
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amistat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amistat. Mostrar tots els missatges
dijous, 6 d’octubre del 2011
Passejant per casa

dilluns, 3 d’octubre del 2011
que una amiga...

... et pengi el telèfon es mereix un gran vot en contra... i més quan portes uns 45 minuts escoltant i per fi canvia el torn... santa paciència i un vot en contra... ah, calla, que és la Puche... doncs res, res... a ella... a ella a tot un vot a favor !!!
dilluns, 25 de juliol del 2011
dimarts, 24 de maig del 2011
dilluns, 2 de maig del 2011
Les lleis no ens canviaran els costums
1 birra en una terrassa a les 19:00 = 2 €
1 birra en una barra per festa major a les 2:00 = 2,50 €
1 birra en el mateix lloc a les 3:30 = 40 €
Comprovar l'eficàcia dels cossos i forces de l'Estat, no té preu
Por Favor Señor Municipal - Toreros Muertos
1 birra en una barra per festa major a les 2:00 = 2,50 €
1 birra en el mateix lloc a les 3:30 = 40 €
Comprovar l'eficàcia dels cossos i forces de l'Estat, no té preu
Por Favor Señor Municipal - Toreros Muertos
Etiquetes de comentaris:
amistat,
carrer,
ciutadania,
De Birres,
Festes,
Moments,
política,
vot en contra
dimarts, 12 d’abril del 2011
dijous, 24 de març del 2011
somnis...
Avui una persona s'ha guanyat un viatge per la cara, perquè tenia el 330, i si el tenia era perquè està fet tot un aventurer , i així us estalvio de llegir tanta "/a"..., q sí, que ho tinc present, però fa pal escriure-ho...doncs això.... un viaje, noooh i ni un euro !!! gratissshhh amigo Joan !!! Un gran vot a favor per l'acte d'avui i la roca !!!
Us copio la nota de premsa.

El pròximo jueves tienes una cita de lujo en La Salle.
http://elsbousdelasalle.blogspot.com/2011/03/jueves-de-lujo-en-la-salle.html
En primer lugar tendremos la presentación oficial del Open Bloc Bous de la Salle 2011 a cargo del Campeón de España, Victor Esteller, Isabel Puertas, Directora Comercial de Gargola y Jaume Oliveras Director del evento. Acto seguido Kiko Peña, Gerente de Vertic Barcelona darà la entrada a Sebastián Alvaro, creador de "Al Filo de lo imposible", Ramón Portilla, primer español en escalar las cumbres mas altas de los 5 continentes y Esther Sabadell alpinista y camara de altura de "Al Filo de lo Imposible". Nos viene a presentar el audiovisual Tibet Secreto: "El Tíbet es una región geográfica única en el mundo. Sus características físicas, un altiplano situado por término medio a 4800 mts de altitud, sus cadenas montañosas que superan los ocho mil metros de altitud, las montañas más sagradas del mundo, los ríos que regarán el fértil subcontinente indio, todo este conjunto hicieron del Tíbet el País de las Nieves, el reino de los lamas, el Techo del Mundo. Un lugar fascinante y misterioso, defendido por montañas que rozan las nubes, que atrajo la curiosidad de los grandes exploradores hasta bien entrado el siglo XX. Hoy el Tíbet sigue guardando buena parte de su atracción, una tierra dura y austera que ha sido definido más como una religión que como un estado. Un lugar donde todo es especial, misterioso y sagrado: montañas virginales que superan los siete mil metros, torrentes que horadan cañones como el Yarlung Tsangpó, el último enigma geográfico de Asia, en una palabra el lugar donde todavía es posible esa aventura romántica que pusieron de moda los británicos cuando acometieron la escalada de la montaña más alta del mundo, el Everest.
Para finalizar haremos un..
Sorteo Viaje a China
Entre todos los asistentes a la conferencia se sorteará un viaje/expedición a la China per ascender al Yuzhu Peak (6.178 m ) gentileza de China Tierra de Aventura. El viaje sorteado incluye todos los gastos territorio chinos (permisos, guías, alojamiento y alimentación, no incluye el billete de avión de ida y vuelta a china.)
Entradas gratuitas a recoger en: Rocodromo dels Bous de la Salle oVertic Barcelona (C/Rocafort 135)
* Atenció a la segona accepció del terme "aventurero" de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, no ens deixa massa bé no ?!?!?! jajajaja El Sebastián Álvaro, creador de "Al Filo de lo imposible", ens ho ha fet saber avui...
diumenge, 27 de febrer del 2011
El plaer d'arribar a casa...
