsanar però no va ser així. De nou, trobem en el Canal Parlament que les propostes del PP s'han aprovat per unanimitat, és a dir, que tots els grups han votat que nosaltres compareguem allà on no tocava... I em pregunto... saben què voten els i les nostres diputats? ja s'hi fixen? els pactes tàcits i l'intercanvi de cromos són realment la tònica diària? És més, si ha passat això ara, potser que hagi passat mai abans? i potser que hagin passat de més grosses?
Finalment, amb un atac de seny, l'AcPpJ va decidir no comparèixer... i és que la rauxa ens hagués dut a anar allà, cantar-los les 40, fotre'ls a parir i deixar-los plantats allà mateix. Però no ho vam fer, com tampoc vam comparèixer per "subsanar" l'error, com ens va proposar el president de la mateixa comissió, o alguns diputats de CiU i d'ERC. Com diria aquell, val més ser objecte d'una injustícia que cometre-la.
Ara bé, el no comparèixer no treu que no anéssim aquell dia, dimecres 14, al Parlament... Armats de raó i ben d'hora com va recomanar el Guardiola, ens vam plantar allà mateix demanant, casi exigint, de parlar amb el president de la comissió per a fer-li arribar el nostre parer. I així ho vam poder fer, i curiosament, gràcies a un "contacte personal". Coses de la vida... Comparteixes escala amb algú durant 24 anys, i després malgrat ser d'ideologies totalment dispars, t'obre les portes al Parlament... Sí, un assessor del PP va assumir l'error i ens va acompanyar en tot el procés, ens va escoltar, pagar els dos tallats, i va fer les gestions pertinents en un acte de constricció que l'honra. Desconeixem si ho hagués fet si no ens coneguéssim de temps, i també em pregunto com deuen ser les coses pels que sí que es coneixen de temps, però d'altres llocs com escoles d'elit, o clubs de polo... però tant fa, ens sentim forts... Nosaltres, el Pep Guasch i jo pel Parlament com els putos amos... ara a la cafeteria, ara als passos perduts, ara sortim a fer un piti, ara als wc... foto aquí, comentari allà, "ep, no t'oblidis de fer el Check-in" !!! I tot mentre esperem el moment àlgid de dir a la cara, al presi de la comissió i cap molt visible del PP: no, no compareixerem per dignitat, la nostra i la que se li suposa a aquest Parlament.
I un cop això fet, piti al parc de ciutadella... un piti que va tenir gust a aquells de després d'un polvo salvatge i plaent... Massa tensió en 5 dies, masses voltes i voltes donades... trucades amunt, pensaments avall, preparacions de coses que no tocaven, preparacions de coses que sí tocaven i que esperem que algun dia proper siguin escoltades en la mateixa seu, i amb més atenció dels diputats i diputades que mai... perquè això no s'atura aquí, està clar... De moment, carta al canto per a tot cristo... Després, com no, notificacions i missatges en el 2.0: Twitter i Facebook a tutiplen... trucades a tort i dret, mitjans de comunicació inclosos, i esperem que poc a poc, reunions amb els diputats i diputades per a explicar i comprendre tot plegat... La feina no s'atura, els professionals de joventut tenim molt a dir en el Parlament i on calgui per a defensar les polítiques de joventut i reclamar un major reconeixement i prestigi de la nostra tasca...
Entendreu ara el perquè el Polònia d'avui no m'ha fet gràcia... haver tastat el patetisme de la política i els seus processos fa que un, malgrat haver estudiat ciències polítiques, hi confiï menys que mai... i és que dissortadament, i malgrat les bones intencions dels qui ho feien bé al principi, al final l'han acabat cagant tots... i ara, a veure qui ho arregla...
+ info: Web de AcPpJ , Blog de Pep Montes
Entrades
