Un gran dia...

Sí... avui ha estat, de nou, un gran dia per a les polítiques de joventut, pels seus professionals i, esperem que en breu, pels joves d'aquest país... No podem obviar que dignificar als professionals de la joventut, és dignificar a les polítiques de joventut. Doncs, com deia, un gran dia... Ahir, a la inauguració del Curs de Formació Bàsica en Polítiques de Joventut que la Secre organitza amb la participació de l'AcPpJ (mercy sulivella pels aplaudiments i per l'acte d'avui), apuntava l'estimat Pep Montes que en els darrers temps han succeït diverses coses en les polítiques de joventut que han de significar un important canvi a favor del reconeixement dels professionals de joventut... L'inici del propi curs era una d'elles, a la que afegia l'aprovació de la Llei de Joventut i la Taula de Perfils Professionals que ha impulsat la Secre. Avui, s'ha donat a conèixer el darrer dels elements que citava: el Cens de Professionals en l'Àmbit de la Joventut. A veure, jo a la seva llista li afegiria també algunes altres coses, com ara la mobilització del teixit associatiu juvenil i professional per a que s'aprovés la llei en el moment que més va perillar, l'aprovació del PNJC 2010-2020, l'assumiment de molts dels postulats de l'AcPpJ en el discurs polític, la ferma defensa d'aquests, la formació de l'AcPpJ amb col·laboració del CNJC i del CJB per a als quadres dirigents i tècnics de les entitats juvenils, etc. Tots aquests fets han influït de manera positiva però és cert que destacaria de tots ells, com no, el Cens de Professionals.

Sona Tracy Chapman per recomanació via mail d'una grandíssima persona, i em poso a recordar el dia d'avui, un gran dia per les polítiques de joventut. També a nivell personal, permeteu-me dir-ho. L'AcPpJ s'ha marcat el darrer "tanto" en les polítiques de joventut. Bé, és de justícia dir que no ha estat pas volgut, que ens hagués agradat poder-lo publicar molt abans. Però avui ha estat un dels darrers grans actes... Ah !! Perdó !!!! el 30è aniversari del CJB està al caure !!!! Un s'omple una mica de satisfacció quan veu que la seva feina i propostes són ben acollides i valorades. Bé, és igual, un dia important per l'AcPpJ, pels professionals, pels joves, bla,bla,bla. Un dia de complicitats, de rehivindicació, de retrobaments, i ple d'orgull i satisfacció com diria aquell. La segona publicació de l'AcPpJ, la feina de molta gent, la col·laboració de 604 persones que han omplert el qüestionari, l'ajud de les entitats juvenils, les administracions i les empreses, les expectatives generades, i finalment un bon acte de presentació

Sí, sense voler semblar pedant, crec que finalment ho hem aconseguit... hem fet una presentació amena d'un estudi, dinamisme a tres bandes: la presi, la secre i el vice, una bona tripleta (notis el regat lingüístic per a que no malpenseu). Sense dubte l'ambient d'amistat i companyerisme ha jugat a favor, i les bromes i la col·laboració de la platea han ajudat a passar l'estona... El comentari generalitzat ha estat aquest: "s'ha fet amè/distret"; o la variant "no s'ha fet gens pesat". Fins i tot hem acabat 15 min abans del previst, de tant fluid que ha estat. A nivell crític, però, la síndrome popularitzada en la sèrie Oh Europa! : "me l'imaxinava més gran". Cert és que possiblement es podria haver fet més feina, grups de debat, altres creuaments, un anàlisi territorialitzat, etc... ho sentim, ho sento... no hem/he pogut fer més i volíem presentar-lo enguany... la vida associativa té els seus ritmes... i ja està tot dit. Bé, per als qui tingueu ganes de més, en breu penjarem la base de dades a la web de l'entitat per a qui vulgui potinejar una mica...

En resum, un dia bonic, molt bonic. Amics, amigues, companys, companyes, moltes gràcies per la vostra col·laboració, pel vostre interès, per vostre suport anímic, per comprendre'm i animar-me... Per a tots/es vosaltres un gràcies, i pel cens de professionals, un vot a favor!