Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalada. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 de març del 2011

somnis...

Avui una persona s'ha guanyat un viatge per la cara, perquè tenia el 330, i si el tenia era perquè està fet tot un aventurer , i així us estalvio de llegir tanta "/a"..., q sí, que ho tinc present, però fa pal escriure-ho...doncs això.... un viaje, noooh i ni un euro !!! gratissshhh amigo Joan !!! Un gran vot a favor per l'acte d'avui i la roca !!!

Us copio la nota de premsa.




El pròximo jueves tienes una cita de lujo en La Salle.

http://elsbousdelasalle.blogspot.com/2011/03/jueves-de-lujo-en-la-salle.html

En primer lugar tendremos la presentación oficial del Open Bloc Bous de la Salle 2011 a cargo del Campeón de España, Victor Esteller, Isabel Puertas, Directora Comercial de Gargola y Jaume Oliveras Director del evento.
Acto seguido Kiko Peña, Gerente de Vertic Barcelona darà la entrada a Sebastián Alvaro, creador de "Al Filo de lo imposible", Ramón Portilla, primer español en escalar las cumbres mas altas de los 5 continentes y Esther Sabadell alpinista y camara de altura de "Al Filo de lo Imposible". Nos viene a presentar el audiovisual Tibet Secreto: "El Tíbet es una región geográfica única en el mundo. Sus características físicas, un altiplano situado por término medio a 4800 mts de altitud, sus cadenas montañosas que superan los ocho mil metros de altitud, las montañas más sagradas del mundo, los ríos que regarán el fértil subcontinente indio, todo este conjunto hicieron del Tíbet el País de las Nieves, el reino de los lamas, el Techo del Mundo. Un lugar fascinante y misterioso, defendido por montañas que rozan las nubes, que atrajo la curiosidad de los grandes exploradores hasta bien entrado el siglo XX. Hoy el Tíbet sigue guardando buena parte de su atracción, una tierra dura y austera que ha sido definido más como una religión que como un estado. Un lugar donde todo es especial, misterioso y sagrado: montañas virginales que superan los siete mil metros, torrentes que horadan cañones como el Yarlung Tsangpó, el último enigma geográfico de Asia, en una palabra el lugar donde todavía es posible esa aventura romántica que pusieron de moda los británicos cuando acometieron la escalada de la montaña más alta del mundo, el Everest.

Para finalizar haremos un
..

Sorteo Viaje a China

Entre todos los asistentes a la conferencia se sorteará un viaje/expedición a la China per ascender al Yuzhu Peak (6.178 m ) gentileza de China Tierra de Aventura. El viaje sorteado incluye todos los gastos territorio chinos (permisos, guías, alojamiento y alimentación, no incluye el billete de avión de ida y vuelta a china.)

Entradas gratuitas a recoger en:
Rocodromo dels Bous de la Salle oVertic Barcelona (C/Rocafort 135)

* Atenció a la segona accepció del terme "aventurero" de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, no ens deixa massa bé no ?!?!?! jajajaja El Sebastián Álvaro, creador de "Al Filo de lo imposible", ens ho ha fet saber avui...

dilluns, 31 de maig del 2010

Com una puta cabra...


Antonia Font. A Rússia (CD,2001)
© SLURP! Records / Música Global Discogràfica
Lletra i música de Joan Miquel Oliver

