dijous, 7 d’octubre del 2010

Un gran dia...


Sí... avui ha estat, de nou, un gran dia per a les polítiques de joventut, pels seus professionals i, esperem que en breu, pels joves d'aquest país... No podem obviar que dignificar als professionals de la joventut, és dignificar a les polítiques de joventut. Doncs, com deia, un gran dia... Ahir, a la inauguració del Curs de Formació Bàsica en Polítiques de Joventut que la Secre organitza amb la participació de l'AcPpJ (mercy sulivella pels aplaudiments i per l'acte d'avui), apuntava l'estimat Pep Montes que en els darrers temps han succeït diverses coses en les polítiques de joventut que han de significar un important canvi a favor del reconeixement dels professionals de joventut... L'inici del propi curs era una d'elles, a la que afegia l'aprovació de la Llei de Joventut i la Taula de Perfils Professionals que ha impulsat la Secre. Avui, s'ha donat a conèixer el darrer dels elements que citava: el Cens de Professionals en l'Àmbit de la Joventut. A veure, jo a la seva llista li afegiria també algunes altres coses, com ara la mobilització del teixit associatiu juvenil i professional per a que s'aprovés la llei en el moment que més va perillar, l'aprovació del PNJC 2010-2020, l'assumiment de molts dels postulats de l'AcPpJ en el discurs polític, la ferma defensa d'aquests, la formació de l'AcPpJ amb col·laboració del CNJC i del CJB per a als quadres dirigents i tècnics de les entitats juvenils, etc. Tots aquests fets han influït de manera positiva però és cert que destacaria de tots ells, com no, el Cens de Professionals.

Sona Tracy Chapman per recomanació via mail d'una grandíssima persona, i em poso a recordar el dia d'avui, un gran dia per les polítiques de joventut. També a nivell personal, permeteu-me dir-ho. L'AcPpJ s'ha marcat el darrer "tanto" en les polítiques de joventut. Bé, és de justícia dir que no ha estat pas volgut, que ens hagués agradat poder-lo publicar molt abans. Però avui ha estat un dels darrers grans actes... Ah !! Perdó !!!! el 30è aniversari del CJB està al caure !!!! Un s'omple una mica de satisfacció quan veu que la seva feina i propostes són ben acollides i valorades. Bé, és igual, un dia important per l'AcPpJ, pels professionals, pels joves, bla,bla,bla. Un dia de complicitats, de rehivindicació, de retrobaments, i ple d'orgull i satisfacció com diria aquell. La segona publicació de l'AcPpJ, la feina de molta gent, la col·laboració de 604 persones que han omplert el qüestionari, l'ajud de les entitats juvenils, les administracions i les empreses, les expectatives generades, i finalment un bon acte de presentació

Sí, sense voler semblar pedant, crec que finalment ho hem aconseguit... hem fet una presentació amena d'un estudi, dinamisme a tres bandes: la presi, la secre i el vice, una bona tripleta (notis el regat lingüístic per a que no malpenseu). Sense dubte l'ambient d'amistat i companyerisme ha jugat a favor, i les bromes i la col·laboració de la platea han ajudat a passar l'estona... El comentari generalitzat ha estat aquest: "s'ha fet amè/distret"; o la variant "no s'ha fet gens pesat". Fins i tot hem acabat 15 min abans del previst, de tant fluid que ha estat. A nivell crític, però, la síndrome popularitzada en la sèrie Oh Europa! : "me l'imaxinava més gran". Cert és que possiblement es podria haver fet més feina, grups de debat, altres creuaments, un anàlisi territorialitzat, etc... ho sentim, ho sento... no hem/he pogut fer més i volíem presentar-lo enguany... la vida associativa té els seus ritmes... i ja està tot dit. Bé, per als qui tingueu ganes de més, en breu penjarem la base de dades a la web de l'entitat per a qui vulgui potinejar una mica...

En resum, un dia bonic, molt bonic. Amics, amigues, companys, companyes, moltes gràcies per la vostra col·laboració, pel vostre interès, per vostre suport anímic, per comprendre'm i animar-me... Per a tots/es vosaltres un gràcies, i pel cens de professionals, un vot a favor!

dimecres, 29 de setembre del 2010

Empadronat a Santa Maria de Corcó

Santa Maria de Corcó és un municipi de la comarca d’Osona fundat a mitjans del segle XV en mig del camí entre Vic i Olot. Al 1743, quan s’hi traslladà la parròquia de Corcó prengué aquest nom. Està composat per tres nuclis habitats: Sant Julià de Cabrera, Sant Martí Sescorts i Cantonigròs, reconegut mundialment pel seu festival internacional de música. A banda d’aquest festival, però, aquest municipi ha donat a la nostra terra, la nostra història i a la nostra llengua (i a la de països propers) un altre gra de sorra que avui estarà en boca de molta gent.

