Nit de celebració d’un aniversari, una discoteca qualsevol a altes hores de la nit, Bisbal i el seu “lloraré las penas” sonant a tot drap. Ell a la barra demanant un Gintònic de Beefeater poc carregat. Ella s’acosta per demanar també. Es creuen la mirada per un segon i sorgeix la conversa de 3 frases…
Ella: yo no debería dormir sola esta noche…
Ell: yo no creo en el deber, sólo en la voluntad…
Ella: um... no te entiendo... que vaya bien…
I ella marxa sense cap copa a la mà. I doncs, què esperava? eh ! Si és que així no es pot anar per la vida, home !
Entrades
jaaaaaaaaaaaaaaaaaaajajajjajajaja
ResponEliminaaixò suposo que és basats en fets reals...???????
Pot ser, pot ser... XD
ResponEliminasino no ho són, que coi feia jo en els somnis del Carles?
ResponEliminaEh....??? Hola ? Com??? El post de les màscares i l'anonimat és un altre, eh !!! no entiendo nada, tú...
ResponEliminaun dia després ja ho he entés. Però... dels somnis a la realitat hi ha només un pas?
ResponElimina