Poesia de xat

...si aquí està la gracia;

gaudir d'estar a l'andana

mirant a la gent,

i no mirant al rellotge

esperant al tren...

Hacienda Somos Todos F.C.

Moment d’enfrontar-se amb la dura realitat...Tot preparat, les declaracions dels anys anteriors per a pistar, el programa PADRE (Programa de Ayuda para efectuar la Declaración de la Renta en España) descarregat, una web d’ajuda per a fer la declaració, i el puto número de referència que vaig haver d’anar a buscar a l’oficina d’Hisenda d’Horta aprofitant el dia de pont... i no hi havia altra manera d’obtenir-lo... així que em vaig carregar de paciència i ràdio per veure com al llarg dels 45 minuts d’espera a la màquina de fitxar no feia més que passar-hi gent... però tothom d’entrada... el colmo, la darrera, a qui tampoc no havia vist fitxar al sortir, i sortir tampoc, que a sobre, després de fitxar al min 35 de la meva espera s’està 10 minuts més xerrant amb el segurata... quan vaig marxar, al cap de 5 minuts més, no hi era ja... menys mal...

Mode concentració, i faig doble click a l’icona del programa... surt automàticament en castellà, i miro si es pot canviar. Efectivament, es pot canviar, però no ho faig, em fa més ràbia fer-la en castellà... em creo un ells més fàcilment identificable...

Començo les primeres passes que m’indica el programa, Prova1 és el nom, i endavant. Que no tinc fills, que no tinc gent a càrrec, que sóc solter, masses coses vol saber ja això... Vinga, hora d’escriure la referència i descarregar les dades automàticament... i com no, falla la cosa... no m’ho puc descarregar des del Firefox fàcilment... per sort, posen les instruccions per a canviar un “false” per un “true” de no sé on, i apa, tot com la seda... ara sí...

Em demanar si vull revisar les dades, vaya pregunta... of course... tot el que sigui revisar... encara que estigui tot correcte, sempre cal revisar... i en aquesta ocasió més, ja que no sé si s'han descarregat les dades d’activitats econòmiques... efectivament, no es pot, fer, joder... per això i només això els que han facturat alguna cosa no poden confirmar l’esborrany... i no entenc el perquè, les dades són correctes, però és d’aquelles coses que han de carregar els freelance, com els 300 de l’IVA, o el 036 del IAE... una creu més...

Ok, endavant doncs... sembla que un mai acaba de començar... trio l’opció complerta, amb tots els fulls i preguntes, hasta per curiositat, i ja surt la 1 de les 48 pantalles... collons, més que el Pacman... Sorprenent, com les dades personals ja les he introduït abans ja surten complertes, i més sorprenent encara, a la casella 101 surt que faig la declaració individual automàticament, serà llest el programa aquest...

4 caselles més i em paro de nou... Les caselles 105 i 106, la de la declaració a favor de l’església catòlica o a fins socials, no estan marcades… com si no sabessin on gasto el meu temps lliure, neurones, diners i riures... com si no sabessin d’on venen els meus ingressos… bé, tant se val... 106, però el més fort és el següent. En aquesta casella, la 106, hi ha una alerta que diu: “esta asignación es independiente y compatible con la asignación tributaria a la Iglesia Católica”. Ah caram... als qui donen a fins socials se’ls recorda que també poden donar a l’església... però als que donen a l’església no se’ls recorda que també poden donar per fins socials... que se’ns pixen a la boca o què !?!?!?!?!

