què faràs, Mas?

Bon comiat... un vot a favor pel Sergi Mas i l'equip de Polònia malgrat marcar paquet defensant la llibertat que han tingut amb el Monty per a que el Mas, Artur, i el seu nou govern no els toquin massa les cabòries i els deixin continuar fent el programa... aaaaaaaaaahhh.... ja ho veuen...

Alpha Party

De tarannà agosarat...

Iniesta, Xavi o Messi...

Jo voto a favor de Xavi... però crec que Delafé tindrà raó i no s'hauran de tallar cap de les mans... en tot cas...Moltes felicitats als 3 !!!
Visca el Barça !!! i Xim Pom !

VISCA BARCELONA?

Caldrà veure-la...

Olé tu gracia !!!!!!!!!!!

"Nosotros, que somos de Cadiz, a esto que aquí le
llaman empoderamiento, lo llamamos PODERÍO"

Antonio Moreno, dinamitzador del
Col·lectiu d'Educació per a la Participació CRAC, Cadis

II Jornades ANuals de Participació:
Construïnt comunitat i prenent decisions
1 i 2 de desembre (DIBA)

Feliços 40 !!!!

"Els joves estem poc polititzats", afirma amb rotunditat Carles Viñas. La raó que esgrimeix és "el canvi de valors" que es produeix a cada relleu generacional. Llavors, com pot ser que un jove de 24 anys sigui llicenciat en Ciències Polítiques? "Pot dependre, en part, d'allò que vius a casa. Si els teus familiars més propers hi estan interessats, doncs t'ho transmeten" Carles Viñas va rebre els imputs del seu germà, però reconeix que la influència "també depèn de les relacions que s'estableixen a l'escola o institut"

Diari Emprèn, Núm 50, 12-18 novembre 2004

Moltes felicitats Toni i moltes gràcies per tantes coses...

Teatro, lo vuestro es puro teatro...

Segons la Vikipèdia, el Sainet és un tipus d'obra teatral de caràcter jocós i popular, generalment en un acte, que es representa a l'entracte o a la fi d'una funció. D'origen valencià (s. XVII), arribà a Catalunya poc després (encara ara es representa) i té en la nostra parla un sentit més ample per a referir-se a qualsevol espectacle públic que faci riure per patètic. Hom també utilitza el terme Vodevil per a referir-se a una situació semblant, encara que el Vodevil hi afegeix algun toc picantet... Bé, a jutjat per l'anunci de les joventuts d'un partit, replicat per un altre partit més rocker, o l'anunci on surt un nen davant de gent despullada, potser sí que és un Vodevil... però jo em quedo avui amb la paraula Sainet.

I és que en el Sainet eren les classes altes les que erenridiculitzades... bé, quedaven elles ridiculitzades pel què deien i com ho deien... una mica com passa en això que en Jean Paul anomenaria "Lo de la Campanya Electoral"... i no només em refereixo a bona part dels polítics i polítiques... els mitjans de comunicació privats també s'han quedat ben retratats aquests dies en la caça i captura de l'audiència i l'espectacle, i els calers de la publicitat, clar... però per interès informatiu, no cregueu pas, eh... Cert és que des del diumenge que el tema "ho està petant", però abans de continuar m'agradaria recordar que abans de l'inici de l'oficial campanya electoral, aquest tema ja donava voltes i cap de les dues forces polítiques es van posar d'acord. Dos Sainets a preu d'un...

I ara tots a córrer, a tirar-se responsabilitats i culpes, a dir que no és just quan són els primers que ho van promoure a tot l'Estat i exclouen d'altres, i alguns dels que critiquen els estatals a donar el vistiplau al d'aquí, i els que proclamen la justícia social a no presentar al·legacions, i altres a proposar un cara a cara de tercera, els que es queixaven per no sortir fa 4 anys, ara que ho fan no defensen als que no surten, i altres que plantegen reptes en directe després no accepten l'All In davant de la Terribas al final de tot i prefereixen quedar un altre dia...

I si ja tenim els protagonistes del Sainet, només li falta un context i un fil conductor... i a vegades sento a dir que és encantador no tenir un sistema presidencialista i es lloa la pluralitat del país, però molts dels mateixos ara defensen el cara a cara, els que fan les lleis i les normes les critiquen des de fa temps i no hi posen remei malgrat molts esforços, obliguen a la proporcionalitat temporal dels talls al telenotícies, però després tothom parla el mateix temps als debats i en les entrevistes... molt coherent tot plegat, clar que sí... i què voleu que us digui, el colmo, la justificació dels 5 dies de termini per presentar la sol·licitud... trist...

Ara bé... vist el panorama, un vot a favor per la Terribas: si s'arriba a fer el debat, la multa no la paga cap dels dos partits, sinó la cadena... compte ! Mas i Montilla van estar a punt de fotre un forat més gran a TV3 !!! Així que, com no podria ser d'una altra manera, un vot a favor a la seva cara de pòker i professionalitat.... encara que també crec que hi va haver sorpresa, estupefacció, i algun que altre record a les famílies respectives dels candidats per la jugadeta...

