Ho sento Pep, però discrepo...

Com sabreu recentment en Pep Guardiola, l'admirat i admirable Pep, ha rebut la Medalla d'or del Parlament de Catalunya, casa que properament, i de nou, hauré de trepitjar en representació de l'AcPpJ (si és que hi conviden a qualsevol... XD). El seu discurs ha estat sincer, profund, amb molta càrrega emotiva i a l'alçada del que és ell en el fons, una persona senzilla, humil, amb seny i enamorat de la seva feina, del seu ofici...

Com no podria ser d'altre manera, les seves paraules han tingut gran impacte mediàtic, especialment les darreres: "Si ens llevem ben d'hora al matí, ben d'hora, ben d'hora... i sense excuses ni retrets... i ens posem a treballar de valent... som un país imparable!". Ara bé... és curiós com d'aquesta frase la majoria n'ha escurçar la part del mig, i s'ha quedat amb lo de "llevar-se d'hora" i el "som imparables". I aquí, estimat Pep sento dir-te que discrepo amb tu...

Els i les qui em coneixeu bé sabreu que jo no sóc exactament un exemple de llevar-se d'hora... però més enllà de les discrepàncies personals, voldria afegir també alguns arguments per defensar també a les persones que es lleven tard... perquè, al cap i a la fi, el que importa no és a l'hora que un es lleva, sinó la feina que fa i la qualitat amb la que la faci... Cites en el discurs, Pep, a metgesses, professors, paletes i forners com a exemples de treballadors amb passió... però també hi ha qui es lleva tard amb igual o més passió... Un exemple, a l'atzar ;-), són alguns dels professionals de joventut, els quals allarguen les seves jornades laborals nits i matinades un munt de cops per a fer la seva feina, fet que impedeix necessàriament que es llevin a les 5h. I això també és estimar-se el seu ofici...Qualsevol diria que aquests no tiren endavant el país, com tampoc els escombriaires que treballen per la nit, o altres professions que s'exerceixen també quan la lluna regna en el cel. Segurament, fins i tot el teu estimat Miquel Martí i Pol va esperar més d'una nit a que les musses el visitessin...

Estimat Pep, s'ha de dir que es nota que ets de Santpedor, poble eminentment agrícola, i tothom sap que a pagès la gent es lleva quan se sent el gall... però no tothom és així, i per tirar el país endavant, i per posar-se a fer feina, no cal llevar-se aviat... i és que no conec a ningú que hagi estat engendrat pels seus pares a trenc d'alba... i aquest tipus de feina és també cabdal per a ser imparables com a país...

Ara bé, aquesta petita discrepància no treu que per a tu vagi, de nou, un vot a favor... i és que te'l tens ben merescut per tot, i especialment, per la teva "petita reivindicació de la meravella que és l'esport" (min 6:20)

Si has de fer res, fes-ho bé home !!

En el partit d'ahir al Camp Nou, la junta directiva del Barça va voler tenir un detall amb el dia de la Dona Treballadora i buscar una imatge nova a la llotja, una llotja plena de dones. A veure... el dia de la Dona Treballadora no és el 8 de Març??? i el 8 de Març no hi ha un partit al Camp Nou ??? Aaaaah !!! Què passa ??? Que no es pot fer en el partit contra el Arsenal??? No es pot demanar als esponsors, directives i resta de "membres habituals" de la llotja que tinguin el "detall" de cedir els seus llocs en un partit tant important???? Que no s'ho mereixen??? Avui, un vot en contra pel Sandrusco i la seva junta.

Com diria Loquillo... Rock & Roll Actitud !!!

Àudio

"... jo no he inventat res... està tot fet... lo del fals davanter ja ho feia el Madrid de Di Estefano... i nosaltres aquí els primers anys del Dream Team* amb el Laudrup... jo el que vull és que a l'àrea hi arribi tot Déu, i que ningú hi estigui quiet..."

Paraula de Pep

Roda de Premsa 16-1-2011

Barça 4 - Màlaga 1

* Abans de l'arribada de Romário a la temporada 93/94

Iniesta, Xavi o Messi...

