Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abstenció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abstenció. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de novembre del 2010

Teatro, lo vuestro es puro teatro...



Segons la Vikipèdia, el Sainet és un tipus d'obra teatral de caràcter jocós i popular, generalment en un acte, que es representa a l'entracte o a la fi d'una funció. D'origen valencià (s. XVII), arribà a Catalunya poc després (encara ara es representa) i té en la nostra parla un sentit més ample per a referir-se a qualsevol espectacle públic que faci riure per patètic. Hom també utilitza el terme Vodevil per a referir-se a una situació semblant, encara que el Vodevil hi afegeix algun toc picantet... Bé, a jutjat per l'anunci de les joventuts d'un partit, replicat per un altre partit més rocker, o l'anunci on surt un nen davant de gent despullada, potser sí que és un Vodevil... però jo em quedo avui amb la paraula Sainet.

I és que en el Sainet eren les classes altes les que erenridiculitzades... bé, quedaven elles ridiculitzades pel què deien i com ho deien... una mica com passa en això que en Jean Paul anomenaria "Lo de la Campanya Electoral"... i no només em refereixo a bona part dels polítics i polítiques... els mitjans de comunicació privats també s'han quedat ben retratats aquests dies en la caça i captura de l'audiència i l'espectacle, i els calers de la publicitat, clar... però per interès informatiu, no cregueu pas, eh... Cert és que des del diumenge que el tema "ho està petant", però abans de continuar m'agradaria recordar que abans de l'inici de l'oficial campanya electoral, aquest tema ja donava voltes i cap de les dues forces polítiques es van posar d'acord. Dos Sainets a preu d'un...

I ara tots a córrer, a tirar-se responsabilitats i culpes, a dir que no és just quan són els primers que ho van promoure a tot l'Estat i exclouen d'altres, i alguns dels que critiquen els estatals a donar el vistiplau al d'aquí, i els que proclamen la justícia social a no presentar al·legacions, i altres a proposar un cara a cara de tercera, els que es queixaven per no sortir fa 4 anys, ara que ho fan no defensen als que no surten, i altres que plantegen reptes en directe després no accepten l'All In davant de la Terribas al final de tot i prefereixen quedar un altre dia...

I si ja tenim els protagonistes del Sainet, només li falta un context i un fil conductor... i a vegades sento a dir que és encantador no tenir un sistema presidencialista i es lloa la pluralitat del país, però molts dels mateixos ara defensen el cara a cara, els que fan les lleis i les normes les critiquen des de fa temps i no hi posen remei malgrat molts esforços, obliguen a la proporcionalitat temporal dels talls al telenotícies, però després tothom parla el mateix temps als debats i en les entrevistes... molt coherent tot plegat, clar que sí... i què voleu que us digui, el colmo, la justificació dels 5 dies de termini per presentar la sol·licitud... trist...

Ara bé... vist el panorama, un vot a favor per la Terribas: si s'arriba a fer el debat, la multa no la paga cap dels dos partits, sinó la cadena... compte ! Mas i Montilla van estar a punt de fotre un forat més gran a TV3 !!! Així que, com no podria ser d'una altra manera, un vot a favor a la seva cara de pòker i professionalitat.... encara que també crec que hi va haver sorpresa, estupefacció, i algun que altre record a les famílies respectives dels candidats per la jugadeta...

Però tot aquest Sainet m'ha ajudat... en serio... potser sóc dels únics indecisos d'aquesta campanya que podran respondre en els estudis posteriors que durant aquests 15 dies van decidir el vot... ja he superat la síndrome del ginecòleg que explicava en un post anterior... alguns càlculs racionals sobre riscos de sentir-me traït i/o culpable del meu vot, i llestos, decidit, sense convicció, cert, però decidit. Ara només em cal saber on ho haig de fer, i intentar no tenir massa al cap l'anunci de les joventuts o el #28N em puc partir el cul jo sol davant de l'urna...

divendres, 8 d’octubre del 2010

Imbècil



"No sabes la suerte que tienes de ser un mono... porqué la conciencia es una terrible maldición... pienso, siento, sufro... y lo único que pido a cambio es una oportunidad para hacer mi trabajo"

Craig Schwartz , Being John Malkovich (1999)


dijous, 13 de maig del 2010

Ves a...

8:15 del matí... les lleganyes enterboleixen el meu camp de visió... La ràdio a tot drap per no adormir-me... tinc 35 minuts encara per creuar tota la ciutat i arribar puntual a la feina... els tertulians xerren de Zapatero, dels salaris dels funcionaris, de la victòria de l’Atlético, d’aquest temps primaveral que ens fa parar bojos, i del volcà... els ulls es van tancant... apuro l’accelerador i llepo el cul del de davant quan veig el semàfor en àmbar... a la següent cruïlla ja no ho aconsegueixo, i semàfor en vermell... Estic a l’alçada de Casanovas, el primer de la cua... les motos van posicionant-se a la Pole esquivant els retrovisors dels cotxes de darrera... mentre veig com es posen davant meu els ulls es tanquen poc a poc... i caic... no sé quanta estona passa, però el meu cap hiverna com una notebook sense bateria... em desperta una moto que passa pel meu costat a tot drap... obro els ulls de manera sobtada i veloç... veig el semàfor en verd i un cartell al costat dient que tinc no sé què a les meves mans... no li dono més importància i poso primera per arrancar... merda, se’m cala... en el moment més important, tothom mirant i se'm cala... faré com si res però ja ha quedat clar el meu error... hòstia, vaig ben adormit i davant meu les motos van passant esquivant-me... un error el té qualsevol... miro el rellotge del “esquitxader” (el català correcte passa'l)... tinc 28 min... meeerda !!! El moviment de claus suficient per tornar arrancar i començo a rodar... no arribo a fer ni 4 metres i un motorista que passa pel costat just en aquell moment em diu molt amablement “ves a prendre pel cul, CaBronÀs !!!!!!!!!” ... i torno a mirar el cartell...