Pàgina 6 de 48, això promet... ara toca “Declaració complementaria”... no en gasto d’això, gràcies... passem... i anem al tema gros, els "Rendimientos del trabajo”. Casella 102 “Retribuciones en especie”, no sabia que també s’havien de notificar aquesta mena de tractes... anyway, continuo... tot omplert, ja no és cap sorpresa. Arribo a desgravacions i veig que sindicar-se desgrava però col·legiar-se, si no és obligatori fer-ho (advocats, metges, etc.), no desgrava... i no m’acaba d’agradar... ah, i els litigis amb el “empleador” també desgraven... això és incentivar el conflicte social??? XD

Vuitena ja, “Rendimiento del capital mobiliario”... Què trist... vaya merda de xifra... en sé d’uns quants que la deuen emmarcar i penjar a la paret cada any enlloc del cap de cérvol com es portava abans... Següent, “Bienes inmuebles no afectos a activitades econòmicas, excluida la vivienda haitual e inmuebles asimilados”... clar, clar... next... I per fi, la puta merda que fa que no pugui confirmar l'esborrany, els “Rendimientos de actividades económicas en estimación directa”... i tant que me les estimo... Tipus d’activitat: la 5, la “otras”... Epígraf IAE: 776, DRES. LICEN. POLITICAS, SOCIALES, LETRAS. així, tot en majúscules... i pim, pam... 4 dades i de nou un epígraf que em sorprèn: casella 129 “Conjunto de provisiones deducibles y gastos de difícil justificación”. I la casella em surt plena, automàticament, sense tenir res a deduir, suposant, doncs, que sempre hi ha despeses de difícil justificació... com deuria ser la casella del Millet !?!?!

Cansat ja, poso el ratolí a l’alçada del botó d’acceptar, i en faig uns 30 de seguits... falta la 745, la trobo, poso el que correspon, i directe a la 760, la redefinitiva, la que importa.,pàgina 39 i... i se m'escapa un “cagun la puta”, fluixet, però un “cagun la puta” al cap i a la fi...

Qualitat de vida...

No m'ha agradat, no m'ha agradat...

...el bar "Aromas del Sur" situat al carrer... a un carrer del barri de Sant Antoni de Barcelona... no en faré més publicitat, no la mereixen... Bar de dues plantes, dues plantes petites, sense aire condicionat, de birres per arreglar el món, de trobada per començar la festa... però també de terrassa i cartell situat al costat de la façana de l'edifici... dels que molesten als cecs i a les cegues... i tant sols això ja justifica no posar-lo malgrat s'anunciï que donen tapes gratis per una canya o copa... i què dir-vos, aquest és realment un element bo, bé... francament bo... ja no queden masses bars així, d'una tapa de gratissss, eh... que t'estalvies uns euros... eeeeh... (segur que heu posat la veu del Núñez de Crackòvia ;-P ). Bar que també està al mapa de googlemaps de bars amb tapes gratis... i merescudament... com la resta de bars, i és que tots es mereixen tenir un vot a favor pel sol fet de la tapeta... però hi ha un detall que no m'ha agradat gens... hi ha un cartell situat a la planta de dalt, allà on faríem anar algú dient "puja a dalt", com si es pogués "pujar a baix" (debat mantingut amb els/les companys/es Calabrieros/es de la Cocat i l'AcPpJ i part de la secció jove de TJ), sí... allà dalt... doncs hi ha un cartell que diu que no hi ha un cambrer que pugi a servir i per tant cal baixar a baix :-) a la barra per a demanar, i que s'ha de pagar al moment... i no m'ha agradat... no m'agrada aquesta desconfiança... no m'agrada el pasotisme... no m'agrada que, a sobre, hi hagi un cartell al costat de la caixa que diu que has d'estar molt agraït per la tapa gratis... com si no valguessin per a res les pujades i baixades per demanar una canya, per demanar una tapa, per demanar una cocacola o una ampolla de vi... o 4... com si no tingués preu això... no m'ha agradat l'autocomplaença i per a rematar, no m'ha agradat la paella feta 8 hores abans... com a mínim, que posin una mica de qualitat... que gratis no vol dir ser cutre, home...

On es té el cap...

... si hom dibuixa això al llarg d'una reunió?

Les coses clares...

Daniel Cohn-Bendit Dixit

Constantment diferents...