Jo voto a favor de Xavi... però crec que Delafé tindrà raó i no s'hauran de tallar cap de les mans... en tot cas...Moltes felicitats als 3 !!!
Visca el Barça !!! i Xim Pom !

Un himne breu… una victòria "apustuflant"

Primera final d’una Copa del Rei després del pitote amb l’himne que es va muntar en la final de València entre l’Athletic de Bilbao i el Barça , el primer títol dels 6. Aquest cop la final ha estat de Bàsquet, a Barakaldo encara que es digui que és a Bilbao, amb el Madrid i el Barça. La veritat és que ho tenen molt ben muntat: 4 dies de bàsquet, els millors 8 equips de la primera volta de lliga (amb 2 bascos i 2 catalans), les 8 aficions ocupant tot l’estadi i sense conflictes, retransmissions televisives de qualitat, i fins i tot diria que bons àrbitres, que ja és dir... Bon bàsquet i un bon espectacle, en resum.

Tres quarts de set i poso la tele. Dubto, TV2 o TV3... poso la 2 inicialment i enxampo el moment en el que els monarques entren al pavelló. Amb els antecedents anteriors,se’m desperta la curiositat. El comentarista anuncia l’arribada del Juanca i la Sofi, però ja fa més de 3 minuts que se senten els xiulets... Fent una estadística patillera, es podria dir que l’afició està equilibradament dividida en opinió monarquil en funció dels orígens dels equips, però se senten més els xiules que els aplaudiments... Se’m genera el dubte científic sobre si els aplaudiments generen menys decibels que els xiulets. Faig una petita prova a casa i no n’acabo de treure l’entrellat. El cas, però, és que se senten més els xiulets per molt que tots els tribuneros i tribuneres estiguin aplaudint com a bons i bones deixebles. El Patxi també.

Canvi de càmera, i enfoquen als dos equips en el parket en fila esperant al “barrido” de la presentació... Comença el txundatxunda i ens mostren a Reyes, Llull, Garbajosa... arriba el trio arbitral i... s’acaba l’himne !!!!!!!!!!!! Com? Només 10 segons d’himne? Perquè els del Madrid tenen himne i nosaltres no? Eh !!!! A veure... que m’agrada molt que l’afició rival per insultar al Barça diguin allò de “bote, bote, bote, ejpañol el que no bote”, però el resultat final és que l’escombrat del Barça el fan a corre cuita i amb xiulets de fons (que no era per l’equip, sinó pel que ja sabeu). Una bona banda sonora és important per una imatge, vinculem les emocions a la música, i aquesta a les imatges, així que el Madrid és l’equip del txundatxunda i el Barça dels xiulets. Entenc que és un tema complicat pels realitzadors i realitzadores i per l'organització, però aquests detalls s’han de cuidar. A veure si surt a la premsa aquest cop...

Comença el partit, un partit que només dura els primers 10 minuts. Després s’ha trencat del tot amb un Barça letal en defensa i el Ricky ha trobat, si li calia, un motiu més per a justificar el fitxatge pel Barça. L’estil Pep es veu també en el Bàsquet i fa patxoca. Les diferències van pujant poc a poc fins al +25 en un moment del tercer quart. Just en aquest instant el “eo, eo, eo esto es un chorreo” sona espontàniament des de la grada, i el realitzador punxa la tribuna on es veu al Laporta més inflat que mai i al Florentino tot ajupidet... Bonica imatge amb una bonica banda sonora... Aquest cop, un 10 per la realització XD . Al final 19 punts de diferència, sense excuses de Villarato, una victòria "apustuflant" com diria el Robirosa, un petard que sona al Carmel, el MVP pel Fran Vázquez, la pilota pel Grimau i les xarxes de les cistelles per al Lakovic i també pel Fran, que se la mereix (hores més tard les tenia un peridosta esportiu de RAC1). Un bon equip, una bona feina, moltes felicitats campions. Per cert, la celebració amb Cava Freixenet... ja el portaven de Barcelona?

Panegíric al seny català, al sentiment culer...