Però tot aquest Sainet m'ha ajudat... en serio... potser sóc dels únics indecisos d'aquesta campanya que podran respondre en els estudis posteriors que durant aquests 15 dies van decidir el vot... ja he superat la síndrome del ginecòleg que explicava en un post anterior... alguns càlculs racionals sobre riscos de sentir-me traït i/o culpable del meu vot, i llestos, decidit, sense convicció, cert, però decidit. Ara només em cal saber on ho haig de fer, i intentar no tenir massa al cap l'anunci de les joventuts o el #28N em puc partir el cul jo sol davant de l'urna...

1 any votant a favor !!!!!!!!

No el vaig tastar, però per a ell, un vot a favor!

Duelos y Quebrantos Porciones / número de personas: 6 personas. Tiempo de Preparación: 10 minutos Tiempo de cocción: 20 minutos. Categoría: Carnes Dificultad: Fácil Introducción Esta es una deliciosa receta manchega. Cuyo nombre, y el hecho de aparecer en las primeras líneas de El Quijote, la hacen sobradamente peculiar. Ingredientes para preparar Duelos y Quebrantos. 4 chorizos. 200 g. panceta. 200 g.jamón serrano. 3 dientes de ajo. 100 g. de sesos de cordero. 1 vaso de aceite de oliva. 15 huevos.

Lo primero que hemos de hacer es picar los chorizos, la panceta, el jamón y los ajos. Calentamos el aceite en una sartén grande y freimos la panceta, el chorizo, el jamón y los ajos, a fuego medio y removiendo ce cuandoi en cuando. Añadimos los sesos de cordero y los huevos, revolviendo hasta que quede a nuestro gusto. Es importante que cuajen los huevos justo antes de servir en la mesa, pues esto es lo que hace del plato algo realmente delicioso. FONT: internet ;-)

Por

Avui llegia sobre la construcció de l'imaginari col·lectiu
de la inseguretat, la por i el "pànic moral"... Avui,
un vot en contra de la campanya del PSC.

Regal

"Clar... són perspectives de vida diferents... tu vols gaudir del camí, no només esperes l'objectiu...". T'has merescut un grandiós vot a favor per aquest moment... gràcies* per aquest regal...

Pd. per cert... el pantone s'assembla, no? jajajajaja!!!


*Permet-me el "joc de paraules" amb el cognom.... ;-)

Imbècil

"No sabes la suerte que tienes de ser un mono... porqué la conciencia es una terrible maldición... pienso, siento, sufro... y lo único que pido a cambio es una oportunidad para hacer mi trabajo"

Craig Schwartz , Being John Malkovich (1999)

Un gran dia...

Sí... avui ha estat, de nou, un gran dia per a les polítiques de joventut, pels seus professionals i, esperem que en breu, pels joves d'aquest país... No podem obviar que dignificar als professionals de la joventut, és dignificar a les polítiques de joventut. Doncs, com deia, un gran dia... Ahir, a la inauguració del Curs de Formació Bàsica en Polítiques de Joventut que la Secre organitza amb la participació de l'AcPpJ (mercy sulivella pels aplaudiments i per l'acte d'avui), apuntava l'estimat Pep Montes que en els darrers temps han succeït diverses coses en les polítiques de joventut que han de significar un important canvi a favor del reconeixement dels professionals de joventut... L'inici del propi curs era una d'elles, a la que afegia l'aprovació de la Llei de Joventut i la Taula de Perfils Professionals que ha impulsat la Secre. Avui, s'ha donat a conèixer el darrer dels elements que citava: el Cens de Professionals en l'Àmbit de la Joventut. A veure, jo a la seva llista li afegiria també algunes altres coses, com ara la mobilització del teixit associatiu juvenil i professional per a que s'aprovés la llei en el moment que més va perillar, l'aprovació del PNJC 2010-2020, l'assumiment de molts dels postulats de l'AcPpJ en el discurs polític, la ferma defensa d'aquests, la formació de l'AcPpJ amb col·laboració del CNJC i del CJB per a als quadres dirigents i tècnics de les entitats juvenils, etc. Tots aquests fets han influït de manera positiva però és cert que destacaria de tots ells, com no, el Cens de Professionals.

