Vine al mercat, reina !

Setmana amb els mercats com a denominador comú. Converses sobre recerques universitàries respecte els horaris dels municipals, de cabassos (que no cistells) per anar-hi a comprar, de repartir els ous en diversos cistells com recomanen els/les savis/es, de mercats borsaris que rebenten, d'estar-hi (o de dubtar si treure-hi el c1ap, si més no), de mercadeig de propostes electorals (polítiques i esportives), de productes en alça que acaparen, de manifestacions i xivarri com en el de Calaf, d'ofetes i saldos, de preus i valor... I és que hi ha qui creu encara amb la mà invisible d’Adam Smith per arribar a l'equilibri, hi ha qui pensa en la nacionalització de la banca com a solució, i fins i tot qui creu en el Karma com a font d'harmonia, però sembla que mai arriba l'equilibri perfecte... El mercat és el que és, avui estem aquí i demà allà, fluctua, així és el mercat, com el futbol, on no hi ha "rival" petit. I, com diria el Mohamed Jordi de La Competència (RAC1), "qui no s'adapta als nous hàbits de consum està condemnat a desaparèixer"... i això no ens ho podem permitir! (Bé, això ho diria el Núñez de Crackòvia...). Malgrat tot, dins de tot aquest guirigall de setmana, de pluges intermitents i desencaixos entre ofertants i demandants, encara sembla que hi ha esperança, com les plantes que van creixent amb nom propi (nom femení independentment del seu sexe) a la terrassa de Can Litus 2.0... Així que pels brots verds de qualsevol mena de mercat, un vot a favor !