Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muntanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muntanya. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 de març del 2011

somnis...

Avui una persona s'ha guanyat un viatge per la cara, perquè tenia el 330, i si el tenia era perquè està fet tot un aventurer , i així us estalvio de llegir tanta "/a"..., q sí, que ho tinc present, però fa pal escriure-ho...doncs això.... un viaje, noooh i ni un euro !!! gratissshhh amigo Joan !!! Un gran vot a favor per l'acte d'avui i la roca !!!

Us copio la nota de premsa.




El pròximo jueves tienes una cita de lujo en La Salle.

http://elsbousdelasalle.blogspot.com/2011/03/jueves-de-lujo-en-la-salle.html

En primer lugar tendremos la presentación oficial del Open Bloc Bous de la Salle 2011 a cargo del Campeón de España, Victor Esteller, Isabel Puertas, Directora Comercial de Gargola y Jaume Oliveras Director del evento.
Acto seguido Kiko Peña, Gerente de Vertic Barcelona darà la entrada a Sebastián Alvaro, creador de "Al Filo de lo imposible", Ramón Portilla, primer español en escalar las cumbres mas altas de los 5 continentes y Esther Sabadell alpinista y camara de altura de "Al Filo de lo Imposible". Nos viene a presentar el audiovisual Tibet Secreto: "El Tíbet es una región geográfica única en el mundo. Sus características físicas, un altiplano situado por término medio a 4800 mts de altitud, sus cadenas montañosas que superan los ocho mil metros de altitud, las montañas más sagradas del mundo, los ríos que regarán el fértil subcontinente indio, todo este conjunto hicieron del Tíbet el País de las Nieves, el reino de los lamas, el Techo del Mundo. Un lugar fascinante y misterioso, defendido por montañas que rozan las nubes, que atrajo la curiosidad de los grandes exploradores hasta bien entrado el siglo XX. Hoy el Tíbet sigue guardando buena parte de su atracción, una tierra dura y austera que ha sido definido más como una religión que como un estado. Un lugar donde todo es especial, misterioso y sagrado: montañas virginales que superan los siete mil metros, torrentes que horadan cañones como el Yarlung Tsangpó, el último enigma geográfico de Asia, en una palabra el lugar donde todavía es posible esa aventura romántica que pusieron de moda los británicos cuando acometieron la escalada de la montaña más alta del mundo, el Everest.

Para finalizar haremos un
..

Sorteo Viaje a China

Entre todos los asistentes a la conferencia se sorteará un viaje/expedición a la China per ascender al Yuzhu Peak (6.178 m ) gentileza de China Tierra de Aventura. El viaje sorteado incluye todos los gastos territorio chinos (permisos, guías, alojamiento y alimentación, no incluye el billete de avión de ida y vuelta a china.)

Entradas gratuitas a recoger en:
Rocodromo dels Bous de la Salle oVertic Barcelona (C/Rocafort 135)

* Atenció a la segona accepció del terme "aventurero" de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, no ens deixa massa bé no ?!?!?! jajajaja El Sebastián Álvaro, creador de "Al Filo de lo imposible", ens ho ha fet saber avui...

diumenge, 27 de febrer del 2011

El plaer d'arribar a casa...


...i saber que has fet el correcte... el plaer de fer el que et proposaves, allò assumible i que ja representa prou repte, arribar viu a casa... oh, sí quin gran plaer sentir-se como en casa... no voler fer més que el que pots mai és assumible d'entrada... cert... però després la realitat et posa a lloc... i el plaer d'obrir l'aixeta de banyera... sí, què cony, ens l'hem ben guanyat... i un cop dins, cigarro amb espècies i a relaxar-se... i el plaer de recordar cada moment viscut... la manca de temps del matí... records de feina... l'inici de la cursa sense temps a res... el record de la ceba d'ahir nit... els primers pensaments de deixar-ho... Km 1... el genoll avisa i un pensa què cony fa aquí... el segons pensaments de deixar-ho... Km 1.2... m'és impossible mantenir el Ricard al costat, i diu que no té sensacions, el molt fill de... ok, apa, nano... siau... a veure si pilles al Toni... i a esperar que arribin la Puche i el Dani... no han trigat massa... just abans del tercer pensament de deixar-ho... un a vegades se sent gilipolles realment perquè vol... però la cosa comença a pujar... d'acord... Km. 2.5... només queden 3 km de pujada bona... t'has aprés l'altimetria perquè saps que ho podies necessitar... i aquí ho tens... 3 km... comença la rampa forta... asfaltada... apa... comença a caminar... ja no hi ha tornada enrere... ara l'acabes !!!! I fas de Chiquito mentalment... i de Nuñito després amb la mateixa frase... i vas passant metres i tornes al que estàs fent... així que saps que 3 km és menys que la distància que hi ha del Passenger a Can Litus ... i hi ha el mateix desnivell... ets molt friki perquè ho vas mirar, però i què... la preparació té les seves recompenses... així que agafes bon ritme, i a caminar... i el plaer de sentir Antònia Font mentre recordes que no hi havia massa gent darrera teu en aquell tram... ziga-zaga, ziga-zaga... però recordes especialment les vistes de La Mola i Montserrat... i recordes també que algú proper tenia aquesta vista cada dia... però no hi havia temps per perdre... i és que un tiu com l'Audie Norris t'acaba de passar... nano !! espavila !!! fem la goma una parella de puretes i jo... xerrem, i un està lesionat... una tendinitis mal curada... el mateix que els "manguitos" pels mecànics de cotxe... a la goma s'hi afegeix la Gemma... i entre els 4 hem anat baixant ja després de l'abituallament en el cim... moment trialera, i records dels 16 anys fent el cabra amb la bici per camins semblants de Collserola.... el genoll comença a patir molt... i a la banyera encara el sents rogent... però ja quedava poc... un parell de Km com a màxim... amb suficiència... xino xano... ritme no massa alt, amb la Gemma xerrant i recomanant-me cremetes per recuperar-me abans... la realitat et posa a lloc, com deia... i per molt que jo portava un fetge i un parell de pulmons al cotxe, al final el que m'ha calgut és un genoll nou... mai saps... al final, és com un misteri ;-)... i moment arribada, i aplaudiments dels teus... crits i fotos... amistats runneres, i climbers i espartanes, que han patit com tu avui, i amistats runneres, i climbers i espartanes, que s'han llevat com tu només per veure-us i passar una estona... un detall que mola cacho... gràcies Jelen i Amanda !! Bé, tots triomfadors i gloriosos... per si mateixos i pels altres... ho hem fet i això no té preu... i sentir això mentre un s'eixuga amb la tovallola les parts toves i adonar-se'n m'ha fet venir al cap la frase "por mis santos huevos"... i llàstima que no la puguis dir a ningú, que segur que faria gràcia... crec que ha estat un homenatge inconscient... i el plaer de posar-se el pijama al migdia... i saber que la Glòria és amb tu... de manera figurada clar... perquè si estigués físicament seria una putada que jo ara no estic per hòsties... doncs això... la glòria, els records, les noves anècdotes, i la satisfacció de la feina ben feta, amb molt bona companyia i un paratge espectacular... i amb tot això al cap... un pensa que potser això de córrer no està tant malament... li donaré dues voltes...