Sona Tracy Chapman per recomanació via mail d'una grandíssima persona, i em poso a recordar el dia d'avui, un gran dia per les polítiques de joventut. També a nivell personal, permeteu-me dir-ho. L'AcPpJ s'ha marcat el darrer "tanto" en les polítiques de joventut. Bé, és de justícia dir que no ha estat pas volgut, que ens hagués agradat poder-lo publicar molt abans. Però avui ha estat un dels darrers grans actes... Ah !! Perdó !!!! el 30è aniversari del CJB està al caure !!!! Un s'omple una mica de satisfacció quan veu que la seva feina i propostes són ben acollides i valorades. Bé, és igual, un dia important per l'AcPpJ, pels professionals, pels joves, bla,bla,bla. Un dia de complicitats, de rehivindicació, de retrobaments, i ple d'orgull i satisfacció com diria aquell. La segona publicació de l'AcPpJ, la feina de molta gent, la col·laboració de 604 persones que han omplert el qüestionari, l'ajud de les entitats juvenils, les administracions i les empreses, les expectatives generades, i finalment un bon acte de presentació

Sí, sense voler semblar pedant, crec que finalment ho hem aconseguit... hem fet una presentació amena d'un estudi, dinamisme a tres bandes: la presi, la secre i el vice, una bona tripleta (notis el regat lingüístic per a que no malpenseu). Sense dubte l'ambient d'amistat i companyerisme ha jugat a favor, i les bromes i la col·laboració de la platea han ajudat a passar l'estona... El comentari generalitzat ha estat aquest: "s'ha fet amè/distret"; o la variant "no s'ha fet gens pesat". Fins i tot hem acabat 15 min abans del previst, de tant fluid que ha estat. A nivell crític, però, la síndrome popularitzada en la sèrie Oh Europa! : "me l'imaxinava més gran". Cert és que possiblement es podria haver fet més feina, grups de debat, altres creuaments, un anàlisi territorialitzat, etc... ho sentim, ho sento... no hem/he pogut fer més i volíem presentar-lo enguany... la vida associativa té els seus ritmes... i ja està tot dit. Bé, per als qui tingueu ganes de més, en breu penjarem la base de dades a la web de l'entitat per a qui vulgui potinejar una mica...

En resum, un dia bonic, molt bonic. Amics, amigues, companys, companyes, moltes gràcies per la vostra col·laboració, pel vostre interès, per vostre suport anímic, per comprendre'm i animar-me... Per a tots/es vosaltres un gràcies, i pel cens de professionals, un vot a favor!

Empadronat a Santa Maria de Corcó

Santa Maria de Corcó és un municipi de la comarca d’Osona fundat a mitjans del segle XV en mig del camí entre Vic i Olot. Al 1743, quan s’hi traslladà la parròquia de Corcó prengué aquest nom. Està composat per tres nuclis habitats: Sant Julià de Cabrera, Sant Martí Sescorts i Cantonigròs, reconegut mundialment pel seu festival internacional de música. A banda d’aquest festival, però, aquest municipi ha donat a la nostra terra, la nostra història i a la nostra llengua (i a la de països propers) un altre gra de sorra que avui estarà en boca de molta gent.

Pel que sembla voltava l’any 1855, el 2 de juliol per concretar una mica més... aquell dia es va convocar a tot l’Estat Espanyol el que es considera la primera vaga general del "país". En aquelles èpoques, però, la concentració de la indústria a Catalunya va fer que pràcticament la vaga només es fes aquí. El primer dels motius per la que es va convocar fou la rebel·lió obrera contra les màquines (l’anomenat Ludisme) amb la destrucció d'algunes filadores i fàbriques inclosa (suposo que per "informar"). Les petites revoltes van comportar que el Capità General de Catalunya, Juan Zapatero y Navas (curiosa coincidència la del cognom) dissolgués les associacions obreres i posà sota control militar a les entitats sí legalitzades (societats de socors mutus, en aquella època). Aquest fet va exaltar més al col·lectiu obrer que va fer vaga del 2 a l’11 de juliol sota el lema “associacionisme o mort”. Una comissió de treballadors va anar a Madrid a reunir-se amb el regent General Espartero per a que reconegués el dret d’associació, però aquest no els rebé. Mentrestant, però, a Barcelona s’inicià una gran repressió que dugué a la mort, entre d’altres, de Josep Barceló (qui ha esdevingut el primer màrtir de la lluita obrera de Catalunya), i la deportació de 70 obrers a l’Havana a bord de la fragata Júlia. Una mica com ha passat al Casal de Joves de la Prosperitat, on mentre la comissió d’entitats gestores es reunia amb els responsables polítics qui els avisaven de l’imminent tancament per excés de soroll, la policia ja estava canviant els panys i precintant-ho...

Doncs, en mig de tot aquest context del 1855, els obrers d’una fàbrica de Manlleu van secundar la vaga. Aquests, però, foren substituïts per paraires, coneguts també com a “senyors del drap”, de la localitat de Santa Maria de Corcó. La singularitat de l’ocasió, i que ens ha arribat fins als nostres temps, va ser que a aquests treballadors se’ls va anomenar “Esquirols”. Resulta que Santa Maria de Corcó era conegut també pel nom d’Esquirol, animal que donava nom a l’hostal que estava en mig del camí entre Vic i Ripoll i que fou el centre dels primer nucli habitat. Vaja, el que seria el Póney pisador del Bree català… L’altre nom del terme, Santa Maria de Corcó, es va afegir el 1743 com dèiem abans, passant a anomenar-se “Esquirol-Santa Maria de Corcó”. Encara que per a l’Idescat només es diu com la parròquia, la web del municipi és ben clara: http://www.lesquirol.cat/ Entreu-hi si us pica la curiositat i aneu a l’apartat de Municipi i Història. Curiós resulta, pobres, que després d’explicar que “els segles XIX i XX queden marcats per la industrialització del tèxtil” donen l’opció de trobar més informació. Havent clickat a l'enllaç és quan s’hi indica que el terme “esquirol” per a referir-se als treballadors i treballadores que no fan vaga prové d’aquest fet històric. Vaja, que se n’amaguen força... possiblement per vergonya... i no estic d’acord en aquesta postura, i menys encara si després del “+ informació” només hi ha 3 línees més.

