dijous, 10 de febrer del 2011

#chist


Aquests darrers dies han estat dies #. Així que el blogging ha deixat una mica de pas al microblogging per uns dies... i ben intensos que han estat, 140 caràcters donen per molt... Cert és que fa temps que sóc també @carlesvin i que, a més, per motius de feina, no he parat de #16forum, #2congres i més coses que vindran... per no parlar de l'estrena del @berunnermf a la Mitja de Granollers... però aquest cop he trobat la gràcia del twitter... la creació global, la multidireccionalitat, la interactivitat, l'aportació horitzontal de continguts, vaja, l'autèntica essència el 2.0. Possiblement arribi tard, bé possiblement no, arribo tard... però més val tard que mai...

I potser us estareu preguntant el què ha fet que ara, de sobte, em flipi el twitter. Doncs ben senzill: m'he fet un fart de riure aquests dies gràcies a ell. Ja coneixia a alguns dels seus membres i la seva originalitat (p.e. @vedellconsegrat, @3gag24, i recentment @quimmonzo i la seva coprolàlia Tourettiana), però la waka-foto, Bisbal a Egipte (com el Teo) i les burrades del PP sobre els requisits per a legalitzar al nou partit abertzale, m'han produït molts somriures en uns dies complicats i tensos, i no sabeu com ho he agraït...

El #eldeloscuadros ho ha petat aquests dies... mira que posar els dits així en una foto d'aquest tipus!!! Serà gamarús !!!! Ja corren pel twitter fotomuntatges del desconegut en els llocs més insòlits i les coses més peculiars entre els dits... pobre... I per liar més la troca, el principal protagonista de la foto, el Piqué, ha muntat un concurs super friki... un crack en tota regla... I per a continuar fent escarni, #turismobisbal arrel de l'estúpid comentari que va penjar: @davidbisbal: nunca he visto las piramides de Egipto tan poco transitadas, ojalá que acabe pronto la revuelta. Només va estar unes poques hores, però ho ha petat i s'ha convertit en un dels TT (Trending Topic) de les darrers setmanes i tothom fa comentaris d'allò més surrealistes, i tothom és tothom. Però la millor troballa: #batasunarequisitos

Sabreu que recentment s'ha constituït un nou partit abertzale, de nom Sortu*. Per cert, brutal reportatge de TV3 ahir. Per "Pluja Seca", un vot a favor. Resulta, que pel Partit Popular i algun Fiscal no és suficient en rebutjar la violència, sinó que també haurien de condemnar la violència d'ETA del passat. Doncs bé, ja s'ha muntat tota una campanya amb aquesta història. Atenció, però, que el gir humorístic toca tots els colors...

  • L'acudit fàcil: Si en invierno triunfó la batamanta, esta primavera se llevará la txapelatricornio
  • Humor blanc: El logo del partido tiene que recordar a alguna peli Disney, preferiblemente Rey León
  • L'enginyós: Que cuando busques "Batasuna" en Google aparezca la opción "Voy a tener Sortu"
  • El masclista: Todas las mujeres abertzales deberán parecer mujeres, incluso de lejos.
  • El friki: que acepten que el capítulo de Macgyver era un fiel retrato de la realidad
  • El lingüista: que reconozcan que el euskera no existe, que se lo inventan sobre la marcha y fingen entenderse
  • El gastronómic : que Josu Ternera haga un anuncio de Burguer King y al comer diga: que errico !!!
  • L'escrit en euskera també: Hemendik aurrera koktel molotovak Mahou botelinekin, no more Keler! Que segur que fot molta gràcia però a saber què diu...
  • ... i el que va a mossegar fort als hiPPòcrites dels collons: Que condenen el franquismo, como buen partido demócrata español...

Sort que hi ha webs que els recullen tots... i és que en 4 minuts que m'hi he connectat aquest vespre, 80 nous twitts amb #batasunarequisitos... el tema està desbordat, el món de l'acudit a tornat a la seva esplendor, el sarcasme i la befa, l'ironia i l'escarni, l'humor negre, l'humor blanc i totes les gammes de colors troben en la brevetat i la impulsivitat del Twitter un espai, per explotar... (#chist). I després de repassar-ne uns quants, agafo el llibre "Chistes de Gallegos, Catalanes, Madrileños, Andaluces... y otras hierbas nacionales " que no recordo com va a arribar a la meva biblioteca fa ja anys. Repasso els acudits sobre el País Basc... i no n'hi ha cap sobre política... es va fer al 1993, i per sort, els temps canvien... Però com hi ha gent per tot, sempre hi ha qui encara s'escandalitza per fer humor sobre aquest tema. Però a la vegada hi ha qui s'adona que en aquesta ocasió, l'humor, és un indicador més que les coses estan canviant... esperem que tot plegat no acabi com un acudit dolent.


*hauran vist els de Sortu que la wikipèdia diu que són un "partido político español" ???

1 comentari:

  1. Amic, quin bon escrit, fa patxoca tu. Per desgràcia, vaig algunes versions per darrera i no em puc considerar 2.0 (més que res perque passarè del 1.5 al 3.0 passant olímpicament del 2.0 que tan mal ens ha fet als treballadors municipals), sóc del twiter pero amb el face ja vaig curt de temps, i m'he dit com diu la canço.."voy a parar en el camino, y en lo que dura un cigarrillo, voy a pensar en en estos años..."i he tornat a agafar bells (si bells amb be alta) costums i un d'ells era llegir el teu blogg, a partir d'aquí, aball que fa baixada.
    Eiii no patiu, que anem cap al forat, allà ja tindrem temps de twitejar!!!

    ResponElimina