Sopant a la casa dels sis...

Hi ha un tap de suro amb una barretina al moble del menjador, dues banderoles amb la senyera del partit de Catalunya-Argentina, tot de postals per la paret amb referències al sexe, una foto de família de fa 20 anys on els pares surten amb ombreres, tres flors de colors pintades en el passadís, una terrassa enorme, un forn nou que van baixar ells a pols d’un setè pis, un despatx amagat, una zona sense sabates, un racó popi amb una làmpada de bola i un quadre de la Audrey Hepburn, una flor pansida de tristesa sobre de la tele, aquesta amb un desordre total dels canals i sense TDT, la imitació d’un nino de neu a la llibreria, s'hi diu habitualment "que fort em sembla", tot de plats de diferents tipus, pounds sobre la taula de menjar d’un viatge de fa un mes, una butaca de pell fosca a lo Friends, birra del Dia, però bròquil amb beixamel de Bulli, esperances d’un nou curro, i... ratafia Russet. Tot això i molts més detalls, es troben en la casa difícil de definir, en la casa dels cinc portàtils i dels sis desodorants*.


* En la foto només se'n mostren cinc, el sisé em diuen que està en una de les habitacions.