Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vida. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 d’octubre del 2011

un gran Vot a Favor !!!


Volem aclarir que no hem vingut aquí avui per imposar res o perquè pretenem que tenim el dret o l'autoritat de dictar a la ciutadania d'aquest país, als seus diversos actors i als seus representants polítics, què s'ha de fer. En canvi, hem vingut de bona fe i amb l'esperança de poder oferir idees des de la nostra pròpia experiència resolent llargs conflictes que van afligir les nostres societats i pobles, així com d'altres que hem ajudat a resoldre.

Sabem per pròpia experiència que acabar amb una situació de violència i conflicte i aconseguir una pau duradora mai és fàcil, que es requereix valentia, voluntat de prendre riscos, compromisos profunds i generositat i visió d'home d'Estat.

La pau ve quan el poder de la reconciliació pesa més que els hàbits de l'odi, quan la possibilitat del present i del futur és infinitament millor que l'amargura del passat.

Sabem també de la nostra pròpia experiència que quan hi ha una verdadera oportunitat per a aconseguir la pau ha de ser aprofitada. La creixent exigència de la ciutadania d'aquest país i els seus representants polítics per superar el conflicte mitjançant el diàleg, la democràcia i la completa no-violència ha creat aquesta oportunitat.

Partint d'això, pensem que és possible acabar avui amb més de 50 anys de violència i assolir una pau justa i duradora. Veient això, voldríem establir els següents cinc punts:

1. Fem una crida a ETA a fer una declaració pública de cessament definitiu de l'activitat armada i sol·licitar diàleg amb els Governs d'Espanya i França per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.

2. Si aquesta declaració fos realitzada instem els Governs d'Espanya i França a donar-li la benvinguda i a acceptar iniciar converses per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.

3. Instem a adoptar passos profunds per avançar en la reconciliació, reconèixer, compensar i assistir totes les víctimes, reconèixer el dolor causat i ajudar a sanar les ferides personals i socials.

4. En la nostra experiència de resoldre conflictes hi ha sovint altres qüestions que si són tractades poden ajudar a mirar d'assolir una pau duradora. Suggerim que els actors no violents i representants polítics es reuneixin i discuteixin qüestions polítiques, així com altres relacionades amb el respecte, amb consulta a la ciutadania, cosa que podria contribuir a una nova era sense conflicte. En la nostra experiència, les terceres parts observadores o facilitadores ajuden al diàleg. Aquí el diàleg també podria ser assistit per facilitadors internacionals si així fos decidit per les parts involucrades.

5. Estem disposats a organitzar un comitè de seguiment d'aquestes recomanacions.


Declaració de Conferència de Pau de Sant Sebastià

17 de octubre del 2011

dijous, 6 d’octubre del 2011

Passejant per casa

Hi ha bars que et fan sentir com a casa... una casa tipo loft, sí, però àmplia i amb billar... i amb molta gent... gent amb qui vas, els i les de sempre i sempre de nous i noves... gent que et trobes allà... alguns per casualitat, i altres cada dia, sempre... s'ho curren i dóna gust... tracte proper, més d'un somriure... bona música i bona birra, i això ja és molt avui en dia... intimitat apropiada entre setmana i més d'un crit pel Barça... i per a rematar, una caipiroska de collons i lavabo d'homes amb tapa de plàstic i tot... Aquests i mil detalls més són els que et fan sentir, com deia, com a casa... Avui han celebrat el seu onzè aniversari, concert en directe i ple de gom a gom... i per això, i per moltes altres coses més, avui un vot a favor al bar The Passenger i la seva gent !!!!

