Potser abans no eren camps però encara ara...

Carmel Rules !

un gran Vot a Favor !!!

Volem aclarir que no hem vingut aquí avui per imposar res o perquè pretenem que tenim el dret o l'autoritat de dictar a la ciutadania d'aquest país, als seus diversos actors i als seus representants polítics, què s'ha de fer. En canvi, hem vingut de bona fe i amb l'esperança de poder oferir idees des de la nostra pròpia experiència resolent llargs conflictes que van afligir les nostres societats i pobles, així com d'altres que hem ajudat a resoldre.

Sabem per pròpia experiència que acabar amb una situació de violència i conflicte i aconseguir una pau duradora mai és fàcil, que es requereix valentia, voluntat de prendre riscos, compromisos profunds i generositat i visió d'home d'Estat.

La pau ve quan el poder de la reconciliació pesa més que els hàbits de l'odi, quan la possibilitat del present i del futur és infinitament millor que l'amargura del passat.

Sabem també de la nostra pròpia experiència que quan hi ha una verdadera oportunitat per a aconseguir la pau ha de ser aprofitada. La creixent exigència de la ciutadania d'aquest país i els seus representants polítics per superar el conflicte mitjançant el diàleg, la democràcia i la completa no-violència ha creat aquesta oportunitat.

Partint d'això, pensem que és possible acabar avui amb més de 50 anys de violència i assolir una pau justa i duradora. Veient això, voldríem establir els següents cinc punts:

1. Fem una crida a ETA a fer una declaració pública de cessament definitiu de l'activitat armada i sol·licitar diàleg amb els Governs d'Espanya i França per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.

2. Si aquesta declaració fos realitzada instem els Governs d'Espanya i França a donar-li la benvinguda i a acceptar iniciar converses per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.

3. Instem a adoptar passos profunds per avançar en la reconciliació, reconèixer, compensar i assistir totes les víctimes, reconèixer el dolor causat i ajudar a sanar les ferides personals i socials.

4. En la nostra experiència de resoldre conflictes hi ha sovint altres qüestions que si són tractades poden ajudar a mirar d'assolir una pau duradora. Suggerim que els actors no violents i representants polítics es reuneixin i discuteixin qüestions polítiques, així com altres relacionades amb el respecte, amb consulta a la ciutadania, cosa que podria contribuir a una nova era sense conflicte. En la nostra experiència, les terceres parts observadores o facilitadores ajuden al diàleg. Aquí el diàleg també podria ser assistit per facilitadors internacionals si així fos decidit per les parts involucrades.

5. Estem disposats a organitzar un comitè de seguiment d'aquestes recomanacions.

Declaració de Conferència de Pau de Sant Sebastià

17 de octubre del 2011

Passejant per casa

Hi ha bars que et fan sentir com a casa... una casa tipo loft, sí, però àmplia i amb billar... i amb molta gent... gent amb qui vas, els i les de sempre i sempre de nous i noves... gent que et trobes allà... alguns per casualitat, i altres cada dia, sempre... s'ho curren i dóna gust... tracte proper, més d'un somriure... bona música i bona birra, i això ja és molt avui en dia... intimitat apropiada entre setmana i més d'un crit pel Barça... i per a rematar, una caipiroska de collons i lavabo d'homes amb tapa de plàstic i tot... Aquests i mil detalls més són els que et fan sentir, com deia, com a casa... Avui han celebrat el seu onzè aniversari, concert en directe i ple de gom a gom... i per això, i per moltes altres coses més, avui un vot a favor al bar The Passenger i la seva gent !!!!

que una amiga...

... et pengi el telèfon es mereix un gran vot en contra... i més quan portes uns 45 minuts escoltant i per fi canvia el torn... santa paciència i un vot en contra... ah, calla, que és la Puche... doncs res, res... a ella... a ella a tot un vot a favor !!!

