Jugar amb foc...

I no preveure, entre d'altres, que els barris on més es votaria són els barris per on passa la Diagonal i on no tens gens mobilitzades les teves bases a diferència dels contraris... acaba cremant... ho diuen els clàssics... i només queda assumir responsabilitats... responsabilitats dels que han estat claus en dels errors i problemes de tot el procés, dels que no van calcular correctament els riscos des del govern i des dels partits, dels qui els van calcular i no ho van dir, dels que s'ho han carregat perquè sí o per oposició despiedada al govern, dels que s'han vist decebuts pel procediment i/o pels resultats de participació ja que creuen en la democràcia directa i/o la governança, pels que diuen A (o B o C) i després en la blogsfera tot el contrari... L'error s'ha pagat, car, no sabem com de car, però car... i el pitjor és que sembla només el primer dels pagament de la targeta de crèdit... l'any vinent toca passar per caixa una altra vegada... I és on la intel·ligència em genera pessimisme, però la voluntat optimisme... i on finalment el concepte crisi es transforma en oportunitat... confio en que aquest cop hagi servit d'alguna cosa, per fer les coses millors a parir d'ara, tots plegats, mani qui mani, no ho faci qui no ho faci... i és que no tinc clar qui ho farà, ni qui vull que ho faci... Diria que ara mateix com a politòleg i ciutadà pateixo la síndrome del ginecòleg... com? no us l'he explicat mai? La vaig escoltar per primeva vegada de la boca de'n Francesc Marc-Àlvaro en la presentació del seu llibre "Ara sí que toca" a l'ICPS al 2003. La síndrome del ginecòleg és la següent... entengueu que un ginecòleg ha de veure per motius laborals el que ha de veure... palpar, mirar i analitzar moltíssimes, de tota mena... però pobre, per protegir-se, no ha de sentir cap morbositat perquè seria insofrible... aplica criteris objectius, científics, racionals, freds, professionals... ara bé, l'home, sí que ha de trobar morbós el de la seva dona (o amant) quan està amb ella... s'ha d'excitar, tornar a desitjar, sentir atracció i aparcar totes les barreres i distàncies que necessita com a professional del tema... i, com podeu suposar, no és fàcil... diria que tinc això mateix... en breu em cridaran "al llit" per a votar, i encara no he valorat si aquest error val 4 anys d'oposició o no... si aquest error mereix donar pas a altres opcions encara que siguin ideològicament contraries a les d'un servidor i també hagin comés errorse en aquests dies... massa "perspectiva" potser, i ara cap em dóna morbositat... i tinc un any per posar-me les piles, per que ells me les posin també... uns quants ja han assumit part de les responsabilitats, una petita passa per tornar a creure-hi...