dissabte, 29 de maig del 2010

Grigri



Arribes al punt de reunió. Una argolla i una xapa davant teu, i col·loques una cinta express a la xapa. Col·loques la corda al "moscata" lliure mentres recordes que la boca del "moscata" ha d'anar en sentit contrari al de l'argolla. Ho comproves, i un cop col·locada la corda, cerques una altra cinta. L'agafes i l' uneiexes el "moscata" per un cantó i a la cinta ventral de l'arnés per l'altre. Ja estàs segur del tot, moment de descans... moment de felicitat per superar el repte, moment de moure braços per relaxar-los... mellow moment... però el/la teu/va company/a de baix no es pot relaxar... ell també està escalant amb tu, ell duu el grigri, en depens i li has de tenir tota confiança. Despenges mans i peus per descansar, quedes com un xoriç, i pots començar tranquil·lament les operacions amb la corda per baixar. L'agafes però t'és curta, li demanes més corda al/la companya que segur que està flipant amb tu. La doblegues i la passes per l'argolla. Amb l'extrem doble que tens hi fas un vuit. És un doblevuit. Te l'has de lligar, a poder ser amb un "moscata" de seguretat (amb rosca), i si no pots, amb dos "moscatas" amb les boques una mirant a la dreta i l'altre a l'esquerra. Ho necessites per baixar. Moment de deslligar-te el doble vuit que et passa per les anelles que uneixen l'aro ventral. Aquest el portes fet des de baix, i t'ha donat la seguretat necessària per tirar amunt tot el que els braços, cames, dits i cap et deixin... però ja no ho necessites més. El desfàs, ila treus del "moscata" inicial, i passes aquest extrem de la corda per l'argolla. Ara ja no hi passen dues cordes, només una. Detall important aquest, doncs si no la passes, no has fet el "canvi" de costat i la corda acaba no passant per dins de l'argolla i cau(ens ha passat avui en el curs). Un cop l'has passat ho tens tot fet... bé... casi... si la corda és curta, has de recuperar una mica fent de nou amb aquest extrem el doble vuit que acabem de desfer i després desfer el primer doblevuit que he citat en aquest post (guanyes 1 metre aprox). Complicat? una mica... El de baix ara t'ha de tibar fort de nou. I molt. El grigri fa la seva feina i et clava per treure la pressió que tenien les dues cintes express que hem posat al principi. Les recuperes i et penges només de la corda que t'uneix l'aro ventral... Ara, més que mai, el grigri pren protagonisme, descens suau i segur. Un cop a baix, ja està, ja pots deixar d'apretar el cul... moment de dir com el Joseba de "qué vida más triste": bueno, bueno, bueno... la vida !!!! moment d'abraçades... i moment també de pensar en el següent repte... aquestes coses deuen enganyar... i molt... dilluns ho us explico...

divendres, 29 de gener del 2010

Tot és possible...


"Si m'haguèssin dit de petit que em guanyaria la vida escalant i amb una espasa làser de joguina, no m'ho hagués cregut pas". Mestre Jedi

dilluns, 4 de gener del 2010

1 llibre, 65 cims, 1 repte. Us hi apunteu?


31 de desembre, celebració de cap d'any, regal d'amic invisible, magnesi i 1 repte pel 2010. Concretament 65 reptes per a conèixer millor Catalunya, per estimar més la terra (en els dos sentits). Alguns d’ells ja fets (Punta Alta de Comalesbienes, Turó de l’home, Pic de l’Infern, Puigmal, Matagalls...), altres sense especial interès d’alta muntanya ( Tibidabo, La Mola, Volcà de Santa Margarida...), també n’hi ha que estan pendents de l’evolució en l’escalada (Encantats, Cavall Bernat, Agulles d'Amitges...), uns quants de terres llunyanes i desconegudes (Serra de Cavalls, Massis dels Ports...), menys de propers però també desconeguts (Garraf, Montnegre...), un especialment desitjat (La Pica d’Estats)... Cims de tota mena...


Tots ells, els 65, en un llibre dels bons, tapa dura, fulls gruixuts , senyera en el cordat dels fulls...Vaja, un llibre dels que proleguejava el Molt Honorable (llegeixis amb lleugera parsimònia totes les lletres i omplint-se bé la boca) per fer país. Em sap greu reconèixer-ho, però de moment només n’hi ha hagut un de Molt Honorable. Bé, un bon llibre. Moltíssimes gràcies amic/ga invisible !!! ;-)


Com us deia, 65 cims per fer en el 2010. L’aventura em portarà a intentar-ho, sempre sota la premissa d’un gran amic que diu “no s’ha fet cim a una muntanya fins que no s’ha baixat i s'està en el cotxe tornant”. Segurament no seran tots, ja que no hi ha 65 caps de setmana a l’any, però sempre es pot fer una pròrroga pel 2011, no?. Què us sembla el plan? Us hi apunteu? A algunes? A totes? Concretem ja? Treu l’agenda !!!!!