Somnis, fets, experiències

Hores després encara l'adrenalina em corre per la sang... i malgrat que el seu efecte vagi disminuïnt, segur que el record durarà pels temps dels temps... Ferran Adrià diria que és màgic, Piqueras que és estremecedora, i Guardiola diria que és imparable... cony... i tant... saps que hi ha algú darrera, saps que hi ha un paracaigudes, intueixes que un segon per si el primer falla, però la sensació de caure de manera imparable és estremecedoramente màgica... els instints de supervivència afloren ja en l'avió, i s'evidencien amb la seva major potència just quan darrera teu tens l'avió però davant res més que el cel, els núvols i la gravetat.... pànic fins i tot diria en els primers segons... però després... aaaah després... després la puta canyaaaaaa !!!!!!!!!!!! La tensió arterial a tope i el ritme cardíac a mil... però en un obrir i tancar d'ulls l'adrenalina deixa pas a la dopamina produïnt un plaer indescriptible... el cap no el tens per a res (si de cas, haver-t'ho pensat abans) i és el cos el que et respon... sí, ho gaudeixes... i molt... bé... molt durant tot el poc temps que dura... 1 minut justet de caiguda lliure on literalment estàs en un núvol... però els peus d'alçada van disminuint (què collons els costaria mesurar-ho en metres) i és l'hora de deixar de fer el gilipolles amb els braços i mans que de sobte s'havien tornat més surferes que mai... suposo que si no hi hagués la càmera no succeiria, però ja se sap que davant d'una càmera ens és més fàcil fer el imbècil... i l'acceleració disminueix, el paracaigudes fa el seu efecte... però no us equivoqueu, primer un pensa "ja????? MERDA !!!!" i després ve el "hòstia, ha funcionat..."

Moment ara de comprovar que això del paracaigudes està xupat... potser no recollir-lo, però si fer-lo anar... dreta, esquerra, ràpid, poc a poc... moment també per veure la merda d'Empuriabrava des del cel... Canals, piscines i iots per un tub... Impost de patrimoni ja !!! (defecte professional, ja sabeu)... i els Pirineus... i el Cap de Creus... i s'acosta el moment de tocar de peus a terra... moment on t'explica el paio del darrera el que cal fer, i és que literalment el molt fill de puta m'ha dit a l'avió "para que te lo voy a explicar ahora si quizás no se abre"... ja està, la típica conya de monitor que segur que diu a tothom... però no fa massa efecte... simplement, com que la teva vida depèn d'ell, pos apa, tota teva nano... i fàcil fàcil un planta els peus amb el cor a 1000 encara, la ment allà dalt i els ulls perduts en els records dels segons viscuts fa uns instants...

Amics, amigues... us ho recomano de totes totes... i compteu amb mi per a acompanyar-vos en el vol... ara, ja podem anar estalviant... Avui, un grandiós vot a favor per als meus pares per haver-me fet aquest regal i per tantíssimes altres coses... i, com no... per aquest somni fet experiència!!!

Ho sento Pep, però discrepo...

Com sabreu recentment en Pep Guardiola, l'admirat i admirable Pep, ha rebut la Medalla d'or del Parlament de Catalunya, casa que properament, i de nou, hauré de trepitjar en representació de l'AcPpJ (si és que hi conviden a qualsevol... XD). El seu discurs ha estat sincer, profund, amb molta càrrega emotiva i a l'alçada del que és ell en el fons, una persona senzilla, humil, amb seny i enamorat de la seva feina, del seu ofici...

Com no podria ser d'altre manera, les seves paraules han tingut gran impacte mediàtic, especialment les darreres: "Si ens llevem ben d'hora al matí, ben d'hora, ben d'hora... i sense excuses ni retrets... i ens posem a treballar de valent... som un país imparable!". Ara bé... és curiós com d'aquesta frase la majoria n'ha escurçar la part del mig, i s'ha quedat amb lo de "llevar-se d'hora" i el "som imparables". I aquí, estimat Pep sento dir-te que discrepo amb tu...

Els i les qui em coneixeu bé sabreu que jo no sóc exactament un exemple de llevar-se d'hora... però més enllà de les discrepàncies personals, voldria afegir també alguns arguments per defensar també a les persones que es lleven tard... perquè, al cap i a la fi, el que importa no és a l'hora que un es lleva, sinó la feina que fa i la qualitat amb la que la faci... Cites en el discurs, Pep, a metgesses, professors, paletes i forners com a exemples de treballadors amb passió... però també hi ha qui es lleva tard amb igual o més passió... Un exemple, a l'atzar ;-), són alguns dels professionals de joventut, els quals allarguen les seves jornades laborals nits i matinades un munt de cops per a fer la seva feina, fet que impedeix necessàriament que es llevin a les 5h. I això també és estimar-se el seu ofici...Qualsevol diria que aquests no tiren endavant el país, com tampoc els escombriaires que treballen per la nit, o altres professions que s'exerceixen també quan la lluna regna en el cel. Segurament, fins i tot el teu estimat Miquel Martí i Pol va esperar més d'una nit a que les musses el visitessin...