I què voleu que us digui... m’encanta trobar tota aquesta informació per internet... quantes i quines coses s’arriben a trobar quan un les vol i les sap buscar... avui, en ple segle XXI, la informació és abundant, i diuen que “la informació és poder”... Per mi, però, no és la informació el que dóna poder, sinó el saber-la utilitzar, discernir-ne el seu contingut, i en cas de no tenir-la, saber com trobar-la. Ah!, òbviament, no donar-la quan es té també atorga poder, com donar-la de manera esbiaixada... o simplista... o incomplerta... o confusa... I darrerament, ens hem trobat molt d’això en la primera capa de la ceba mediàtica.. molts silencis governamentals, moltes manipulacions periodístiques, molts discursos sindicals d’eslògan, i també, molta amalgama de ràbia i indignació dels aturats i aturades i dels treballadors i treballadores contra el capitalisme, contra el govern de Zapatero i la retallada de les polítiques socials, contra els bancs i l’especulació, contra els sindicats majoritaris, i contra un munt de coses més...

Cal gratar fins a la segona i següents capes per a trobar, si interessa, algun discurs una mica més elaborat, arguments i conceptes complexes que em justifiquin quina decisió personal prendre sobre el 29-S. I amb els deures fets al llarg d’aquests dies (webs, butlletins oficials de l'Estat, ràdios, premsa escrita i televisió, de tota mena i per a tots els gustos ) ho tinc clar: fugint de maniqueismes i etiquetes que no porten en lloc, m’empadronaré a Santa Maria de Corcó... digueu-me esquirol si voleu...

Venus - Mart

Moment de converses, bona companyia, birres i opinions diverses... una d'aquelles nits de les que t'acaben liant i mereixen un vot a favor... i el temps ens donà per a parlar de moltes coses... i com no, també va sortir el tema... perdó, en MAJÚSCULES... XD Total, que algú va recomanar la lectura del llibre sobre els homes, les dones, els mapes i noséquèmés (amb 3 accents)... també els dels planetes, però no tant, que l'altre resulta més interessant... i mentrestant, ja sabeu, essent partícip en la conversa però amb cert criteri d'anàlisi... puto defecte professional... i de sobte, mirada a la taula per veure-hi tot això... i jo us pregunto, la llauna xafada, és d'un paio o d'una paia? I per què ho creieu?? Potser que escrigui un llibre amb un títol sobre això...

i per fi... tenim Cens !!!

Atenció professionals que dediqueu la vostra activitat principal en l’àmbit de les polítiques de joventut en qualsevol municipi de Catalunya per compte propi (treball autònom o empresa unipersonal) o per compte d’altri en qualsevol administració, institució pública o privada, entitat associativa o empresa privada, i en qualsevol de les fórmules jurídiques que preveu l’actual legislació; ja esteu comptats !!!!!!!

Aaah ! i us esperem el 6 d'octubre a les 19:00 a la sala d'actes de la Secretaria de Joventut on tindrà lloc la seva presentació !!!

3.143, el vídeo editat

Ready to modern life?

A tu i a mi...

...ens agrada lo complicat...

3.143

Estaba yo un día solo. Había pasado el águila real, y no solamente me había brindado uno de sus penetrantes vuelos de caza, sino que había estado describiendo las más fantásticas acrobacias en compañía de su pareja. ¡El águila! El macho y la hembra colgados en el cielo estuvieron como cinco o diez minutos, ¡quien sabe!... ¡Yo estaba prendado de sus alas!, ¡yo quería volverme pájaro!

Félix Rodríguez de la Fuente

temps...

Companyes, companyes... no us preocupeu... em falta temps i potser ganes per escriure un post... sí, alguns i algunes me l'heu reclamat... que si la mani... que si "la roja"... que si la piscina... no patiu... aquest cap de setmana m'hi poso... potser tinc masses coses a dir, ja em coneixeu, però espero no fer-ho feixuc... fins aviat...

Amb aquesta cançó sonant...