Mitjançant el butlletí de l'AcPpJ vaig a petar a l'article que ha publicat recentment Manel Cuyàs (periodista d'El Punt, escriptor de les memòries de Jordi Pujol, un dels tertulians que més m'agrada d'El món a Rac 1, i sí, del Maresme). I el llegeixo el dia després de la Jornada Ciutadania Jove 2.0 organitzada per l'Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona on el marica del Jair va perdre l'espardenya.

En la citada jornada Ángeles Rubio (que no va deixar als assistents indiferents, i que aconseguí arrancar diversos aplaudiments amb les seves rajades de l'Espe i la seva política universitària) es dedicà a destapar tots els prejudicis, tòpics i blasfèmies sobre el món digital i la joventut basant-se en el llibre que va editar l'INJUVE al 2009... No es mostrà ni ciberoptimista ni ciberpesimista, però sí que fas més esment dels elements positius i canviants de la introducció de l'era digital i del món 2.0 entre els joves. D'entre les moltes coses interessants que va dir i, especialment, entre les poques que vaig escoltar mentre aprofitava el wifi obert, em vaig quedar amb una idea: els joves han pres les regnes, i ara són ells qui "socialitzen" als adults. El món 2.0 és un terreny que coneixen, té un llenguatge que els és senzill, té uns procediments que dominen i, a sobre, són ells mateixos qui generen i creen aquest terreny i aquest llenguatge. I en això els adults arriben tard i necessiten apredre'n.

Així doncs, l'experiència ha deixat de ser un grau? Estem davant de la ruptura generacional de la que parla Quim Casals en aquest article? És la fi de l'audultocracia? I llegeixo l'article del Cuyàs amb especial estima, que una mica d'autocrítica no fa mal... i per a ell, de nou, un vot a favor... i es que els joves no són ni millors ni pitjors, sinó que constantment són diferents... i potser aquesta és la gràcia...

Hi ha dies...

... que un té el cap en altres coses... que exerceix rutines i va i ve, compleix amb escreix els compromisos familiars i els gaudeix amb tanta canalla, xerra i visita amics, amigues i amistats, i acaba fent amb ells i elles una birra, que passeja envoltat de molta gent i especialment d'una persona, que frueix de tanta ciutadania compromesa, i que es deixa fer i portar per les sensacions que el saturen perquè no té el cap a lloc... que s'està cansat de tota la setmana, de la mala vida o de la bona vida (segons com es miri), de la feina, de dormir poc, de viure amunt i avall... i hi ha dies que un espera i desitja el moment està a punt d'arribar... i tot va com la seda, les hores passen com segons, els riures van i venen, la música no para fins que surt el sol, i el sol és més brillant que mai... un dia de pim pam, de deixar fluir fins que per un segon la racionalitat torna... i t'adones que falta algo... "HÒSTIA !!! LES CLAUS DE LA MOTO !! ME LES VAIG DEIXAR POSADES !!!!"

I corres a girar i regirar arreu: el terra, els racons, prestatges i calaixos, i també aquells indrets on es mira quan un està començant a desesperar (les sabates, les escombraries, la nevera...). Fa tot això fins que esclata el crit i el pitjor dels presagis pren força... tres segons i al carrer amb el coet el cul per a veure si encara hi són... com si després de 24 hores no haguessin tingut temps de res els/les malfactors/es... però les claus no hi són, i la moto sí... Ostres !!!! Mires al voltant i res... i refàs el camí, mires entre els cotxes i els contenidors, visites de nou el bar on has estat fa unes hores, i penses si l'has deixat dins del cofre... i per moltes voltes físiques i mentals que dones, res de res...

Capficat tornes a dalt a remirar els racons i indrets insòlits d'abans, i fins i tot algun que no has visitat anteriorment... com si per art de màgia poguessin aparèixer... i un cop recomprovat, cap al carrer de nou... a fer el mateix... 2 vegades el mateix, mètode per davant de tot... i si hagués calgut una tercera, s'hagués fet, serà per mètode... Però cal perquè la màgia esquiva dels calaixos, de sobte, apareix en forma de paper enganxat a la moto...

