Ves a...

8:15 del matí... les lleganyes enterboleixen el meu camp de visió... La ràdio a tot drap per no adormir-me... tinc 35 minuts encara per creuar tota la ciutat i arribar puntual a la feina... els tertulians xerren de Zapatero, dels salaris dels funcionaris, de la victòria de l’Atlético, d’aquest temps primaveral que ens fa parar bojos, i del volcà... els ulls es van tancant... apuro l’accelerador i llepo el cul del de davant quan veig el semàfor en àmbar... a la següent cruïlla ja no ho aconsegueixo, i semàfor en vermell... Estic a l’alçada de Casanovas, el primer de la cua... les motos van posicionant-se a la Pole esquivant els retrovisors dels cotxes de darrera... mentre veig com es posen davant meu els ulls es tanquen poc a poc... i caic... no sé quanta estona passa, però el meu cap hiverna com una notebook sense bateria... em desperta una moto que passa pel meu costat a tot drap... obro els ulls de manera sobtada i veloç... veig el semàfor en verd i un cartell al costat dient que tinc no sé què a les meves mans... no li dono més importància i poso primera per arrancar... merda, se’m cala... en el moment més important, tothom mirant i se'm cala... faré com si res però ja ha quedat clar el meu error... hòstia, vaig ben adormit i davant meu les motos van passant esquivant-me... un error el té qualsevol... miro el rellotge del “esquitxader” (el català correcte passa'l)... tinc 28 min... meeerda !!! El moviment de claus suficient per tornar arrancar i començo a rodar... no arribo a fer ni 4 metres i un motorista que passa pel costat just en aquell moment em diu molt amablement “ves a prendre pel cul, CaBronÀs !!!!!!!!!” ... i torno a mirar el cartell...