...no es poden tenir converses serioses comentant com va anar ahir... per favor... XDDD

Torito guapo , El Fary

Que se lleven aquel toro del agua, que se lleven aquel toro del rio
que se lleven aquel que ahy en la sombra,que se lleven aquel que hay
escondido,pero aquel de la fuente que nadie lo toque que lo dejen tranquilo
y no lo provoquen ,ese toro bonito ya nacio pa sementar.
y ademas de bravura tiene pinta de don juan.
(estribillo)-vaya torito ay torito guapo tiene botines y no va descalzo.

yo sabia que no me defraudaba y se lleva detras todas las hembras,las
quisiera montar todas a un tiempo a pesar de tener solo dos yerbas.
pero aquel de la fuente que nadie lo toque que lo dejen tranquilo y no lo
provoquen ,ese toro bonito ya nacio pa sementar.
y ademas de bravura tiene pinta de don juan.
(estribillo)-vaya torito ay torito guapo tiene botines y no va descalzo.

una hembra que no lo camelaba se dejo babear bajo una encina y despues se
nego a la parada cuando quiso escapar ya estaba encima.
pero aquel de la fuente que nadie lo toque que lo dejen tranquilo y no lo
provoquen ,ese toro bonito ya nacio pa sementar.
y ademas de bravura tiene pinta de don juan.

(estribillo)-vaya torito ay torito guapo tiene botines y no va descalzo.

Bona gent...

Ei bona gent !!! Quedeu convidats i convidades a la platja de Can Litus 2.0 !!!! Gràcies Aina i Ricard !!! Sou la puta canya, també !!!

Els "Mariachis" de Penitents...

Sou la puta canya, hòstia !

On està el nostre cap, Carles?

Resposta no reproduïble...

Poesia de xat

...si aquí està la gracia;

gaudir d'estar a l'andana

mirant a la gent,

i no mirant al rellotge

esperant al tren...

Hacienda Somos Todos F.C.

Moment d’enfrontar-se amb la dura realitat...Tot preparat, les declaracions dels anys anteriors per a pistar, el programa PADRE (Programa de Ayuda para efectuar la Declaración de la Renta en España) descarregat, una web d’ajuda per a fer la declaració, i el puto número de referència que vaig haver d’anar a buscar a l’oficina d’Hisenda d’Horta aprofitant el dia de pont... i no hi havia altra manera d’obtenir-lo... així que em vaig carregar de paciència i ràdio per veure com al llarg dels 45 minuts d’espera a la màquina de fitxar no feia més que passar-hi gent... però tothom d’entrada... el colmo, la darrera, a qui tampoc no havia vist fitxar al sortir, i sortir tampoc, que a sobre, després de fitxar al min 35 de la meva espera s’està 10 minuts més xerrant amb el segurata... quan vaig marxar, al cap de 5 minuts més, no hi era ja... menys mal...

Mode concentració, i faig doble click a l’icona del programa... surt automàticament en castellà, i miro si es pot canviar. Efectivament, es pot canviar, però no ho faig, em fa més ràbia fer-la en castellà... em creo un ells més fàcilment identificable...

Començo les primeres passes que m’indica el programa, Prova1 és el nom, i endavant. Que no tinc fills, que no tinc gent a càrrec, que sóc solter, masses coses vol saber ja això... Vinga, hora d’escriure la referència i descarregar les dades automàticament... i com no, falla la cosa... no m’ho puc descarregar des del Firefox fàcilment... per sort, posen les instruccions per a canviar un “false” per un “true” de no sé on, i apa, tot com la seda... ara sí...

Em demanar si vull revisar les dades, vaya pregunta... of course... tot el que sigui revisar... encara que estigui tot correcte, sempre cal revisar... i en aquesta ocasió més, ja que no sé si s'han descarregat les dades d’activitats econòmiques... efectivament, no es pot, fer, joder... per això i només això els que han facturat alguna cosa no poden confirmar l’esborrany... i no entenc el perquè, les dades són correctes, però és d’aquelles coses que han de carregar els freelance, com els 300 de l’IVA, o el 036 del IAE... una creu més...

Ok, endavant doncs... sembla que un mai acaba de començar... trio l’opció complerta, amb tots els fulls i preguntes, hasta per curiositat, i ja surt la 1 de les 48 pantalles... collons, més que el Pacman... Sorprenent, com les dades personals ja les he introduït abans ja surten complertes, i més sorprenent encara, a la casella 101 surt que faig la declaració individual automàticament, serà llest el programa aquest...

4 caselles més i em paro de nou... Les caselles 105 i 106, la de la declaració a favor de l’església catòlica o a fins socials, no estan marcades… com si no sabessin on gasto el meu temps lliure, neurones, diners i riures... com si no sabessin d’on venen els meus ingressos… bé, tant se val... 106, però el més fort és el següent. En aquesta casella, la 106, hi ha una alerta que diu: “esta asignación es independiente y compatible con la asignación tributaria a la Iglesia Católica”. Ah caram... als qui donen a fins socials se’ls recorda que també poden donar a l’església... però als que donen a l’església no se’ls recorda que també poden donar per fins socials... que se’ns pixen a la boca o què !?!?!?!?!

