Grigri

Arribes al punt de reunió. Una argolla i una xapa davant teu, i col·loques una cinta express a la xapa. Col·loques la corda al "moscata" lliure mentres recordes que la boca del "moscata" ha d'anar en sentit contrari al de l'argolla. Ho comproves, i un cop col·locada la corda, cerques una altra cinta. L'agafes i l' uneiexes el "moscata" per un cantó i a la cinta ventral de l'arnés per l'altre. Ja estàs segur del tot, moment de descans... moment de felicitat per superar el repte, moment de moure braços per relaxar-los... mellow moment... però el/la teu/va company/a de baix no es pot relaxar... ell també està escalant amb tu, ell duu el grigri, en depens i li has de tenir tota confiança. Despenges mans i peus per descansar, quedes com un xoriç, i pots començar tranquil·lament les operacions amb la corda per baixar. L'agafes però t'és curta, li demanes més corda al/la companya que segur que està flipant amb tu. La doblegues i la passes per l'argolla. Amb l'extrem doble que tens hi fas un vuit. És un doblevuit. Te l'has de lligar, a poder ser amb un "moscata" de seguretat (amb rosca), i si no pots, amb dos "moscatas" amb les boques una mirant a la dreta i l'altre a l'esquerra. Ho necessites per baixar. Moment de deslligar-te el doble vuit que et passa per les anelles que uneixen l'aro ventral. Aquest el portes fet des de baix, i t'ha donat la seguretat necessària per tirar amunt tot el que els braços, cames, dits i cap et deixin... però ja no ho necessites més. El desfàs, ila treus del "moscata" inicial, i passes aquest extrem de la corda per l'argolla. Ara ja no hi passen dues cordes, només una. Detall important aquest, doncs si no la passes, no has fet el "canvi" de costat i la corda acaba no passant per dins de l'argolla i cau(ens ha passat avui en el curs). Un cop l'has passat ho tens tot fet... bé... casi... si la corda és curta, has de recuperar una mica fent de nou amb aquest extrem el doble vuit que acabem de desfer i després desfer el primer doblevuit que he citat en aquest post (guanyes 1 metre aprox). Complicat? una mica... El de baix ara t'ha de tibar fort de nou. I molt. El grigri fa la seva feina i et clava per treure la pressió que tenien les dues cintes express que hem posat al principi. Les recuperes i et penges només de la corda que t'uneix l'aro ventral... Ara, més que mai, el grigri pren protagonisme, descens suau i segur. Un cop a baix, ja està, ja pots deixar d'apretar el cul... moment de dir com el Joseba de "qué vida más triste": bueno, bueno, bueno... la vida !!!! moment d'abraçades... i moment també de pensar en el següent repte... aquestes coses deuen enganyar... i molt... dilluns ho us explico...