res com un molt bon motiu...

per tornar a votar a favor...

Potser abans no eren camps però encara ara...

Carmel Rules !

Nits de lluna plena...

Passejant per casa

Hi ha bars que et fan sentir com a casa... una casa tipo loft, sí, però àmplia i amb billar... i amb molta gent... gent amb qui vas, els i les de sempre i sempre de nous i noves... gent que et trobes allà... alguns per casualitat, i altres cada dia, sempre... s'ho curren i dóna gust... tracte proper, més d'un somriure... bona música i bona birra, i això ja és molt avui en dia... intimitat apropiada entre setmana i més d'un crit pel Barça... i per a rematar, una caipiroska de collons i lavabo d'homes amb tapa de plàstic i tot... Aquests i mil detalls més són els que et fan sentir, com deia, com a casa... Avui han celebrat el seu onzè aniversari, concert en directe i ple de gom a gom... i per això, i per moltes altres coses més, avui un vot a favor al bar The Passenger i la seva gent !!!!

Es veu cada cosa...

#esbuscapis

que una amiga...

... et pengi el telèfon es mereix un gran vot en contra... i més quan portes uns 45 minuts escoltant i per fi canvia el torn... santa paciència i un vot en contra... ah, calla, que és la Puche... doncs res, res... a ella... a ella a tot un vot a favor !!!

Aquest any les festes de la...

...no em diuen re de re...

Somnis, fets, experiències

Hores després encara l'adrenalina em corre per la sang... i malgrat que el seu efecte vagi disminuïnt, segur que el record durarà pels temps dels temps... Ferran Adrià diria que és màgic, Piqueras que és estremecedora, i Guardiola diria que és imparable... cony... i tant... saps que hi ha algú darrera, saps que hi ha un paracaigudes, intueixes que un segon per si el primer falla, però la sensació de caure de manera imparable és estremecedoramente màgica... els instints de supervivència afloren ja en l'avió, i s'evidencien amb la seva major potència just quan darrera teu tens l'avió però davant res més que el cel, els núvols i la gravetat.... pànic fins i tot diria en els primers segons... però després... aaaah després... després la puta canyaaaaaa !!!!!!!!!!!! La tensió arterial a tope i el ritme cardíac a mil... però en un obrir i tancar d'ulls l'adrenalina deixa pas a la dopamina produïnt un plaer indescriptible... el cap no el tens per a res (si de cas, haver-t'ho pensat abans) i és el cos el que et respon... sí, ho gaudeixes... i molt... bé... molt durant tot el poc temps que dura... 1 minut justet de caiguda lliure on literalment estàs en un núvol... però els peus d'alçada van disminuint (què collons els costaria mesurar-ho en metres) i és l'hora de deixar de fer el gilipolles amb els braços i mans que de sobte s'havien tornat més surferes que mai... suposo que si no hi hagués la càmera no succeiria, però ja se sap que davant d'una càmera ens és més fàcil fer el imbècil... i l'acceleració disminueix, el paracaigudes fa el seu efecte... però no us equivoqueu, primer un pensa "ja????? MERDA !!!!" i després ve el "hòstia, ha funcionat..."

Moment ara de comprovar que això del paracaigudes està xupat... potser no recollir-lo, però si fer-lo anar... dreta, esquerra, ràpid, poc a poc... moment també per veure la merda d'Empuriabrava des del cel... Canals, piscines i iots per un tub... Impost de patrimoni ja !!! (defecte professional, ja sabeu)... i els Pirineus... i el Cap de Creus... i s'acosta el moment de tocar de peus a terra... moment on t'explica el paio del darrera el que cal fer, i és que literalment el molt fill de puta m'ha dit a l'avió "para que te lo voy a explicar ahora si quizás no se abre"... ja està, la típica conya de monitor que segur que diu a tothom... però no fa massa efecte... simplement, com que la teva vida depèn d'ell, pos apa, tota teva nano... i fàcil fàcil un planta els peus amb el cor a 1000 encara, la ment allà dalt i els ulls perduts en els records dels segons viscuts fa uns instants...

Amics, amigues... us ho recomano de totes totes... i compteu amb mi per a acompanyar-vos en el vol... ara, ja podem anar estalviant... Avui, un grandiós vot a favor per als meus pares per haver-me fet aquest regal i per tantíssimes altres coses... i, com no... per aquest somni fet experiència!!!

Ok, ja s'han acabat...

...així que no cal parlar-ne més...