Pàgina 6 de 48, això promet... ara toca “Declaració complementaria”... no en gasto d’això, gràcies... passem... i anem al tema gros, els "Rendimientos del trabajo”. Casella 102 “Retribuciones en especie”, no sabia que també s’havien de notificar aquesta mena de tractes... anyway, continuo... tot omplert, ja no és cap sorpresa. Arribo a desgravacions i veig que sindicar-se desgrava però col·legiar-se, si no és obligatori fer-ho (advocats, metges, etc.), no desgrava... i no m’acaba d’agradar... ah, i els litigis amb el “empleador” també desgraven... això és incentivar el conflicte social??? XD

Vuitena ja, “Rendimiento del capital mobiliario”... Què trist... vaya merda de xifra... en sé d’uns quants que la deuen emmarcar i penjar a la paret cada any enlloc del cap de cérvol com es portava abans... Següent, “Bienes inmuebles no afectos a activitades econòmicas, excluida la vivienda haitual e inmuebles asimilados”... clar, clar... next... I per fi, la puta merda que fa que no pugui confirmar l'esborrany, els “Rendimientos de actividades económicas en estimación directa”... i tant que me les estimo... Tipus d’activitat: la 5, la “otras”... Epígraf IAE: 776, DRES. LICEN. POLITICAS, SOCIALES, LETRAS. així, tot en majúscules... i pim, pam... 4 dades i de nou un epígraf que em sorprèn: casella 129 “Conjunto de provisiones deducibles y gastos de difícil justificación”. I la casella em surt plena, automàticament, sense tenir res a deduir, suposant, doncs, que sempre hi ha despeses de difícil justificació... com deuria ser la casella del Millet !?!?!

Cansat ja, poso el ratolí a l’alçada del botó d’acceptar, i en faig uns 30 de seguits... falta la 745, la trobo, poso el que correspon, i directe a la 760, la redefinitiva, la que importa.,pàgina 39 i... i se m'escapa un “cagun la puta”, fluixet, però un “cagun la puta” al cap i a la fi...

Qualitat de vida...

No m'ha agradat, no m'ha agradat...

...el bar "Aromas del Sur" situat al carrer... a un carrer del barri de Sant Antoni de Barcelona... no en faré més publicitat, no la mereixen... Bar de dues plantes, dues plantes petites, sense aire condicionat, de birres per arreglar el món, de trobada per començar la festa... però també de terrassa i cartell situat al costat de la façana de l'edifici... dels que molesten als cecs i a les cegues... i tant sols això ja justifica no posar-lo malgrat s'anunciï que donen tapes gratis per una canya o copa... i què dir-vos, aquest és realment un element bo, bé... francament bo... ja no queden masses bars així, d'una tapa de gratissss, eh... que t'estalvies uns euros... eeeeh... (segur que heu posat la veu del Núñez de Crackòvia ;-P ). Bar que també està al mapa de googlemaps de bars amb tapes gratis... i merescudament... com la resta de bars, i és que tots es mereixen tenir un vot a favor pel sol fet de la tapeta... però hi ha un detall que no m'ha agradat gens... hi ha un cartell situat a la planta de dalt, allà on faríem anar algú dient "puja a dalt", com si es pogués "pujar a baix" (debat mantingut amb els/les companys/es Calabrieros/es de la Cocat i l'AcPpJ i part de la secció jove de TJ), sí... allà dalt... doncs hi ha un cartell que diu que no hi ha un cambrer que pugi a servir i per tant cal baixar a baix :-) a la barra per a demanar, i que s'ha de pagar al moment... i no m'ha agradat... no m'agrada aquesta desconfiança... no m'agrada el pasotisme... no m'agrada que, a sobre, hi hagi un cartell al costat de la caixa que diu que has d'estar molt agraït per la tapa gratis... com si no valguessin per a res les pujades i baixades per demanar una canya, per demanar una tapa, per demanar una cocacola o una ampolla de vi... o 4... com si no tingués preu això... no m'ha agradat l'autocomplaença i per a rematar, no m'ha agradat la paella feta 8 hores abans... com a mínim, que posin una mica de qualitat... que gratis no vol dir ser cutre, home...

On es té el cap...

... si hom dibuixa això al llarg d'una reunió?

Les coses clares...

Daniel Cohn-Bendit Dixit

Constantment diferents...

Mitjançant el butlletí de l'AcPpJ vaig a petar a l'article que ha publicat recentment Manel Cuyàs (periodista d'El Punt, escriptor de les memòries de Jordi Pujol, un dels tertulians que més m'agrada d'El món a Rac 1, i sí, del Maresme). I el llegeixo el dia després de la Jornada Ciutadania Jove 2.0 organitzada per l'Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona on el marica del Jair va perdre l'espardenya.

