Un himne breu… una victòria "apustuflant"

Primera final d’una Copa del Rei després del pitote amb l’himne que es va muntar en la final de València entre l’Athletic de Bilbao i el Barça , el primer títol dels 6. Aquest cop la final ha estat de Bàsquet, a Barakaldo encara que es digui que és a Bilbao, amb el Madrid i el Barça. La veritat és que ho tenen molt ben muntat: 4 dies de bàsquet, els millors 8 equips de la primera volta de lliga (amb 2 bascos i 2 catalans), les 8 aficions ocupant tot l’estadi i sense conflictes, retransmissions televisives de qualitat, i fins i tot diria que bons àrbitres, que ja és dir... Bon bàsquet i un bon espectacle, en resum.

Tres quarts de set i poso la tele. Dubto, TV2 o TV3... poso la 2 inicialment i enxampo el moment en el que els monarques entren al pavelló. Amb els antecedents anteriors,se’m desperta la curiositat. El comentarista anuncia l’arribada del Juanca i la Sofi, però ja fa més de 3 minuts que se senten els xiulets... Fent una estadística patillera, es podria dir que l’afició està equilibradament dividida en opinió monarquil en funció dels orígens dels equips, però se senten més els xiules que els aplaudiments... Se’m genera el dubte científic sobre si els aplaudiments generen menys decibels que els xiulets. Faig una petita prova a casa i no n’acabo de treure l’entrellat. El cas, però, és que se senten més els xiulets per molt que tots els tribuneros i tribuneres estiguin aplaudint com a bons i bones deixebles. El Patxi també.

Canvi de càmera, i enfoquen als dos equips en el parket en fila esperant al “barrido” de la presentació... Comença el txundatxunda i ens mostren a Reyes, Llull, Garbajosa... arriba el trio arbitral i... s’acaba l’himne !!!!!!!!!!!! Com? Només 10 segons d’himne? Perquè els del Madrid tenen himne i nosaltres no? Eh !!!! A veure... que m’agrada molt que l’afició rival per insultar al Barça diguin allò de “bote, bote, bote, ejpañol el que no bote”, però el resultat final és que l’escombrat del Barça el fan a corre cuita i amb xiulets de fons (que no era per l’equip, sinó pel que ja sabeu). Una bona banda sonora és important per una imatge, vinculem les emocions a la música, i aquesta a les imatges, així que el Madrid és l’equip del txundatxunda i el Barça dels xiulets. Entenc que és un tema complicat pels realitzadors i realitzadores i per l'organització, però aquests detalls s’han de cuidar. A veure si surt a la premsa aquest cop...

Comença el partit, un partit que només dura els primers 10 minuts. Després s’ha trencat del tot amb un Barça letal en defensa i el Ricky ha trobat, si li calia, un motiu més per a justificar el fitxatge pel Barça. L’estil Pep es veu també en el Bàsquet i fa patxoca. Les diferències van pujant poc a poc fins al +25 en un moment del tercer quart. Just en aquest instant el “eo, eo, eo esto es un chorreo” sona espontàniament des de la grada, i el realitzador punxa la tribuna on es veu al Laporta més inflat que mai i al Florentino tot ajupidet... Bonica imatge amb una bonica banda sonora... Aquest cop, un 10 per la realització XD . Al final 19 punts de diferència, sense excuses de Villarato, una victòria "apustuflant" com diria el Robirosa, un petard que sona al Carmel, el MVP pel Fran Vázquez, la pilota pel Grimau i les xarxes de les cistelles per al Lakovic i també pel Fran, que se la mereix (hores més tard les tenia un peridosta esportiu de RAC1). Un bon equip, una bona feina, moltes felicitats campions. Per cert, la celebració amb Cava Freixenet... ja el portaven de Barcelona?