...i saber que has fet el correcte... el plaer de fer el que et proposaves, allò assumible i que ja representa prou repte, arribar viu a casa... oh, sí quin gran plaer sentir-se como en casa... no voler fer més que el que pots mai és assumible d'entrada... cert... però després la realitat et posa a lloc... i el plaer d'obrir l'aixeta de banyera... sí, què cony, ens l'hem ben guanyat... i un cop dins, cigarro amb espècies i a relaxar-se... i el plaer de recordar cada moment viscut... la manca de temps del matí... records de feina... l'inici de la cursa sense temps a res... el record de la ceba d'ahir nit... els primers pensaments de deixar-ho... Km 1... el genoll avisa i un pensa què cony fa aquí... el segons pensaments de deixar-ho... Km 1.2... m'és impossible mantenir el Ricard al costat, i diu que no té sensacions, el molt fill de... ok, apa, nano... siau... a veure si pilles al Toni... i a esperar que arribin la Puche i el Dani... no han trigat massa... just abans del tercer pensament de deixar-ho... un a vegades se sent gilipolles realment perquè vol... però la cosa comença a pujar... d'acord... Km. 2.5... només queden 3 km de pujada bona... t'has aprés l'altimetria perquè saps que ho podies necessitar... i aquí ho tens... 3 km... comença la rampa forta... asfaltada... apa... comença a caminar... ja no hi ha tornada enrere... ara l'acabes !!!! I fas de Chiquito mentalment... i de Nuñito després amb la mateixa frase... i vas passant metres i tornes al que estàs fent... així que saps que 3 km és menys que la distància que hi ha del Passenger a Can Litus ... i hi ha el mateix desnivell... ets molt friki perquè ho vas mirar, però i què... la preparació té les seves recompenses... així que agafes bon ritme, i a caminar... i el plaer de sentir Antònia Font mentre recordes que no hi havia massa gent darrera teu en aquell tram... ziga-zaga, ziga-zaga... però recordes especialment les vistes de La Mola i Montserrat... i recordes també que algú proper tenia aquesta vista cada dia... però no hi havia temps per perdre... i és que un tiu com l'Audie Norris t'acaba de passar... nano !! espavila !!! fem la goma una parella de puretes i jo... xerrem, i un està lesionat... una tendinitis mal curada... el mateix que els "manguitos" pels mecànics de cotxe... a la goma s'hi afegeix la Gemma... i entre els 4 hem anat baixant ja després de l'abituallament en el cim... moment trialera, i records dels 16 anys fent el cabra amb la bici per camins semblants de Collserola.... el genoll comença a patir molt... i a la banyera encara el sents rogent... però ja quedava poc... un parell de Km com a màxim... amb suficiència... xino xano... ritme no massa alt, amb la Gemma xerrant i recomanant-me cremetes per recuperar-me abans... la realitat et posa a lloc, com deia... i per molt que jo portava un fetge i un parell de pulmons al cotxe, al final el que m'ha calgut és un genoll nou... mai saps... al final, és com un misteri ;-)... i moment arribada, i aplaudiments dels teus... crits i fotos... amistats runneres, i climbers i espartanes, que han patit com tu avui, i amistats runneres, i climbers i espartanes, que s'han llevat com tu només per veure-us i passar una estona... un detall que mola cacho... gràcies Jelen i Amanda !! Bé, tots triomfadors i gloriosos... per si mateixos i pels altres... ho hem fet i això no té preu... i sentir això mentre un s'eixuga amb la tovallola les parts toves i adonar-se'n m'ha fet venir al cap la frase "por mis santos huevos"... i llàstima que no la puguis dir a ningú, que segur que faria gràcia... crec que ha estat un homenatge inconscient... i el plaer de posar-se el pijama al migdia... i saber que la Glòria és amb tu... de manera figurada clar... perquè si estigués físicament seria una putada que jo ara no estic per hòsties... doncs això... la glòria, els records, les noves anècdotes, i la satisfacció de la feina ben feta, amb molt bona companyia i un paratge espectacular... i amb tot això al cap... un pensa que potser això de córrer no està tant malament... li donaré dues voltes...
dilluns, 21 de febrer del 2011
dijous, 6 de gener del 2011
dimecres, 8 de desembre del 2010
Alpha Party
Etiquetes de comentaris:
amistat,
Associacionisme,
De Birres,
Moments,
música,
regal,
Sexe,
Vida,
Vot a favor
divendres, 26 de novembre del 2010
Feliços 40 !!!!