Pel que sembla voltava l’any 1855, el 2 de juliol per concretar una mica més... aquell dia es va convocar a tot l’Estat Espanyol el que es considera la primera vaga general del "país". En aquelles èpoques, però, la concentració de la indústria a Catalunya va fer que pràcticament la vaga només es fes aquí. El primer dels motius per la que es va convocar fou la rebel·lió obrera contra les màquines (l’anomenat Ludisme) amb la destrucció d'algunes filadores i fàbriques inclosa (suposo que per "informar"). Les petites revoltes van comportar que el Capità General de Catalunya, Juan Zapatero y Navas (curiosa coincidència la del cognom) dissolgués les associacions obreres i posà sota control militar a les entitats sí legalitzades (societats de socors mutus, en aquella època). Aquest fet va exaltar més al col·lectiu obrer que va fer vaga del 2 a l’11 de juliol sota el lema “associacionisme o mort”. Una comissió de treballadors va anar a Madrid a reunir-se amb el regent General Espartero per a que reconegués el dret d’associació, però aquest no els rebé. Mentrestant, però, a Barcelona s’inicià una gran repressió que dugué a la mort, entre d’altres, de Josep Barceló (qui ha esdevingut el primer màrtir de la lluita obrera de Catalunya), i la deportació de 70 obrers a l’Havana a bord de la fragata Júlia. Una mica com ha passat al Casal de Joves de la Prosperitat, on mentre la comissió d’entitats gestores es reunia amb els responsables polítics qui els avisaven de l’imminent tancament per excés de soroll, la policia ja estava canviant els panys i precintant-ho...

Doncs, en mig de tot aquest context del 1855, els obrers d’una fàbrica de Manlleu van secundar la vaga. Aquests, però, foren substituïts per paraires, coneguts també com a “senyors del drap”, de la localitat de Santa Maria de Corcó. La singularitat de l’ocasió, i que ens ha arribat fins als nostres temps, va ser que a aquests treballadors se’ls va anomenar “Esquirols”. Resulta que Santa Maria de Corcó era conegut també pel nom d’Esquirol, animal que donava nom a l’hostal que estava en mig del camí entre Vic i Ripoll i que fou el centre dels primer nucli habitat. Vaja, el que seria el Póney pisador del Bree català… L’altre nom del terme, Santa Maria de Corcó, es va afegir el 1743 com dèiem abans, passant a anomenar-se “Esquirol-Santa Maria de Corcó”. Encara que per a l’Idescat només es diu com la parròquia, la web del municipi és ben clara: http://www.lesquirol.cat/ Entreu-hi si us pica la curiositat i aneu a l’apartat de Municipi i Història. Curiós resulta, pobres, que després d’explicar que “els segles XIX i XX queden marcats per la industrialització del tèxtil” donen l’opció de trobar més informació. Havent clickat a l'enllaç és quan s’hi indica que el terme “esquirol” per a referir-se als treballadors i treballadores que no fan vaga prové d’aquest fet històric. Vaja, que se n’amaguen força... possiblement per vergonya... i no estic d’acord en aquesta postura, i menys encara si després del “+ informació” només hi ha 3 línees més.

I què voleu que us digui... m’encanta trobar tota aquesta informació per internet... quantes i quines coses s’arriben a trobar quan un les vol i les sap buscar... avui, en ple segle XXI, la informació és abundant, i diuen que “la informació és poder”... Per mi, però, no és la informació el que dóna poder, sinó el saber-la utilitzar, discernir-ne el seu contingut, i en cas de no tenir-la, saber com trobar-la. Ah!, òbviament, no donar-la quan es té també atorga poder, com donar-la de manera esbiaixada... o simplista... o incomplerta... o confusa... I darrerament, ens hem trobat molt d’això en la primera capa de la ceba mediàtica.. molts silencis governamentals, moltes manipulacions periodístiques, molts discursos sindicals d’eslògan, i també, molta amalgama de ràbia i indignació dels aturats i aturades i dels treballadors i treballadores contra el capitalisme, contra el govern de Zapatero i la retallada de les polítiques socials, contra els bancs i l’especulació, contra els sindicats majoritaris, i contra un munt de coses més...

Cal gratar fins a la segona i següents capes per a trobar, si interessa, algun discurs una mica més elaborat, arguments i conceptes complexes que em justifiquin quina decisió personal prendre sobre el 29-S. I amb els deures fets al llarg d’aquests dies (webs, butlletins oficials de l'Estat, ràdios, premsa escrita i televisió, de tota mena i per a tots els gustos ) ho tinc clar: fugint de maniqueismes i etiquetes que no porten en lloc, m’empadronaré a Santa Maria de Corcó... digueu-me esquirol si voleu...

diumenge, 19 de setembre del 2010

Venus - Mart


Moment de converses, bona companyia, birres i opinions diverses... una d'aquelles nits de les que t'acaben liant i mereixen un vot a favor... i el temps ens donà per a parlar de moltes coses... i com no, també va sortir el tema... perdó, en MAJÚSCULES... XD Total, que algú va recomanar la lectura del llibre sobre els homes, les dones, els mapes i noséquèmés (amb 3 accents)... també els dels planetes, però no tant, que l'altre resulta més interessant... i mentrestant, ja sabeu, essent partícip en la conversa però amb cert criteri d'anàlisi... puto defecte professional... i de sobte, mirada a la taula per veure-hi tot això... i jo us pregunto, la llauna xafada, és d'un paio o d'una paia? I per què ho creieu?? Potser que escrigui un llibre amb un títol sobre això...

dimarts, 14 de setembre del 2010

i per fi... tenim Cens !!!



Atenció professionals que dediqueu la vostra activitat principal en l’àmbit de les polítiques de joventut en qualsevol municipi de Catalunya per compte propi (treball autònom o empresa unipersonal) o per compte d’altri en qualsevol administració, institució pública o privada, entitat associativa o empresa privada, i en qualsevol de les fórmules jurídiques que preveu l’actual legislació; ja esteu comptats !!!!!!!

Aaah ! i us esperem el 6 d'octubre a les 19:00 a la sala d'actes de la Secretaria de Joventut on tindrà lloc la seva presentació !!!

dimarts, 10 d’agost del 2010