Avui no em trobo bé, avui... estic abstencionista total, estic desafectat extrem… començo ja a ser conscient que dubto una micona… sí... què voleu? Masses malrotllos darrerament... meus, de gent molt propera, de gent que potser ni coneixes, de gairebé germans, de gent que ja només sé d'ells pel facebook, de gent que estimo... gent de tota mena, de bon cor, gent maca i també algun que altre gamberret... però tot i la bondat de fons, no m'acostumo a veure com ens fem mal, ens fan mal, fem també mal als altres, i potser més mals es fan entre ells perquè ells són més, una funció exponencial... i potser sense voler-ho, potser de bon cor i sense malícia, però que provoquen petites rascades de genoll de nen entremaliat, o provoquen fractures potser mai recuperables... ja veieu, molt mal fary tot plegat... fins i tot sospito que el Marco de la imatge té més esperances que jo... sé que és passatger, aquesta esperança sí que la tinc... és tan sols un moment de dubte, breu, una micra de la meva vida, però és... per això m’abstinc. Prefereixo no opinar, no dir, cedir el torn, i ja sabeu alguns el que significa això per mi... perquè no em crec que hagi de ser així i sé que no ho és, que és un miratge i punt. Demà serà un altre dia, i com diria un de vosaltres, qui byte passa, mega empeny...
Apa, vaig a fotre’m un porro a veure si trobo sentit a tot plegat...
et tenia per optimista de mena. i no et pega gens això de l'abstenció! així que hauràs de posar-hi remei... ;)
ResponEliminas
Ja deia que era temporal... avui ja he trobat un bri d'esperança, sobretot després del meravellós sopar+copes... el remei ha estat deixar passar una lluna... ;)
ResponElimina