Per anar a dormir XI

la migdiada... ;-)

exercint d'hedonista

Hi ha dies que et lleves creuat... sense esma per fer res que no sigui respirar i bombejar la sang necessària per no perdre la consciència... disposat a continuar l'espiral onírica al sofà i donar-te el petit plaer de perdre el temps, que per això el tens... abans d'aquest plaer, decideixes donar-te'n un altre amb un bon cafè i un bon piti a la terrasseta bona ara que encara s'hi pot estar... ja van tres plaers... i amb la ment perduda en l'horitzó mires els petits detalls del voltant sense cercar res en concret... i d'algun lloc, de no se sap on, sorgeix el desig de donar-te un altre plaer... tapar aquell forat que fa temps vas fer a la paret per posar-hi l'hamaca... un plaer estrany, sí, però quan no el vegis ho gaudiràs... ostres, has d'anar a comprar una mica de ciment... i ja que vas a la ferreteria, compra també tornavisos de precisió per fer l'apanyo al PC que t'han donat by the face (la reutilització, marca de la casa) per a incorporar-hi les peces d'altres que t'has carregat tu mateix... i ja posats, comprar una mica de silicona per les juntes de la banyera que fa temps que estan fetes malbé... i ja que surts, omple una mica la nevera que la tens buida, per variar... i parlant de nevera, potser que descongelis el congelador que ja no t'hi cap ni una agulla... i si d’agulles va la cosa, recorda que tens un parell de pantalons per arreglar que estaria bé que portessis a la merceria per a que t'hi fessin les vores... i ja de pas, cerca el contenidor de Roba Amiga més propera per a deixar-hi les samarretes i altres peces que ja fa temps que no et poses i que tens en una caixa... parlant de caixes, tots els papers que tens a la llibreria ja seria hora d’ordenar-los una mica i posar-los en caixes per no acumular pols, no?... pols? calla... que una passada d'escombra no estaria malament...

I un cop feta la llista mental, t’adones que són quarts d’una, i que temps per a fer-ho tot no tindràs... però el plaer de fer-les, per poques que siguin, no te'l treurà ningú... així que poc a poc i bona lletra... i respecte a les lletres, què tal si fas un post...

Hi ha perfums i somriures...

... que et fan viatjar en un sopar...

Les lleis no ens canviaran els costums

1 birra en una terrassa a les 19:00 = 2 €
1 birra en una barra per festa major a les 2:00 = 2,50 €
1 birra en el mateix lloc a les 3:30 = 40 €

Comprovar l'eficàcia dels cossos i forces de l'Estat, no té preu

Por Favor Señor Municipal - Toreros Muertos

Out of service

Bé, és més aviat un "service out" però tant se val...

De...

... en libertat, igualdad y fraternidad !!!

somnis...

Avui una persona s'ha guanyat un viatge per la cara, perquè tenia el 330, i si el tenia era perquè està fet tot un aventurer , i així us estalvio de llegir tanta "/a"..., q sí, que ho tinc present, però fa pal escriure-ho...doncs això.... un viaje, noooh i ni un euro !!! gratissshhh amigo Joan !!! Un gran vot a favor per l'acte d'avui i la roca !!!

Us copio la nota de premsa.

El pròximo jueves tienes una cita de lujo en La Salle.

http://elsbousdelasalle.blogspot.com/2011/03/jueves-de-lujo-en-la-salle.html

En primer lugar tendremos la presentación oficial del Open Bloc Bous de la Salle 2011 a cargo del Campeón de España, Victor Esteller, Isabel Puertas, Directora Comercial de Gargola y Jaume Oliveras Director del evento. Acto seguido Kiko Peña, Gerente de Vertic Barcelona darà la entrada a Sebastián Alvaro, creador de "Al Filo de lo imposible", Ramón Portilla, primer español en escalar las cumbres mas altas de los 5 continentes y Esther Sabadell alpinista y camara de altura de "Al Filo de lo Imposible". Nos viene a presentar el audiovisual Tibet Secreto: "El Tíbet es una región geográfica única en el mundo. Sus características físicas, un altiplano situado por término medio a 4800 mts de altitud, sus cadenas montañosas que superan los ocho mil metros de altitud, las montañas más sagradas del mundo, los ríos que regarán el fértil subcontinente indio, todo este conjunto hicieron del Tíbet el País de las Nieves, el reino de los lamas, el Techo del Mundo. Un lugar fascinante y misterioso, defendido por montañas que rozan las nubes, que atrajo la curiosidad de los grandes exploradores hasta bien entrado el siglo XX. Hoy el Tíbet sigue guardando buena parte de su atracción, una tierra dura y austera que ha sido definido más como una religión que como un estado. Un lugar donde todo es especial, misterioso y sagrado: montañas virginales que superan los siete mil metros, torrentes que horadan cañones como el Yarlung Tsangpó, el último enigma geográfico de Asia, en una palabra el lugar donde todavía es posible esa aventura romántica que pusieron de moda los británicos cuando acometieron la escalada de la montaña más alta del mundo, el Everest.

Para finalizar haremos un..

Sorteo Viaje a China

Entre todos los asistentes a la conferencia se sorteará un viaje/expedición a la China per ascender al Yuzhu Peak (6.178 m ) gentileza de China Tierra de Aventura. El viaje sorteado incluye todos los gastos territorio chinos (permisos, guías, alojamiento y alimentación, no incluye el billete de avión de ida y vuelta a china.)

Entradas gratuitas a recoger en: Rocodromo dels Bous de la Salle oVertic Barcelona (C/Rocafort 135)

* Atenció a la segona accepció del terme "aventurero" de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, no ens deixa massa bé no ?!?!?! jajajaja El Sebastián Álvaro, creador de "Al Filo de lo imposible", ens ho ha fet saber avui...