En la citada jornada Ángeles Rubio (que no va deixar als assistents indiferents, i que aconseguí arrancar diversos aplaudiments amb les seves rajades de l'Espe i la seva política universitària) es dedicà a destapar tots els prejudicis, tòpics i blasfèmies sobre el món digital i la joventut basant-se en el llibre que va editar l'INJUVE al 2009... No es mostrà ni ciberoptimista ni ciberpesimista, però sí que fas més esment dels elements positius i canviants de la introducció de l'era digital i del món 2.0 entre els joves. D'entre les moltes coses interessants que va dir i, especialment, entre les poques que vaig escoltar mentre aprofitava el wifi obert, em vaig quedar amb una idea: els joves han pres les regnes, i ara són ells qui "socialitzen" als adults. El món 2.0 és un terreny que coneixen, té un llenguatge que els és senzill, té uns procediments que dominen i, a sobre, són ells mateixos qui generen i creen aquest terreny i aquest llenguatge. I en això els adults arriben tard i necessiten apredre'n.

Així doncs, l'experiència ha deixat de ser un grau? Estem davant de la ruptura generacional de la que parla Quim Casals en aquest article? És la fi de l'audultocracia? I llegeixo l'article del Cuyàs amb especial estima, que una mica d'autocrítica no fa mal... i per a ell, de nou, un vot a favor... i es que els joves no són ni millors ni pitjors, sinó que constantment són diferents... i potser aquesta és la gràcia...

Hi ha dies...

... que un té el cap en altres coses... que exerceix rutines i va i ve, compleix amb escreix els compromisos familiars i els gaudeix amb tanta canalla, xerra i visita amics, amigues i amistats, i acaba fent amb ells i elles una birra, que passeja envoltat de molta gent i especialment d'una persona, que frueix de tanta ciutadania compromesa, i que es deixa fer i portar per les sensacions que el saturen perquè no té el cap a lloc... que s'està cansat de tota la setmana, de la mala vida o de la bona vida (segons com es miri), de la feina, de dormir poc, de viure amunt i avall... i hi ha dies que un espera i desitja el moment està a punt d'arribar... i tot va com la seda, les hores passen com segons, els riures van i venen, la música no para fins que surt el sol, i el sol és més brillant que mai... un dia de pim pam, de deixar fluir fins que per un segon la racionalitat torna... i t'adones que falta algo... "HÒSTIA !!! LES CLAUS DE LA MOTO !! ME LES VAIG DEIXAR POSADES !!!!"

I corres a girar i regirar arreu: el terra, els racons, prestatges i calaixos, i també aquells indrets on es mira quan un està començant a desesperar (les sabates, les escombraries, la nevera...). Fa tot això fins que esclata el crit i el pitjor dels presagis pren força... tres segons i al carrer amb el coet el cul per a veure si encara hi són... com si després de 24 hores no haguessin tingut temps de res els/les malfactors/es... però les claus no hi són, i la moto sí... Ostres !!!! Mires al voltant i res... i refàs el camí, mires entre els cotxes i els contenidors, visites de nou el bar on has estat fa unes hores, i penses si l'has deixat dins del cofre... i per moltes voltes físiques i mentals que dones, res de res...

Capficat tornes a dalt a remirar els racons i indrets insòlits d'abans, i fins i tot algun que no has visitat anteriorment... com si per art de màgia poguessin aparèixer... i un cop recomprovat, cap al carrer de nou... a fer el mateix... 2 vegades el mateix, mètode per davant de tot... i si hagués calgut una tercera, s'hagués fet, serà per mètode... Però cal perquè la màgia esquiva dels calaixos, de sobte, apareix en forma de paper enganxat a la moto...

No feia ni 10 minuts havia estat allà, i el paper enganxat a l'argolla de les bosses que es posen al mig de les cames no hi era... no mh'ho podia creure... les faltes ortogràfiques no fan mal als ulls,que es senten emocionats... mirada a dalt per buscar la placa del carrer Viladomat i miro les façanes de la vorera esquerra... no hi ha cap cartell d'aquells de pàrking... el típic cartell blau o les fletxes blanques i vermelles... m'acosto a la primera entrada de parking, privat entenc, i pel mirall veig que hi ha una petita cabina... potser és aquí... baixo la rampa i trobo un home, d'uns 60 anys, bata blava (un bluecollar autèntic)... "Mire..." no sé perquè, però em surt el castellà... i a la vegada que li explico el què, li ensenyo el paper arrencat del calendari, mes de maig... afirma amb el cap, només se sent la ràdio perquè ell no diu res... es regira les butxaques de la bata, com estona abans havia fet jo als pantalons... i les treu, me les dóna, i es mostra en pau, somriu i em fa que m'aparti amb la mà... jo faig el contrari, im'acosto i li dono la meva... li miro als ulls amb esplèndida gratitud i em retiro confiant, de nou com mai, amb la bondat de l'esser humà... refaig de nou el carrer per pujar mentre em miro la moto amb especial estima i pensant en aquell home...