No feia ni 10 minuts havia estat allà, i el paper enganxat a l'argolla de les bosses que es posen al mig de les cames no hi era... no mh'ho podia creure... les faltes ortogràfiques no fan mal als ulls,que es senten emocionats... mirada a dalt per buscar la placa del carrer Viladomat i miro les façanes de la vorera esquerra... no hi ha cap cartell d'aquells de pàrking... el típic cartell blau o les fletxes blanques i vermelles... m'acosto a la primera entrada de parking, privat entenc, i pel mirall veig que hi ha una petita cabina... potser és aquí... baixo la rampa i trobo un home, d'uns 60 anys, bata blava (un bluecollar autèntic)... "Mire..." no sé perquè, però em surt el castellà... i a la vegada que li explico el què, li ensenyo el paper arrencat del calendari, mes de maig... afirma amb el cap, només se sent la ràdio perquè ell no diu res... es regira les butxaques de la bata, com estona abans havia fet jo als pantalons... i les treu, me les dóna, i es mostra en pau, somriu i em fa que m'aparti amb la mà... jo faig el contrari, im'acosto i li dono la meva... li miro als ulls amb esplèndida gratitud i em retiro confiant, de nou com mai, amb la bondat de l'esser humà... refaig de nou el carrer per pujar mentre em miro la moto amb especial estima i pensant en aquell home...

Pujo i explico l'anècdota per a tranquil·litzar el personal... i repasso mentalment les poques imatges de la meva memòria que no són els ulls del conserge... el calendari gros a la paret de la dreta, juny, un petit llit amb una manta força vella, un petit armari, la taula amb una tele d'aquelles dels 80's que segur que no té ni comandament a distància, un radiocasset, uns passatemps. al taullel que té vidres fins al sostre, un rellotge... duia ulleres, calb, pell força fotuda... ulls marrons... potser tenia 65, no 60... portava uns bolis a la butxaca del pit esquerra, d'on es va treure les claus... i penso en com ha de ser la seva vida, i que es mereix algun detall més que els meus ulls brillants i una encaixada de mans de cavallers... un home de vida solitària, possiblement mut, ja que no va dir res de res en tota l'estona i el meu gràcies es podria merèixer ser respost amb algo més que un subtil moviment amb el cap per mirar avall en forma d'acceptació... una vida solitària i acompanyada de la ràdio i la tele, els revistes i diaris, el temps en forma de rellotge i calendari i tot d'elements per a matar-lo... i per la gent que es guanya la vida matant el temps de manera honrada, no com alguns que tots coneixem... per aquesta gent, un vot a favor... però sobre tot, sense cap dubte, un vot a favor pel crack, per l'home que va recollir les claus, que va escriure una nota tant bonament com va poder, que va confiar que les inclemències del temps no s'endurien el paper tant precàriament agafat, que va confiar en que només el propietari de la moto veuria el paper o que la gent que el veiés no l'agafaria si no era la seva moto, que va ser una bona persona i va creure que també hi ha bones persones per qui fer aquesta mena d'actes... per ell, pel conserge del primer pàrking que hi ha al carrer Viladomat a la vorera esquerra, un gran vot a favor !!!!!

Ara bé... dubto en el regal a fer-li... si et plau, dóna'm un cop de mà... vull fer-li un regal que li "arribi" una mica dins de les meves possibilitats, clar... que li "arribi" com a mi i segurament a tu t'ha arribat aquesta història... i encara no sé el què... i tu? què li regalaries? es necessiten idees !!!!

Al Poble Sec hi ha de tot !!!

Felicitats per la gran festassa del passat 12 de juny i que durà fins el 13 !!! XDDD

is not mine...

Toquen bé aquests...