Treinta y pocos !!

Crònica d'una mort anunciada

Fins sempre MetropoL'His, y que viva la juventud !!

Si has de fer res, fes-ho bé home !!

En el partit d'ahir al Camp Nou, la junta directiva del Barça va voler tenir un detall amb el dia de la Dona Treballadora i buscar una imatge nova a la llotja, una llotja plena de dones. A veure... el dia de la Dona Treballadora no és el 8 de Març??? i el 8 de Març no hi ha un partit al Camp Nou ??? Aaaaah !!! Què passa ??? Que no es pot fer en el partit contra el Arsenal??? No es pot demanar als esponsors, directives i resta de "membres habituals" de la llotja que tinguin el "detall" de cedir els seus llocs en un partit tant important???? Que no s'ho mereixen??? Avui, un vot en contra pel Sandrusco i la seva junta.

El plaer d'arribar a casa...

...i saber que has fet el correcte... el plaer de fer el que et proposaves, allò assumible i que ja representa prou repte, arribar viu a casa... oh, sí quin gran plaer sentir-se como en casa... no voler fer més que el que pots mai és assumible d'entrada... cert... però després la realitat et posa a lloc... i el plaer d'obrir l'aixeta de banyera... sí, què cony, ens l'hem ben guanyat... i un cop dins, cigarro amb espècies i a relaxar-se... i el plaer de recordar cada moment viscut... la manca de temps del matí... records de feina... l'inici de la cursa sense temps a res... el record de la ceba d'ahir nit... els primers pensaments de deixar-ho... Km 1... el genoll avisa i un pensa què cony fa aquí... el segons pensaments de deixar-ho... Km 1.2... m'és impossible mantenir el Ricard al costat, i diu que no té sensacions, el molt fill de... ok, apa, nano... siau... a veure si pilles al Toni... i a esperar que arribin la Puche i el Dani... no han trigat massa... just abans del tercer pensament de deixar-ho... un a vegades se sent gilipolles realment perquè vol... però la cosa comença a pujar... d'acord... Km. 2.5... només queden 3 km de pujada bona... t'has aprés l'altimetria perquè saps que ho podies necessitar... i aquí ho tens... 3 km... comença la rampa forta... asfaltada... apa... comença a caminar... ja no hi ha tornada enrere... ara l'acabes !!!! I fas de Chiquito mentalment... i de Nuñito després amb la mateixa frase... i vas passant metres i tornes al que estàs fent... així que saps que 3 km és menys que la distància que hi ha del Passenger a Can Litus ... i hi ha el mateix desnivell... ets molt friki perquè ho vas mirar, però i què... la preparació té les seves recompenses... així que agafes bon ritme, i a caminar... i el plaer de sentir Antònia Font mentre recordes que no hi havia massa gent darrera teu en aquell tram... ziga-zaga, ziga-zaga... però recordes especialment les vistes de La Mola i Montserrat... i recordes també que algú proper tenia aquesta vista cada dia... però no hi havia temps per perdre... i és que un tiu com l'Audie Norris t'acaba de passar... nano !! espavila !!! fem la goma una parella de puretes i jo... xerrem, i un està lesionat... una tendinitis mal curada... el mateix que els "manguitos" pels mecànics de cotxe... a la goma s'hi afegeix la Gemma... i entre els 4 hem anat baixant ja després de l'abituallament en el cim... moment trialera, i records dels 16 anys fent el cabra amb la bici per camins semblants de Collserola.... el genoll comença a patir molt... i a la banyera encara el sents rogent... però ja quedava poc... un parell de Km com a màxim... amb suficiència... xino xano... ritme no massa alt, amb la Gemma xerrant i recomanant-me cremetes per recuperar-me abans... la realitat et posa a lloc, com deia... i per molt que jo portava un fetge i un parell de pulmons al cotxe, al final el que m'ha calgut és un genoll nou... mai saps... al final, és com un misteri ;-)... i moment arribada, i aplaudiments dels teus... crits i fotos... amistats runneres, i climbers i espartanes, que han patit com tu avui, i amistats runneres, i climbers i espartanes, que s'han llevat com tu només per veure-us i passar una estona... un detall que mola cacho... gràcies Jelen i Amanda !! Bé, tots triomfadors i gloriosos... per si mateixos i pels altres... ho hem fet i això no té preu... i sentir això mentre un s'eixuga amb la tovallola les parts toves i adonar-se'n m'ha fet venir al cap la frase "por mis santos huevos"... i llàstima que no la puguis dir a ningú, que segur que faria gràcia... crec que ha estat un homenatge inconscient... i el plaer de posar-se el pijama al migdia... i saber que la Glòria és amb tu... de manera figurada clar... perquè si estigués físicament seria una putada que jo ara no estic per hòsties... doncs això... la glòria, els records, les noves anècdotes, i la satisfacció de la feina ben feta, amb molt bona companyia i un paratge espectacular... i amb tot això al cap... un pensa que potser això de córrer no està tant malament... li donaré dues voltes...