Pujo i explico l'anècdota per a tranquil·litzar el personal... i repasso mentalment les poques imatges de la meva memòria que no són els ulls del conserge... el calendari gros a la paret de la dreta, juny, un petit llit amb una manta força vella, un petit armari, la taula amb una tele d'aquelles dels 80's que segur que no té ni comandament a distància, un radiocasset, uns passatemps. al taullel que té vidres fins al sostre, un rellotge... duia ulleres, calb, pell força fotuda... ulls marrons... potser tenia 65, no 60... portava uns bolis a la butxaca del pit esquerra, d'on es va treure les claus... i penso en com ha de ser la seva vida, i que es mereix algun detall més que els meus ulls brillants i una encaixada de mans de cavallers... un home de vida solitària, possiblement mut, ja que no va dir res de res en tota l'estona i el meu gràcies es podria merèixer ser respost amb algo més que un subtil moviment amb el cap per mirar avall en forma d'acceptació... una vida solitària i acompanyada de la ràdio i la tele, els revistes i diaris, el temps en forma de rellotge i calendari i tot d'elements per a matar-lo... i per la gent que es guanya la vida matant el temps de manera honrada, no com alguns que tots coneixem... per aquesta gent, un vot a favor... però sobre tot, sense cap dubte, un vot a favor pel crack, per l'home que va recollir les claus, que va escriure una nota tant bonament com va poder, que va confiar que les inclemències del temps no s'endurien el paper tant precàriament agafat, que va confiar en que només el propietari de la moto veuria el paper o que la gent que el veiés no l'agafaria si no era la seva moto, que va ser una bona persona i va creure que també hi ha bones persones per qui fer aquesta mena d'actes... per ell, pel conserge del primer pàrking que hi ha al carrer Viladomat a la vorera esquerra, un gran vot a favor !!!!!

Ara bé... dubto en el regal a fer-li... si et plau, dóna'm un cop de mà... vull fer-li un regal que li "arribi" una mica dins de les meves possibilitats, clar... que li "arribi" com a mi i segurament a tu t'ha arribat aquesta història... i encara no sé el què... i tu? què li regalaries? es necessiten idees !!!!

Al Poble Sec hi ha de tot !!!

Felicitats per la gran festassa del passat 12 de juny i que durà fins el 13 !!! XDDD

is not mine...

Toquen bé aquests...

Continua la ratxa de concerts... aquest cop, un de solidari als Lluïsos d'Horta, lloc on malgrat les reformes les parets continuen tenint encant (el primer vot a favor). La causa, la Campanya contra la Fam de Mans Unides (segon vot a favor). 3 grups de música i un pregoner especial, al final els tabals van fallar... Sembla que no hi ha la gent que s'esperava, caldrà pensar com millorar-ho, però l'espectacle comença. El teatre, amb capacitat per 400 persones, comença a ressonar amb els "Sense sentit", que van forts i d'entrada es foten un Vertigo de U2... aposta valenta, però massa arriscada per ser la primera... són massa cadells encara... van fent i poc a poc van pujant de nivell i la claven més. I toquen de tot, cançons conegudes, cançons que les van conèixer el seus pares i fins i tot avis, i una cançó seva i en català.

Uns 45 minuts, i comencen els següents. Un altre estil, menys tocs de punk, menys tocs de xibeca, i una mica més de porros i una mica més de mojitos... i porten un saxo, això sí que és estil hòstia... A la segona cançó, amb la confi, diuen que fa calor i abaixen els llums... un to més íntim, més càlid, que permet al poc públic assistent perdre la vergonya i ballar una mica... to íntim que aprofita el guitarrista per a seure com a casa, posar-se la guitarra com li surt de la punta de... i cantar casi amb desgana... com a casa... només li faltava el porro i un sofà per ja sentir-se al 100% a gust... però compte, malgrat l'estampa de "paxorra", el paio tocava de puta mare... Bé, aquest va ser el comentari més sentit de la nit "toquen bé aquests!!". Surto un moment a fora per fer un piti i veig 6 persones més ballant... en el carrer també es ballava... certament, l'aïllament del local és 0 o 0,1 si es tanquen finestres, portes i porticons, els veïnat ho sent segur, són les 00:00... però no es queixen... molts d'ells són part de la família dels Lluïsos, avui toca concert jove i demà pasodoble per mi... una nit és una nit, i ja està... tot queda en família...

Faig la foto al cartell... em quedo amb el nom, The Good Samaritans (atenció al cover de After Midnight del Clapton, un altre vot a favor per ells), i torno a dins... Toquen Johnny B. Gode, sembla que no hi ha més cançons... acaba i diu el cantant que el grup d'abans també l'ha tocada prou bé... ha estat com un bis... bis que per cert no fan malgrat l'aclamació popular... acaben, donen les gràcies, i pleguen veles... moment d'incertesa, la presi estava fent de relacions públiques, i ens assabentem que el tercer grup, de samba, no s'ha presentat, ha donat "plantón". No contesten telèfon ni res... al final els tabals i el tercer grup són els que van fallar... no la música, no la solidaritat i tampoc l'ambient familiar del moviment ateneístic... i per això, un darrer vot a favor !!!!!!