Estimat Pep, s'ha de dir que es nota que ets de Santpedor, poble eminentment agrícola, i tothom sap que a pagès la gent es lleva quan se sent el gall... però no tothom és així, i per tirar el país endavant, i per posar-se a fer feina, no cal llevar-se aviat... i és que no conec a ningú que hagi estat engendrat pels seus pares a trenc d'alba... i aquest tipus de feina és també cabdal per a ser imparables com a país...

Ara bé, aquesta petita discrepància no treu que per a tu vagi, de nou, un vot a favor... i és que te'l tens ben merescut per tot, i especialment, per la teva "petita reivindicació de la meravella que és l'esport" (min 6:20)

Per anar a dormir XI

la migdiada... ;-)

De...

... en libertat, igualdad y fraternidad !!!

somnis...

Avui una persona s'ha guanyat un viatge per la cara, perquè tenia el 330, i si el tenia era perquè està fet tot un aventurer , i així us estalvio de llegir tanta "/a"..., q sí, que ho tinc present, però fa pal escriure-ho...doncs això.... un viaje, noooh i ni un euro !!! gratissshhh amigo Joan !!! Un gran vot a favor per l'acte d'avui i la roca !!!

Us copio la nota de premsa.

El pròximo jueves tienes una cita de lujo en La Salle.

http://elsbousdelasalle.blogspot.com/2011/03/jueves-de-lujo-en-la-salle.html

En primer lugar tendremos la presentación oficial del Open Bloc Bous de la Salle 2011 a cargo del Campeón de España, Victor Esteller, Isabel Puertas, Directora Comercial de Gargola y Jaume Oliveras Director del evento. Acto seguido Kiko Peña, Gerente de Vertic Barcelona darà la entrada a Sebastián Alvaro, creador de "Al Filo de lo imposible", Ramón Portilla, primer español en escalar las cumbres mas altas de los 5 continentes y Esther Sabadell alpinista y camara de altura de "Al Filo de lo Imposible". Nos viene a presentar el audiovisual Tibet Secreto: "El Tíbet es una región geográfica única en el mundo. Sus características físicas, un altiplano situado por término medio a 4800 mts de altitud, sus cadenas montañosas que superan los ocho mil metros de altitud, las montañas más sagradas del mundo, los ríos que regarán el fértil subcontinente indio, todo este conjunto hicieron del Tíbet el País de las Nieves, el reino de los lamas, el Techo del Mundo. Un lugar fascinante y misterioso, defendido por montañas que rozan las nubes, que atrajo la curiosidad de los grandes exploradores hasta bien entrado el siglo XX. Hoy el Tíbet sigue guardando buena parte de su atracción, una tierra dura y austera que ha sido definido más como una religión que como un estado. Un lugar donde todo es especial, misterioso y sagrado: montañas virginales que superan los siete mil metros, torrentes que horadan cañones como el Yarlung Tsangpó, el último enigma geográfico de Asia, en una palabra el lugar donde todavía es posible esa aventura romántica que pusieron de moda los británicos cuando acometieron la escalada de la montaña más alta del mundo, el Everest.

Para finalizar haremos un..

Sorteo Viaje a China

Entre todos los asistentes a la conferencia se sorteará un viaje/expedición a la China per ascender al Yuzhu Peak (6.178 m ) gentileza de China Tierra de Aventura. El viaje sorteado incluye todos los gastos territorio chinos (permisos, guías, alojamiento y alimentación, no incluye el billete de avión de ida y vuelta a china.)

Entradas gratuitas a recoger en: Rocodromo dels Bous de la Salle oVertic Barcelona (C/Rocafort 135)

* Atenció a la segona accepció del terme "aventurero" de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, no ens deixa massa bé no ?!?!?! jajajaja El Sebastián Álvaro, creador de "Al Filo de lo imposible", ens ho ha fet saber avui...

Awareness

Ahir a les 17:46 vaig publicar al Facebook el següent estat: "Tic, tac, tic, tac... petarà o no?" Sorprenentment, en qüestió d'una horeta vaig rebre 5 missatges privats i un comentari directe al mur comentant-me el mal gust per posar aquest estat, amb tot això del Japó i la central nuclear. Cara d'estupefacció i molta sorpresa... però moooooolta... això sí, no vaig arribar a rebregar-me els ulls... això només surt a les pelis tontes i als còmics !! que en veritat no ho fa ningú !! (Moment #perdoneuperòalgúhohaviadedir!!!). Però sí vaig arribar a posar-me les mans al cap...