"Els joves estem poc polititzats", afirma amb rotunditat Carles Viñas. La raó que esgrimeix és "el canvi de valors" que es produeix a cada relleu generacional. Llavors, com pot ser que un jove de 24 anys sigui llicenciat en Ciències Polítiques? "Pot dependre, en part, d'allò que vius a casa. Si els teus familiars més propers hi estan interessats, doncs t'ho transmeten" Carles Viñas va rebre els imputs del seu germà, però reconeix que la influència "també depèn de les relacions que s'estableixen a l'escola o institut"
Diari Emprèn, Núm 50, 12-18 novembre 2004
Moltes felicitats Toni i moltes gràcies per tantes coses...
Moltes felicitats Toni i moltes gràcies per tantes coses...
dilluns, 8 de novembre del 2010
No el vaig tastar, però per a ell, un vot a favor!

Porciones / número de personas: 6 personas. Tiempo de Preparación: 10 minutos Tiempo de cocción: 20 minutos. Categoría: Carnes Dificultad: Fácil Introducción Esta es una deliciosa receta manchega. Cuyo nombre, y el hecho de aparecer en las primeras líneas de El Quijote, la hacen sobradamente peculiar. 4 chorizos. | |
Lo primero que hemos de hacer es picar los chorizos, la panceta, el jamón y los ajos. Calentamos el aceite en una sartén grande y freimos la panceta, el chorizo, el jamón y los ajos, a fuego medio y removiendo ce cuandoi en cuando. Añadimos los sesos de cordero y los huevos, revolviendo hasta que quede a nuestro gusto. Es importante que cuajen los huevos justo antes de servir en la mesa, pues esto es lo que hace del plato algo realmente delicioso. FONT: internet ;-) |
dijous, 14 d’octubre del 2010
Regal
"Clar... són perspectives de vida diferents... tu vols gaudir del camí, no només esperes l'objectiu...". T'has merescut un grandiós vot a favor per aquest moment... gràcies* per aquest regal...
Pd. per cert... el pantone s'assembla, no? jajajajaja!!!
*Permet-me el "joc de paraules" amb el cognom.... ;-)
dijous, 7 d’octubre del 2010
Un gran dia...
Sí... avui ha estat, de nou, un gran dia per a les polítiques de joventut, pels seus professionals i, esperem que en breu, pels joves d'aquest país... No podem obviar que dignificar als professionals de la joventut, és dignificar a les polítiques de joventut. Doncs, com deia, un gran dia... Ahir, a la inauguració del Curs de Formació Bàsica en Polítiques de Joventut que la Secre organitza amb la participació de l'AcPpJ (mercy sulivella pels aplaudiments i per l'acte d'avui), apuntava l'estimat Pep Montes que en els darrers temps han succeït diverses coses en les polítiques de joventut que han de significar un important canvi a favor del reconeixement dels professionals de joventut... L'inici del propi curs era una d'elles, a la que afegia l'aprovació de la Llei de Joventut i la Taula de Perfils Professionals que ha impulsat la Secre. Avui, s'ha donat a conèixer el darrer dels elements que citava: el Cens de Professionals en l'Àmbit de la Joventut. A veure, jo a la seva llista li afegiria també algunes altres coses, com ara la mobilització del teixit associatiu juvenil i professional per a que s'aprovés la llei en el moment que més va perillar, l'aprovació del PNJC 2010-2020, l'assumiment de molts dels postulats de l'AcPpJ en el discurs polític, la ferma defensa d'aquests, la formació de l'AcPpJ amb col·laboració del CNJC i del CJB per a als quadres dirigents i tècnics de les entitats juvenils, etc. Tots aquests fets han influït de manera positiva però és cert que destacaria de tots ells, com no, el Cens de Professionals.