dissabte, 17 de setembre del 2011

Somnis, fets, experiències


Hores després encara l'adrenalina em corre per la sang... i malgrat que el seu efecte vagi disminuïnt, segur que el record durarà pels temps dels temps... Ferran Adrià diria que és màgic, Piqueras que és estremecedora, i Guardiola diria que és imparable... cony... i tant... saps que hi ha algú darrera, saps que hi ha un paracaigudes, intueixes que un segon per si el primer falla, però la sensació de caure de manera imparable és estremecedoramente màgica... els instints de supervivència afloren ja en l'avió, i s'evidencien amb la seva major potència just quan darrera teu tens l'avió però davant res més que el cel, els núvols i la gravetat.... pànic fins i tot diria en els primers segons... però després... aaaah després... després la puta canyaaaaaa !!!!!!!!!!!! La tensió arterial a tope i el ritme cardíac a mil... però en un obrir i tancar d'ulls l'adrenalina deixa pas a la dopamina produïnt un plaer indescriptible... el cap no el tens per a res (si de cas, haver-t'ho pensat abans) i és el cos el que et respon... sí, ho gaudeixes... i molt... bé... molt durant tot el poc temps que dura... 1 minut justet de caiguda lliure on literalment estàs en un núvol... però els peus d'alçada van disminuint (què collons els costaria mesurar-ho en metres) i és l'hora de deixar de fer el gilipolles amb els braços i mans que de sobte s'havien tornat més surferes que mai... suposo que si no hi hagués la càmera no succeiria, però ja se sap que davant d'una càmera ens és més fàcil fer el imbècil... i l'acceleració disminueix, el paracaigudes fa el seu efecte... però no us equivoqueu, primer un pensa "ja????? MERDA !!!!" i després ve el "hòstia, ha funcionat..."

Moment ara de comprovar que això del paracaigudes està xupat... potser no recollir-lo, però si fer-lo anar... dreta, esquerra, ràpid, poc a poc... moment també per veure la merda d'Empuriabrava des del cel... Canals, piscines i iots per un tub... Impost de patrimoni ja !!! (defecte professional, ja sabeu)... i els Pirineus... i el Cap de Creus... i s'acosta el moment de tocar de peus a terra... moment on t'explica el paio del darrera el que cal fer, i és que literalment el molt fill de puta m'ha dit a l'avió "para que te lo voy a explicar ahora si quizás no se abre"... ja està, la típica conya de monitor que segur que diu a tothom... però no fa massa efecte... simplement, com que la teva vida depèn d'ell, pos apa, tota teva nano... i fàcil fàcil un planta els peus amb el cor a 1000 encara, la ment allà dalt i els ulls perduts en els records dels segons viscuts fa uns instants...

Amics, amigues... us ho recomano de totes totes... i compteu amb mi per a acompanyar-vos en el vol... ara, ja podem anar estalviant...
Avui, un grandiós vot a favor per als meus pares per haver-me fet aquest regal i per tantíssimes altres coses... i, com no... per aquest somni fet experiència!!!

diumenge, 4 de setembre del 2011

dissabte, 2 de juliol del 2011

exercint d'hedonista


Hi ha dies que et lleves creuat... sense esma per fer res que no sigui respirar i bombejar la sang necessària per no perdre la consciència... disposat a continuar l'espiral onírica al sofà i donar-te el petit plaer de perdre el temps, que per això el tens... abans d'aquest plaer, decideixes donar-te'n un altre amb un bon cafè i un bon piti a la terrasseta bona ara que encara s'hi pot estar... ja van tres plaers... i amb la ment perduda en l'horitzó mires els petits detalls del voltant sense cercar res en concret... i d'algun lloc, de no se sap on, sorgeix el desig de donar-te un altre plaer... tapar aquell forat que fa temps vas fer a la paret per posar-hi l'hamaca... un plaer estrany, sí, però quan no el vegis ho gaudiràs... ostres, has d'anar a comprar una mica de ciment... i ja que vas a la ferreteria, compra també tornavisos de precisió per fer l'apanyo al PC que t'han donat by the face (la reutilització, marca de la casa) per a incorporar-hi les peces d'altres que t'has carregat tu mateix... i ja posats, comprar una mica de silicona per les juntes de la banyera que fa temps que estan fetes malbé... i ja que surts, omple una mica la nevera que la tens buida, per variar... i parlant de nevera, potser que descongelis el congelador que ja no t'hi cap ni una agulla... i si d’agulles va la cosa, recorda que tens un parell de pantalons per arreglar que estaria bé que portessis a la merceria per a que t'hi fessin les vores... i ja de pas, cerca el contenidor de Roba Amiga més propera per a deixar-hi les samarretes i altres peces que ja fa temps que no et poses i que tens en una caixa... parlant de caixes, tots els papers que tens a la llibreria ja seria hora d’ordenar-los una mica i posar-los en caixes per no acumular pols, no?... pols? calla... que una passada d'escombra no estaria malament...