Bé, doncs tot responent i aclarint conceptes, vaig anar reflexionant sobre com algú havia pogut relacionar aquest estat amb aquest tema. Fer això seria mostra d'un cinisme mooooolt àcid, massa fins i tot per mi sense una mica d'ajuda en la conversa de pòker, on "jo la veig i la pujo" ;-). I em vingué al cap un documental de La 2 sobre la percepció selectiva, i com la saturació d'informació condicionava la capacitat de percepció. No he trobat aquest documental sencer, però sí un parell d'experiments que recordo que hi eren. M'encanta internet, i m'encanten les converses de pòker ! per a elles un vot a favor !! Però no m'agraden els prejudicis, ni la manipulació informativa... Un vot en contra pels informatius de Tele Cinco en especial, però per a tot el periodisme dolent en general... el que viu de l'impacte, del trasllat de la por personal (avui l'has cagat Cuní amb la pregunta)... i tampoc m'agraden les reaccions d'alguns governs corrent a revisar les centrals (tot un negoci econòmic justament,per a les empreses que les fabriquen, que són les que les revisen). Què passa?, que no s'està segur que el seu estat és bo? no caldria revisar-les, no? Així que o no n'estan de segurs, o es mouen per imatge...o ambdues coses juntes... i no m'agrada, encara que celebro la decisió de revisar-les... però no "l'oblit" dels cementiris cementiris nuclears (fruit d'aquestes centrals i de l'armament.) en aquesta revisió... masses coses no m'agraden de tot aquest tema... i per tot això, un gran vot en contra.

I per descomptat, lo de Japó, és una gran gran putada.

I després d'aquest moment de silenci, dir que m'agradaria acabar de bon rollete aquest post... així que us penjo els dos vídeos que us comentava... flipeu una mica... i al loro!!! que no nos embauquen!!!

Awareness

#chist

Aquests darrers dies han estat dies #. Així que el blogging ha deixat una mica de pas al microblogging per uns dies... i ben intensos que han estat, 140 caràcters donen per molt... Cert és que fa temps que sóc també @carlesvin i que, a més, per motius de feina, no he parat de #16forum, #2congres i més coses que vindran... per no parlar de l'estrena del @berunnermf a la Mitja de Granollers... però aquest cop he trobat la gràcia del twitter... la creació global, la multidireccionalitat, la interactivitat, l'aportació horitzontal de continguts, vaja, l'autèntica essència el 2.0. Possiblement arribi tard, bé possiblement no, arribo tard... però més val tard que mai...

I potser us estareu preguntant el què ha fet que ara, de sobte, em flipi el twitter. Doncs ben senzill: m'he fet un fart de riure aquests dies gràcies a ell. Ja coneixia a alguns dels seus membres i la seva originalitat (p.e. @vedellconsegrat, @3gag24, i recentment @quimmonzo i la seva coprolàlia Tourettiana), però la waka-foto, Bisbal a Egipte (com el Teo) i les burrades del PP sobre els requisits per a legalitzar al nou partit abertzale, m'han produït molts somriures en uns dies complicats i tensos, i no sabeu com ho he agraït...

El #eldeloscuadros ho ha petat aquests dies... mira que posar els dits així en una foto d'aquest tipus!!! Serà gamarús !!!! Ja corren pel twitter fotomuntatges del desconegut en els llocs més insòlits i les coses més peculiars entre els dits... pobre... I per liar més la troca, el principal protagonista de la foto, el Piqué, ha muntat un concurs super friki... un crack en tota regla... I per a continuar fent escarni, #turismobisbal arrel de l'estúpid comentari que va penjar: @davidbisbal: nunca he visto las piramides de Egipto tan poco transitadas, ojalá que acabe pronto la revuelta. Només va estar unes poques hores, però ho ha petat i s'ha convertit en un dels TT (Trending Topic) de les darrers setmanes i tothom fa comentaris d'allò més surrealistes, i tothom és tothom. Però la millor troballa: #batasunarequisitos

Sabreu que recentment s'ha constituït un nou partit abertzale, de nom Sortu*. Per cert, brutal reportatge de TV3 ahir. Per "Pluja Seca", un vot a favor. Resulta, que pel Partit Popular i algun Fiscal no és suficient en rebutjar la violència, sinó que també haurien de condemnar la violència d'ETA del passat. Doncs bé, ja s'ha muntat tota una campanya amb aquesta història. Atenció, però, que el gir humorístic toca tots els colors...