Sona Tracy Chapman per recomanació via mail d'una grandíssima persona, i em poso a recordar el dia d'avui, un gran dia per les polítiques de joventut. També a nivell personal, permeteu-me dir-ho. L'AcPpJ s'ha marcat el darrer "tanto" en les polítiques de joventut. Bé, és de justícia dir que no ha estat pas volgut, que ens hagués agradat poder-lo publicar molt abans. Però avui ha estat un dels darrers grans actes... Ah !! Perdó !!!! el 30è aniversari del CJB està al caure !!!! Un s'omple una mica de satisfacció quan veu que la seva feina i propostes són ben acollides i valorades. Bé, és igual, un dia important per l'AcPpJ, pels professionals, pels joves, bla,bla,bla. Un dia de complicitats, de rehivindicació, de retrobaments, i ple d'orgull i satisfacció com diria aquell. La segona publicació de l'AcPpJ, la feina de molta gent, la col·laboració de 604 persones que han omplert el qüestionari, l'ajud de les entitats juvenils, les administracions i les empreses, les expectatives generades, i finalment un bon acte de presentació
Sí, sense voler semblar pedant, crec que finalment ho hem aconseguit... hem fet una presentació amena d'un estudi, dinamisme a tres bandes: la presi, la secre i el vice, una bona tripleta (notis el regat lingüístic per a que no malpenseu). Sense dubte l'ambient d'amistat i companyerisme ha jugat a favor, i les bromes i la col·laboració de la platea han ajudat a passar l'estona... El comentari generalitzat ha estat aquest: "s'ha fet amè/distret"; o la variant "no s'ha fet gens pesat". Fins i tot hem acabat 15 min abans del previst, de tant fluid que ha estat. A nivell crític, però, la síndrome popularitzada en la sèrie Oh Europa! : "me l'imaxinava més gran". Cert és que possiblement es podria haver fet més feina, grups de debat, altres creuaments, un anàlisi territorialitzat, etc... ho sentim, ho sento... no hem/he pogut fer més i volíem presentar-lo enguany... la vida associativa té els seus ritmes... i ja està tot dit. Bé, per als qui tingueu ganes de més, en breu penjarem la base de dades a la web de l'entitat per a qui vulgui potinejar una mica...
En resum, un dia bonic, molt bonic. Amics, amigues, companys, companyes, moltes gràcies per la vostra col·laboració, pel vostre interès, per vostre suport anímic, per comprendre'm i animar-me... Per a tots/es vosaltres un gràcies, i pel cens de professionals, un vot a favor!
Sona Tracy Chapman per recomanació via mail d'una grandíssima persona, i em poso a recordar el dia d'avui, un gran dia per les polítiques de joventut. També a nivell personal, permeteu-me dir-ho. L'AcPpJ s'ha marcat el darrer "tanto" en les polítiques de joventut. Bé, és de justícia dir que no ha estat pas volgut, que ens hagués agradat poder-lo publicar molt abans. Però avui ha estat un dels darrers grans actes... Ah !! Perdó !!!! el 30è aniversari del CJB està al caure !!!! Un s'omple una mica de satisfacció quan veu que la seva feina i propostes són ben acollides i valorades. Bé, és igual, un dia important per l'AcPpJ, pels professionals, pels joves, bla,bla,bla. Un dia de complicitats, de rehivindicació, de retrobaments, i ple d'orgull i satisfacció com diria aquell. La segona publicació de l'AcPpJ, la feina de molta gent, la col·laboració de 604 persones que han omplert el qüestionari, l'ajud de les entitats juvenils, les administracions i les empreses, les expectatives generades, i finalment un bon acte de presentació
Sí, sense voler semblar pedant, crec que finalment ho hem aconseguit... hem fet una presentació amena d'un estudi, dinamisme a tres bandes: la presi, la secre i el vice, una bona tripleta (notis el regat lingüístic per a que no malpenseu). Sense dubte l'ambient d'amistat i companyerisme ha jugat a favor, i les bromes i la col·laboració de la platea han ajudat a passar l'estona... El comentari generalitzat ha estat aquest: "s'ha fet amè/distret"; o la variant "no s'ha fet gens pesat". Fins i tot hem acabat 15 min abans del previst, de tant fluid que ha estat. A nivell crític, però, la síndrome popularitzada en la sèrie Oh Europa! : "me l'imaxinava més gran". Cert és que possiblement es podria haver fet més feina, grups de debat, altres creuaments, un anàlisi territorialitzat, etc... ho sentim, ho sento... no hem/he pogut fer més i volíem presentar-lo enguany... la vida associativa té els seus ritmes... i ja està tot dit. Bé, per als qui tingueu ganes de més, en breu penjarem la base de dades a la web de l'entitat per a qui vulgui potinejar una mica...
En resum, un dia bonic, molt bonic. Amics, amigues, companys, companyes, moltes gràcies per la vostra col·laboració, pel vostre interès, per vostre suport anímic, per comprendre'm i animar-me... Per a tots/es vosaltres un gràcies, i pel cens de professionals, un vot a favor!
