Sí... avui ha estat, de nou, un gran dia per a les polítiques de joventut, pels seus
professionals i, esperem que en breu, pels joves d'aquest país... No podem obviar que dignificar als
professionals de la joventut, és dignificar a les polítiques de joventut. Doncs, com deia, un gran dia... Ahir, a la inauguració del
Curs de Formació Bàsica en Polítiques de Joventut que la
Secre organitza amb la
participació de
l'AcPpJ (
mercy sulivella pels aplaudiments i per l'acte d'avui), apuntava l'estimat
Pep Montes que en els darrers temps han succeït diverses coses en les polítiques de joventut que han de significar un important canvi a favor del
reconeixement dels
professionals de joventut... L'inici del propi curs era una d'elles, a la que afegia l'aprovació de la Llei de Joventut i la Taula de Perfils
Professionals que ha impulsat la
Secre. Avui, s'ha donat a conèixer el darrer dels elements que citava: el
Cens de Professionals en l'Àmbit de la Joventut. A veure, jo a la seva llista li afegiria també algunes altres coses, com ara la
mobilització del teixit associatiu juvenil i
professional per a que s'aprovés la llei en el moment que més va perillar, l'aprovació del
PNJC 2010-2020,
l'assumiment de molts dels postulats de
l'AcPpJ en el discurs polític, la ferma defensa d'aquests, la formació de
l'AcPpJ amb
col·laboració del
CNJC i del
CJB per a als quadres dirigents i tècnics de les entitats juvenils,
etc. Tots aquests fets han influït de manera positiva però és cert que destacaria de tots ells, com no, el Cens de
Professionals.
Sona
Tracy Chapman per recomanació via
mail d'una
grandíssima persona, i em poso a recordar el dia d'avui, un gran dia per les polítiques de joventut. També a nivell personal, permeteu-me dir-ho.
L'AcPpJ s'ha marcat el darrer "
tanto" en les polítiques de joventut. Bé, és de
justícia dir que no ha estat pas volgut, que ens hagués agradat poder-lo publicar molt abans. Però avui ha estat un dels darrers grans actes... Ah !! Perdó !!!! el
30è aniversari del CJB està al caure !!!! Un s'omple una mica de satisfacció quan veu que la seva feina i propostes són ben acollides i valorades. Bé, és igual, un dia important per
l'AcPpJ, pels
professionals, pels joves, bla,bla,bla. Un dia de complicitats, de
rehivindicació, de retrobaments, i ple d'orgull i satisfacció com diria aquell. La segona publicació de
l'AcPpJ, la feina de molta gent, la
col·laboració de 604 persones que han omplert el qüestionari, l'ajud de les entitats juvenils, les
administracions i les empreses, les expectatives generades, i finalment un bon acte de presentació
Sí, sense voler semblar pedant, crec que finalment ho hem aconseguit... hem fet una presentació amena d'un estudi, dinamisme a tres bandes: la presi, la secre i el vice, una bona tripleta (notis el regat lingüístic per a que no malpenseu). Sense dubte l'ambient d'amistat i
companyerisme ha jugat a favor, i les bromes i la col·laboració de la platea han ajudat a passar l'estona... El comentari
generalitzat ha estat aquest: "s'ha fet
amè/distret"; o la variant "no s'ha fet gens pesat". Fins i tot hem acabat 15 min abans del previst, de tant fluid que ha estat. A nivell crític, però, la síndrome
popularitzada en la sèrie Oh Europa! : "me
l'imaxinava més gran". Cert és que
possiblement es podria haver fet més feina, grups de debat, altres
creuaments, un anàlisi
territorialitzat,
etc... ho sentim, ho sento... no hem/he pogut fer més i
volíem presentar-lo enguany... la vida associativa té els seus ritmes... i ja està tot dit. Bé, per als qui tingueu ganes de més, en breu penjarem la base de dades a la
web de l'entitat per a qui vulgui
potinejar una mica...
En resum, un dia bonic, molt bonic. Amics, amigues, companys, companyes, moltes gràcies per la vostra
col·laboració, pel vostre interès, per vostre suport
anímic, per comprendre'm i animar-me... Per a tots/es vosaltres un gràcies, i pel cens de
professionals, un vot a favor!