Els petits canvis són poderosos

Avui sembla pel Telenotícies de Tv3 que és un dia especial... no només li claven 3 milions d'euros al Matas per a no entrar en presó provisional, no tant sols el sincrotró Large Hadron Collider ha reproduït el moment del Big Bang (Els 4 de Big Bang Theory deuen estar flipant), sinó que a més de tot això... avui ens tornàvem a unir com a país que mola molt de lo modern que és, i no com el país unit pel cabreig arrel de la nevada. Avui ja no hi ha gairebé televisió analògica, hola TDT. I és un gran què, sembla... Bé... és cert que aquest canvi tecnològic ha afectat a gairebé totes les cases del país, i fins i tot a algunes les ha afectat a totes les habitacions... Però també és cert que ja fa temps que algunes contrades del país no la reben... Avui només s'ha apagat el repetidor de Collserola, torre que va fer el Foster* pel '92 . I ja se sap... Per Tv3, quan Barcelona tus, Catalunya es constipa. 4 milions d'habitants que "s'apaguen" ara, quan al juliol del 2009 en van ser 3... Per aquesta diferència tant soroll? O és coorporativisme de periodista? Ser el final del procés és més important que l'inici? Mira que em sento barceloní sovint, sobretot quan fa solet bo, però aquest centralisme a vegades no l'entenc... i no m'agrada... i ja no us parlo de l'oportunisme polític... una llàstima...

Bé, tots aquests han estat els grans canvis, cert... però ja n'hem passat uns quants des que existeix la TDT... de fet, han cohexistit durant molt de temps, i dins de la mateixa tele i sense pegar-se, eh !! Que quins canvis? Hombre... Conèixer Intereconomía i "El gato al agua", un gran què, ja sabeu... Tornar a veure els capítols de Aida repetits a FDF està bé, els Simpson i les series de Neox, el 3/24 i, especialment, el Monegal repetit en totes les teles locals que enganxo... Tot això està molt bé... Però el primer i gran canvi no té paraules que el puguin definir: Canal Barça TV, el número 10 a la meva tele, com els cracks (recordo que un tal Cristiano no el porta). Sí, en sóc fidel seguidor, m'encanta reviure els millors partits, les entrevistes del "Quadrat Verd", la història i les tàctiques de l’"Escolta Míster", El "Porta 104" (programa sobre les penyes, quina feina que foten, coi...), "El Marcador-El postpartit" (essencial pels dies que no el veig), els partits del futbol base, les seccions... llàstima però de "La nit del Lloro" i de l'Òscar Garcia comentant-ho tot... Però Bé... Bona feina de l'equip que dirigeix el bo d’en Vicent Sanchis (incansable contertulià de nombroses ràdios).

Aquest ha estat el meu gran descobriment... però en algun moment tocarà de nou adaptar-se... tot el que envolta a l'aparell com a tal ha evolucionat molt i fins ara hem viscut molts de canvis... el Teletext (tecnologia obsoleta ja al nèixer), el Dual, res de donar cops quan no es veu bé la tele perquè costa una pasta i són superdelicades, de Beta a VHS i de VHS a DVD (desconfieu dels qui encara tenen un VHS a casa), més estones perdudes fent un zapping (coi, hi ha molts més canals), escoltar la ràdio per la tele... I quan fotin les bateries de liti, oblideu-vos de donar dos cops a la tapa a veure si recuperen energia, que viuran més que nosaltres... Canvis que potser ni fu ni fa, que no han representat massa, o potser sí... però n'hi ha un que em sabrà greu perdre... pateixo per una escena de sobres coneguda... aquesta:

- "Coi, no es veu bé la tele..."
- "Això és d'ells... a veure, canvia de canal..."
- "No funciona cap canal..."
- "Això deu ser de l'antena..."

Aquest diàleg que tants cops. s'ha reproduït, està a punt de desaparèixer.. ara s'haurà de dir:

- "Això deu ser de l'antena... o de l'aparell de TDT"

I em sap greu, però no serà el mateix... afegir aquest pedaç trenca la màgia, la rima i la mètrica... es fa llarg i difícil de pronunciar... amb el risc afegit de deixar anar uns quants capellans al final amb tanta D i T... Però tampoc em preocupa massa, eh... ja trobarem una altra frase que faci història, la trobarem...

