Feina bruta...

Hi ha feines no massa agraïdes, no perquè costin de fer, sinó perquè poca gent dóna les gràcies als qui les fan. Tots/es els/les cracks, tot/es els/les grans genis, els/les VIPs de la història, tota l’elit del món mundial i part de l’altre, tots, han estat recolzats i ajudats per persones que han fet la feina bruta. Els becaris de la universitat, els/les espies assassins/es dels grans regnes medievals poden ser dos exemples... i és que “darrera tot gran home hi ha una gran dona” i també al rebés, o dos homes, o dues dones, i el que us vulgueu imaginar.

Però no només darrera dels i de les grans... també de la gent normal, de la gent humil, senzilla , com tothom vaja... que trampeja per anar fent i prou... Aquesta gent, també compta amb un exèrcit d’iguals que treballa per a procurar fer la vida més fàcils als altres... que triomfi la vida... obrint l'espurna per a fer el viatge somiat des de la infància, obrint la porta a deixar relacions enquistades, empenyent plegats tot fent una birra per a tancar portes i poder obrir d’altres, portant un café sense que l'haguèssis demanat en el moment que més el volies, promocionant a fer un salt i provar un canvi de feina sense ànim de lucre, o donant notícies que a ningú li agradaria donar en nom d'altres com a mostra d'amistat... Els/les qui fan notes o deixen caramels pels puestos per la setmana de l’amic invisible de la feina., gent que dóna un cop de mà i transmet energia, que curra 18 hores per la causa i de gratis si la massa social s’ho val. Homes i dones que regenten una farmàcia de 24 hores, que agafen un tornavís quan cal, gent que dóna bibliografia per un treball d’universitat i unes quantes hores de lectura per a veure què tal., perones que estan a les verdes i a les madures "des de sempre", cracks, que s'aixequen a tallar pernil, que abracen de veritat i miren als ulls quan escolten o parlen, que deixen pasta a familiars i /o coneguts... en definitiva, els i les que són plataforma per a afrontar el salt a l’eternitat feliç i/o a una simple alegria d’uns mesets... Ho fan de manera conscient o inconscient, amb esforç o senzillesa., i la majoria d’ells/elles de bona voluntat encara que també n’hi ha que són beneficiaris/es col·laterals o directes en algun moment... .El que vindrien a ser els amics i les amigues, vaja...

Clar, però, que també hi ha qui ho fa per diners. Com una manera de viure, però això no els treu honor. Tindran les mans brutes, però assumeixen que per anar bé, algú ho ha de fer "i a més jo me’n beneficio". En tenen tot el dret, clar que sí, els/les escombriaires, els/les butaneros/es, els i les que venen sexe, personal auxiliar de l’auxiliar del subauxiliar d’administració, les llebres dels i de les atletes, qui escriu els discursos a polítics... La majoria, amb el cap ben alt, fan de facilitadors de la vida a la seva manera... tant o fins i tot més que els primers a vegades...

Per tot/ess ells/elles, gent que fa la feina bruta, els que ho fan pels diners, i també pels que ho fan perquè senten que s’ha de fer, assumint-ho amb responsabilitat i valentia, sense esperar agraïment malgrat potser el necessitin, i a vegades fins i tot patint... per tota aquesta bona gent, un vot a favor !