• L'acudit fàcil: Si en invierno triunfó la batamanta, esta primavera se llevará la txapelatricornio
• Humor blanc: El logo del partido tiene que recordar a alguna peli Disney, preferiblemente Rey León
• L'enginyós: Que cuando busques "Batasuna" en Google aparezca la opción "Voy a tener Sortu"
• El masclista: Todas las mujeres abertzales deberán parecer mujeres, incluso de lejos.
• El friki: que acepten que el capítulo de Macgyver era un fiel retrato de la realidad
• El lingüista: que reconozcan que el euskera no existe, que se lo inventan sobre la marcha y fingen entenderse
• El gastronómic : que Josu Ternera haga un anuncio de Burguer King y al comer diga: que errico !!!
• L'escrit en euskera també: Hemendik aurrera koktel molotovak Mahou botelinekin, no more Keler! Que segur que fot molta gràcia però a saber què diu...
• ... i el que va a mossegar fort als hiPPòcrites dels collons: Que condenen el franquismo, como buen partido demócrata español...

Sort que hi ha webs que els recullen tots... i és que en 4 minuts que m'hi he connectat aquest vespre, 80 nous twitts amb #batasunarequisitos... el tema està desbordat, el món de l'acudit a tornat a la seva esplendor, el sarcasme i la befa, l'ironia i l'escarni, l'humor negre, l'humor blanc i totes les gammes de colors troben en la brevetat i la impulsivitat del Twitter un espai, per explotar... (#chist). I després de repassar-ne uns quants, agafo el llibre "Chistes de Gallegos, Catalanes, Madrileños, Andaluces... y otras hierbas nacionales " que no recordo com va a arribar a la meva biblioteca fa ja anys. Repasso els acudits sobre el País Basc... i no n'hi ha cap sobre política... es va fer al 1993, i per sort, els temps canvien... Però com hi ha gent per tot, sempre hi ha qui encara s'escandalitza per fer humor sobre aquest tema. Però a la vegada hi ha qui s'adona que en aquesta ocasió, l'humor, és un indicador més que les coses estan canviant... esperem que tot plegat no acabi com un acudit dolent.

*hauran vist els de Sortu que la wikipèdia diu que són un "partido político español" ???

Com diria Loquillo... Rock & Roll Actitud !!!

Àudio

"... jo no he inventat res... està tot fet... lo del fals davanter ja ho feia el Madrid de Di Estefano... i nosaltres aquí els primers anys del Dream Team* amb el Laudrup... jo el que vull és que a l'àrea hi arribi tot Déu, i que ningú hi estigui quiet..."

Paraula de Pep

Roda de Premsa 16-1-2011

Barça 4 - Màlaga 1

* Abans de l'arribada de Romário a la temporada 93/94

Spider Kings!!!!!!!!!

Mercy !!!

què faràs, Mas?

Bon comiat... un vot a favor pel Sergi Mas i l'equip de Polònia malgrat marcar paquet defensant la llibertat que han tingut amb el Monty per a que el Mas, Artur, i el seu nou govern no els toquin massa les cabòries i els deixin continuar fent el programa... aaaaaaaaaahhh.... ja ho veuen...

Alpha Party

De tarannà agosarat...

Iniesta, Xavi o Messi...

Jo voto a favor de Xavi... però crec que Delafé tindrà raó i no s'hauran de tallar cap de les mans... en tot cas...Moltes felicitats als 3 !!!
Visca el Barça !!! i Xim Pom !

Olé tu gracia !!!!!!!!!!!

"Nosotros, que somos de Cadiz, a esto que aquí le
llaman empoderamiento, lo llamamos PODERÍO"

Antonio Moreno, dinamitzador del
Col·lectiu d'Educació per a la Participació CRAC, Cadis

II Jornades ANuals de Participació:
Construïnt comunitat i prenent decisions
1 i 2 de desembre (DIBA)

Teatro, lo vuestro es puro teatro...

Segons la Vikipèdia, el Sainet és un tipus d'obra teatral de caràcter jocós i popular, generalment en un acte, que es representa a l'entracte o a la fi d'una funció. D'origen valencià (s. XVII), arribà a Catalunya poc després (encara ara es representa) i té en la nostra parla un sentit més ample per a referir-se a qualsevol espectacle públic que faci riure per patètic. Hom també utilitza el terme Vodevil per a referir-se a una situació semblant, encara que el Vodevil hi afegeix algun toc picantet... Bé, a jutjat per l'anunci de les joventuts d'un partit, replicat per un altre partit més rocker, o l'anunci on surt un nen davant de gent despullada, potser sí que és un Vodevil... però jo em quedo avui amb la paraula Sainet.