* Senyors/es precandidats/es (la costum de posar /es) a les eleccions del Barça que llegeixen diàriament el meu blog, què faran amb el projecte del Foster dels colorins si guanyen? Una respuesta quiero.

Jace Everett - BAD THINGS - BSO de True Blood.

Pel primer "Remote Acces Governance and Public Administration, España"... tanca els ulls i escolta la veu, com m'has fet tu avui...
per tu...

Què gran...

Sí senyor/a...

que la vida va com va...

Feina bruta...

Hi ha feines no massa agraïdes, no perquè costin de fer, sinó perquè poca gent dóna les gràcies als qui les fan. Tots/es els/les cracks, tot/es els/les grans genis, els/les VIPs de la història, tota l’elit del món mundial i part de l’altre, tots, han estat recolzats i ajudats per persones que han fet la feina bruta. Els becaris de la universitat, els/les espies assassins/es dels grans regnes medievals poden ser dos exemples... i és que “darrera tot gran home hi ha una gran dona” i també al rebés, o dos homes, o dues dones, i el que us vulgueu imaginar.

Però no només darrera dels i de les grans... també de la gent normal, de la gent humil, senzilla , com tothom vaja... que trampeja per anar fent i prou... Aquesta gent, també compta amb un exèrcit d’iguals que treballa per a procurar fer la vida més fàcils als altres... que triomfi la vida... obrint l'espurna per a fer el viatge somiat des de la infància, obrint la porta a deixar relacions enquistades, empenyent plegats tot fent una birra per a tancar portes i poder obrir d’altres, portant un café sense que l'haguèssis demanat en el moment que més el volies, promocionant a fer un salt i provar un canvi de feina sense ànim de lucre, o donant notícies que a ningú li agradaria donar en nom d'altres com a mostra d'amistat... Els/les qui fan notes o deixen caramels pels puestos per la setmana de l’amic invisible de la feina., gent que dóna un cop de mà i transmet energia, que curra 18 hores per la causa i de gratis si la massa social s’ho val. Homes i dones que regenten una farmàcia de 24 hores, que agafen un tornavís quan cal, gent que dóna bibliografia per un treball d’universitat i unes quantes hores de lectura per a veure què tal., perones que estan a les verdes i a les madures "des de sempre", cracks, que s'aixequen a tallar pernil, que abracen de veritat i miren als ulls quan escolten o parlen, que deixen pasta a familiars i /o coneguts... en definitiva, els i les que són plataforma per a afrontar el salt a l’eternitat feliç i/o a una simple alegria d’uns mesets... Ho fan de manera conscient o inconscient, amb esforç o senzillesa., i la majoria d’ells/elles de bona voluntat encara que també n’hi ha que són beneficiaris/es col·laterals o directes en algun moment... .El que vindrien a ser els amics i les amigues, vaja...

Clar, però, que també hi ha qui ho fa per diners. Com una manera de viure, però això no els treu honor. Tindran les mans brutes, però assumeixen que per anar bé, algú ho ha de fer "i a més jo me’n beneficio". En tenen tot el dret, clar que sí, els/les escombriaires, els/les butaneros/es, els i les que venen sexe, personal auxiliar de l’auxiliar del subauxiliar d’administració, les llebres dels i de les atletes, qui escriu els discursos a polítics... La majoria, amb el cap ben alt, fan de facilitadors de la vida a la seva manera... tant o fins i tot més que els primers a vegades...

Per tot/ess ells/elles, gent que fa la feina bruta, els que ho fan pels diners, i també pels que ho fan perquè senten que s’ha de fer, assumint-ho amb responsabilitat i valentia, sense esperar agraïment malgrat potser el necessitin, i a vegades fins i tot patint... per tota aquesta bona gent, un vot a favor !

Forever...

Good vibrations...

Tot reneix "si le aplicas la chispa adecuada"...