dijous, 14 d’octubre del 2010

Regal



"Clar... són perspectives de vida diferents... tu vols gaudir del camí, no només esperes l'objectiu...". T'has merescut un grandiós vot a favor per aquest moment... gràcies* per aquest regal...

Pd. per cert... el pantone s'assembla, no? jajajajaja!!!


*Permet-me el "joc de paraules" amb el cognom.... ;-)

divendres, 23 de juliol del 2010

3.143


Estaba yo un día solo. Había pasado el águila real, y no solamente me había brindado uno de sus penetrantes vuelos de caza, sino que había estado describiendo las más fantásticas acrobacias en compañía de su pareja. ¡El águila! El macho y la hembra colgados en el cielo estuvieron como cinco o diez minutos, ¡quien sabe!... ¡Yo estaba prendado de sus alas!, ¡yo quería volverme pájaro!

Félix Rodríguez de la Fuente

dilluns, 31 de maig del 2010

Com una puta cabra...


Antonia Font. A Rússia (CD,2001)
© SLURP! Records / Música Global Discogràfica
Lletra i música de Joan Miquel Oliver

dimarts, 4 de maig del 2010

No hi ha mar més preciós...



Que un mar de muntanyes als teus peus... *

COMENÇA LA TEMPORADA !!!! AUUUUUU !


*I sense gent jugant a pales, sense sal a la pell, sense "cerveza amigo..."

dilluns, 4 de gener del 2010

1 llibre, 65 cims, 1 repte. Us hi apunteu?


31 de desembre, celebració de cap d'any, regal d'amic invisible, magnesi i 1 repte pel 2010. Concretament 65 reptes per a conèixer millor Catalunya, per estimar més la terra (en els dos sentits). Alguns d’ells ja fets (Punta Alta de Comalesbienes, Turó de l’home, Pic de l’Infern, Puigmal, Matagalls...), altres sense especial interès d’alta muntanya ( Tibidabo, La Mola, Volcà de Santa Margarida...), també n’hi ha que estan pendents de l’evolució en l’escalada (Encantats, Cavall Bernat, Agulles d'Amitges...), uns quants de terres llunyanes i desconegudes (Serra de Cavalls, Massis dels Ports...), menys de propers però també desconeguts (Garraf, Montnegre...), un especialment desitjat (La Pica d’Estats)... Cims de tota mena...


Tots ells, els 65, en un llibre dels bons, tapa dura, fulls gruixuts , senyera en el cordat dels fulls...Vaja, un llibre dels que proleguejava el Molt Honorable (llegeixis amb lleugera parsimònia totes les lletres i omplint-se bé la boca) per fer país. Em sap greu reconèixer-ho, però de moment només n’hi ha hagut un de Molt Honorable. Bé, un bon llibre. Moltíssimes gràcies amic/ga invisible !!! ;-)


Com us deia, 65 cims per fer en el 2010. L’aventura em portarà a intentar-ho, sempre sota la premissa d’un gran amic que diu “no s’ha fet cim a una muntanya fins que no s’ha baixat i s'està en el cotxe tornant”. Segurament no seran tots, ja que no hi ha 65 caps de setmana a l’any, però sempre es pot fer una pròrroga pel 2011, no?. Què us sembla el plan? Us hi apunteu? A algunes? A totes? Concretem ja? Treu l’agenda !!!!!