I és que en el Sainet eren les classes altes les que erenridiculitzades... bé, quedaven elles ridiculitzades pel què deien i com ho deien... una mica com passa en això que en Jean Paul anomenaria "Lo de la Campanya Electoral"... i no només em refereixo a bona part dels polítics i polítiques... els mitjans de comunicació privats també s'han quedat ben retratats aquests dies en la caça i captura de l'audiència i l'espectacle, i els calers de la publicitat, clar... però per interès informatiu, no cregueu pas, eh... Cert és que des del diumenge que el tema "ho està petant", però abans de continuar m'agradaria recordar que abans de l'inici de l'oficial campanya electoral, aquest tema ja donava voltes i cap de les dues forces polítiques es van posar d'acord. Dos Sainets a preu d'un...

I ara tots a córrer, a tirar-se responsabilitats i culpes, a dir que no és just quan són els primers que ho van promoure a tot l'Estat i exclouen d'altres, i alguns dels que critiquen els estatals a donar el vistiplau al d'aquí, i els que proclamen la justícia social a no presentar al·legacions, i altres a proposar un cara a cara de tercera, els que es queixaven per no sortir fa 4 anys, ara que ho fan no defensen als que no surten, i altres que plantegen reptes en directe després no accepten l'All In davant de la Terribas al final de tot i prefereixen quedar un altre dia...

I si ja tenim els protagonistes del Sainet, només li falta un context i un fil conductor... i a vegades sento a dir que és encantador no tenir un sistema presidencialista i es lloa la pluralitat del país, però molts dels mateixos ara defensen el cara a cara, els que fan les lleis i les normes les critiquen des de fa temps i no hi posen remei malgrat molts esforços, obliguen a la proporcionalitat temporal dels talls al telenotícies, però després tothom parla el mateix temps als debats i en les entrevistes... molt coherent tot plegat, clar que sí... i què voleu que us digui, el colmo, la justificació dels 5 dies de termini per presentar la sol·licitud... trist...

Ara bé... vist el panorama, un vot a favor per la Terribas: si s'arriba a fer el debat, la multa no la paga cap dels dos partits, sinó la cadena... compte ! Mas i Montilla van estar a punt de fotre un forat més gran a TV3 !!! Així que, com no podria ser d'una altra manera, un vot a favor a la seva cara de pòker i professionalitat.... encara que també crec que hi va haver sorpresa, estupefacció, i algun que altre record a les famílies respectives dels candidats per la jugadeta...

Però tot aquest Sainet m'ha ajudat... en serio... potser sóc dels únics indecisos d'aquesta campanya que podran respondre en els estudis posteriors que durant aquests 15 dies van decidir el vot... ja he superat la síndrome del ginecòleg que explicava en un post anterior... alguns càlculs racionals sobre riscos de sentir-me traït i/o culpable del meu vot, i llestos, decidit, sense convicció, cert, però decidit. Ara només em cal saber on ho haig de fer, i intentar no tenir massa al cap l'anunci de les joventuts o el #28N em puc partir el cul jo sol davant de l'urna...

1 any votant a favor !!!!!!!!

No el vaig tastar, però per a ell, un vot a favor!

Duelos y Quebrantos Porciones / número de personas: 6 personas. Tiempo de Preparación: 10 minutos Tiempo de cocción: 20 minutos. Categoría: Carnes Dificultad: Fácil Introducción Esta es una deliciosa receta manchega. Cuyo nombre, y el hecho de aparecer en las primeras líneas de El Quijote, la hacen sobradamente peculiar. Ingredientes para preparar Duelos y Quebrantos. 4 chorizos. 200 g. panceta. 200 g.jamón serrano. 3 dientes de ajo. 100 g. de sesos de cordero. 1 vaso de aceite de oliva. 15 huevos.

Lo primero que hemos de hacer es picar los chorizos, la panceta, el jamón y los ajos. Calentamos el aceite en una sartén grande y freimos la panceta, el chorizo, el jamón y los ajos, a fuego medio y removiendo ce cuandoi en cuando. Añadimos los sesos de cordero y los huevos, revolviendo hasta que quede a nuestro gusto. Es importante que cuajen los huevos justo antes de servir en la mesa, pues esto es lo que hace del plato algo realmente delicioso. FONT: internet ;-)