Etiquetes de comentaris:
AcPpJ,
amistat,
Associacionisme,
joventut,
política,
Vot a favor
diumenge, 19 de setembre del 2010
Venus - Mart

Moment de converses, bona companyia, birres i opinions diverses... una d'aquelles nits de les que t'acaben liant i mereixen un vot a favor... i el temps ens donà per a parlar de moltes coses... i com no, també va sortir el tema... perdó, en MAJÚSCULES... XD Total, que algú va recomanar la lectura del llibre sobre els homes, les dones, els mapes i noséquèmés (amb 3 accents)... també els dels planetes, però no tant, que l'altre resulta més interessant... i mentrestant, ja sabeu, essent partícip en la conversa però amb cert criteri d'anàlisi... puto defecte professional... i de sobte, mirada a la taula per veure-hi tot això... i jo us pregunto, la llauna xafada, és d'un paio o d'una paia? I per què ho creieu?? Potser que escrigui un llibre amb un títol sobre això...
dilluns, 16 d’agost del 2010
divendres, 23 de juliol del 2010
3.143

Estaba yo un día solo. Había pasado el águila real, y no solamente me había brindado uno de sus penetrantes vuelos de caza, sino que había estado describiendo las más fantásticas acrobacias en compañía de su pareja. ¡El águila! El macho y la hembra colgados en el cielo estuvieron como cinco o diez minutos, ¡quien sabe!... ¡Yo estaba prendado de sus alas!, ¡yo quería volverme pájaro!
Félix Rodríguez de la Fuente
diumenge, 11 de juliol del 2010
Amb aquesta cançó sonant...
...no es poden tenir converses serioses comentant com va anar ahir... per favor... XDDD
Torito guapo , El Fary
Que se lleven aquel toro del agua, que se lleven aquel toro del rio
que se lleven aquel que ahy en la sombra,que se lleven aquel que hay
escondido,pero aquel de la fuente que nadie lo toque que lo dejen tranquilo
y no lo provoquen ,ese toro bonito ya nacio pa sementar.
y ademas de bravura tiene pinta de don juan.
(estribillo)-vaya torito ay torito guapo tiene botines y no va descalzo.
yo sabia que no me defraudaba y se lleva detras todas las hembras,las
quisiera montar todas a un tiempo a pesar de tener solo dos yerbas.
pero aquel de la fuente que nadie lo toque que lo dejen tranquilo y no lo
provoquen ,ese toro bonito ya nacio pa sementar.
y ademas de bravura tiene pinta de don juan.
(estribillo)-vaya torito ay torito guapo tiene botines y no va descalzo.
una hembra que no lo camelaba se dejo babear bajo una encina y despues se
nego a la parada cuando quiso escapar ya estaba encima.
pero aquel de la fuente que nadie lo toque que lo dejen tranquilo y no lo
provoquen ,ese toro bonito ya nacio pa sementar.
y ademas de bravura tiene pinta de don juan.
que se lleven aquel que ahy en la sombra,que se lleven aquel que hay
escondido,pero aquel de la fuente que nadie lo toque que lo dejen tranquilo
y no lo provoquen ,ese toro bonito ya nacio pa sementar.
y ademas de bravura tiene pinta de don juan.
(estribillo)-vaya torito ay torito guapo tiene botines y no va descalzo.
yo sabia que no me defraudaba y se lleva detras todas las hembras,las
quisiera montar todas a un tiempo a pesar de tener solo dos yerbas.
pero aquel de la fuente que nadie lo toque que lo dejen tranquilo y no lo
provoquen ,ese toro bonito ya nacio pa sementar.
y ademas de bravura tiene pinta de don juan.
(estribillo)-vaya torito ay torito guapo tiene botines y no va descalzo.
una hembra que no lo camelaba se dejo babear bajo una encina y despues se
nego a la parada cuando quiso escapar ya estaba encima.
pero aquel de la fuente que nadie lo toque que lo dejen tranquilo y no lo
provoquen ,ese toro bonito ya nacio pa sementar.
y ademas de bravura tiene pinta de don juan.
(estribillo)-vaya torito ay torito guapo tiene botines y no va descalzo.
dimarts, 6 de juliol del 2010
Bona gent...
Ei bona gent !!! Quedeu convidats i convidades a la platja de Can Litus 2.0 !!!! Gràcies Aina i Ricard !!! Sou la puta canya, també !!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)