Continua la ratxa de concerts... aquest cop, un de solidari als Lluïsos d'Horta, lloc on malgrat les reformes les parets continuen tenint encant (el primer vot a favor). La causa, la Campanya contra la Fam de Mans Unides (segon vot a favor). 3 grups de música i un pregoner especial, al final els tabals van fallar... Sembla que no hi ha la gent que s'esperava, caldrà pensar com millorar-ho, però l'espectacle comença. El teatre, amb capacitat per 400 persones, comença a ressonar amb els "Sense sentit", que van forts i d'entrada es foten un Vertigo de U2... aposta valenta, però massa arriscada per ser la primera... són massa cadells encara... van fent i poc a poc van pujant de nivell i la claven més. I toquen de tot, cançons conegudes, cançons que les van conèixer el seus pares i fins i tot avis, i una cançó seva i en català.

Uns 45 minuts, i comencen els següents. Un altre estil, menys tocs de punk, menys tocs de xibeca, i una mica més de porros i una mica més de mojitos... i porten un saxo, això sí que és estil hòstia... A la segona cançó, amb la confi, diuen que fa calor i abaixen els llums... un to més íntim, més càlid, que permet al poc públic assistent perdre la vergonya i ballar una mica... to íntim que aprofita el guitarrista per a seure com a casa, posar-se la guitarra com li surt de la punta de... i cantar casi amb desgana... com a casa... només li faltava el porro i un sofà per ja sentir-se al 100% a gust... però compte, malgrat l'estampa de "paxorra", el paio tocava de puta mare... Bé, aquest va ser el comentari més sentit de la nit "toquen bé aquests!!". Surto un moment a fora per fer un piti i veig 6 persones més ballant... en el carrer també es ballava... certament, l'aïllament del local és 0 o 0,1 si es tanquen finestres, portes i porticons, els veïnat ho sent segur, són les 00:00... però no es queixen... molts d'ells són part de la família dels Lluïsos, avui toca concert jove i demà pasodoble per mi... una nit és una nit, i ja està... tot queda en família...

Faig la foto al cartell... em quedo amb el nom, The Good Samaritans (atenció al cover de After Midnight del Clapton, un altre vot a favor per ells), i torno a dins... Toquen Johnny B. Gode, sembla que no hi ha més cançons... acaba i diu el cantant que el grup d'abans també l'ha tocada prou bé... ha estat com un bis... bis que per cert no fan malgrat l'aclamació popular... acaben, donen les gràcies, i pleguen veles... moment d'incertesa, la presi estava fent de relacions públiques, i ens assabentem que el tercer grup, de samba, no s'ha presentat, ha donat "plantón". No contesten telèfon ni res... al final els tabals i el tercer grup són els que van fallar... no la música, no la solidaritat i tampoc l'ambient familiar del moviment ateneístic... i per això, un darrer vot a favor !!!!!!

una petita passa...

...avui... una gran passa pel demà...

Obertes les preinscripcions per a la formació bàsica en polítiques de joventut

L’oferta s’adreça a professionals de joventut, especialment a aquells/es que s’han incorporat recentment a aquest àmbit

La Secretaria de Joventut, l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut i l’Escola de l’Administració Pública de Catalunya, han obert avui les preinscripcions per a la nova oferta de formació bàsica d’enguany, adreçada a professionals de joventut, especialment a aquells/es que s’han incorporat recentment a aquest àmbit. La formació, de 200 hores de durada, es concreta en un primer curs o mòdul troncal i obligatori, Realitat juvenil i polítiques de joventut. Un cop finalitzat aquest mòdul, es podrà complementar amb un segon en el qual es podrà escollir entre una de les especialitats següents: Planificació, gestió i coordinació en les polítiques de joventut o Dinamització, orientació i informació juvenil. Els mòduls combinen sessions teòriques i pràctiques, l’anàlisi d’experiències i visites a serveis i equipaments juvenils. El curs, tot i que serà principalment presencial, es complementarà amb una part virtual.

Per a més informació:
Formació Bàsica en polítiques de joventut 2010 - 2011