I un cop feta la llista mental, t’adones que són quarts d’una, i que temps per a fer-ho tot no tindràs... però el plaer de fer-les, per poques que siguin, no te'l treurà ningú... així que poc a poc i bona lletra... i respecte a les lletres, què tal si fas un post...

dimarts, 12 d’abril del 2011

divendres, 26 de novembre del 2010

Feliços 40 !!!!



"Els joves estem poc polititzats", afirma amb rotunditat Carles Viñas. La raó que esgrimeix és "el canvi de valors" que es produeix a cada relleu generacional. Llavors, com pot ser que un jove de 24 anys sigui llicenciat en Ciències Polítiques? "Pot dependre, en part, d'allò que vius a casa. Si els teus familiars més propers hi estan interessats, doncs t'ho transmeten" Carles Viñas va rebre els imputs del seu germà, però reconeix que la influència "també depèn de les relacions que s'estableixen a l'escola o institut"

Diari Emprèn, Núm 50, 12-18 novembre 2004

Moltes felicitats Toni i moltes gràcies per tantes coses...

dilluns, 8 de novembre del 2010

No el vaig tastar, però per a ell, un vot a favor!


Duelos y Quebrantos

Porciones / número de personas: 6 personas.
Tiempo de Preparación: 10 minutos
Tiempo de cocción: 20 minutos.
Categoría: Carnes
Dificultad: Fácil

Introducción

Esta es una deliciosa receta manchega. Cuyo nombre, y el hecho de aparecer en las primeras líneas de El Quijote, la hacen sobradamente peculiar.

Ingredientes para preparar Duelos y Quebrantos.

4 chorizos.
200 g. panceta.
200 g.jamón serrano.
3 dientes de ajo.
100 g. de sesos de cordero.
1 vaso de aceite de oliva.
15 huevos.

Lo primero que hemos de hacer es picar los chorizos, la panceta, el jamón y los ajos. Calentamos el aceite en una sartén grande y freimos la panceta, el chorizo, el jamón y los ajos, a fuego medio y removiendo ce cuandoi en cuando.

Añadimos los sesos de cordero y los huevos, revolviendo hasta que quede a nuestro gusto. Es importante que cuajen los huevos justo antes de servir en la mesa, pues esto es lo que hace del plato algo realmente delicioso.

FONT: internet ;-)

divendres, 8 d’octubre del 2010

Imbècil



"No sabes la suerte que tienes de ser un mono... porqué la conciencia es una terrible maldición... pienso, siento, sufro... y lo único que pido a cambio es una oportunidad para hacer mi trabajo"

Craig Schwartz , Being John Malkovich (1999)


diumenge, 19 de setembre del 2010

Venus - Mart


Moment de converses, bona companyia, birres i opinions diverses... una d'aquelles nits de les que t'acaben liant i mereixen un vot a favor... i el temps ens donà per a parlar de moltes coses... i com no, també va sortir el tema... perdó, en MAJÚSCULES... XD Total, que algú va recomanar la lectura del llibre sobre els homes, les dones, els mapes i noséquèmés (amb 3 accents)... també els dels planetes, però no tant, que l'altre resulta més interessant... i mentrestant, ja sabeu, essent partícip en la conversa però amb cert criteri d'anàlisi... puto defecte professional... i de sobte, mirada a la taula per veure-hi tot això... i jo us pregunto, la llauna xafada, és d'un paio o d'una paia? I per què ho creieu?? Potser que escrigui un llibre amb un títol sobre això...

dimarts, 10 d’agost del 2010

divendres, 23 de juliol del 2010

3.143


Estaba yo un día solo. Había pasado el águila real, y no solamente me había brindado uno de sus penetrantes vuelos de caza, sino que había estado describiendo las más fantásticas acrobacias en compañía de su pareja. ¡El águila! El macho y la hembra colgados en el cielo estuvieron como cinco o diez minutos, ¡quien sabe!... ¡Yo estaba prendado de sus alas!, ¡yo quería volverme pájaro!

Félix Rodríguez de la Fuente

dimecres, 14 de juliol del 2010

temps...


Companyes, companyes... no us preocupeu... em falta temps i potser ganes per escriure un post... sí, alguns i algunes me l'heu reclamat... que si la mani... que si "la roja"... que si la piscina... no patiu... aquest cap de setmana m'hi poso... potser tinc masses coses a dir, ja em coneixeu, però espero no fer-ho feixuc... fins aviat...