Per anar a dormir XI

la migdiada... ;-)

Awareness

Ahir a les 17:46 vaig publicar al Facebook el següent estat: "Tic, tac, tic, tac... petarà o no?" Sorprenentment, en qüestió d'una horeta vaig rebre 5 missatges privats i un comentari directe al mur comentant-me el mal gust per posar aquest estat, amb tot això del Japó i la central nuclear. Cara d'estupefacció i molta sorpresa... però moooooolta... això sí, no vaig arribar a rebregar-me els ulls... això només surt a les pelis tontes i als còmics !! que en veritat no ho fa ningú !! (Moment #perdoneuperòalgúhohaviadedir!!!). Però sí vaig arribar a posar-me les mans al cap...

Bé, doncs tot responent i aclarint conceptes, vaig anar reflexionant sobre com algú havia pogut relacionar aquest estat amb aquest tema. Fer això seria mostra d'un cinisme mooooolt àcid, massa fins i tot per mi sense una mica d'ajuda en la conversa de pòker, on "jo la veig i la pujo" ;-). I em vingué al cap un documental de La 2 sobre la percepció selectiva, i com la saturació d'informació condicionava la capacitat de percepció. No he trobat aquest documental sencer, però sí un parell d'experiments que recordo que hi eren. M'encanta internet, i m'encanten les converses de pòker ! per a elles un vot a favor !! Però no m'agraden els prejudicis, ni la manipulació informativa... Un vot en contra pels informatius de Tele Cinco en especial, però per a tot el periodisme dolent en general... el que viu de l'impacte, del trasllat de la por personal (avui l'has cagat Cuní amb la pregunta)... i tampoc m'agraden les reaccions d'alguns governs corrent a revisar les centrals (tot un negoci econòmic justament,per a les empreses que les fabriquen, que són les que les revisen). Què passa?, que no s'està segur que el seu estat és bo? no caldria revisar-les, no? Així que o no n'estan de segurs, o es mouen per imatge...o ambdues coses juntes... i no m'agrada, encara que celebro la decisió de revisar-les... però no "l'oblit" dels cementiris cementiris nuclears (fruit d'aquestes centrals i de l'armament.) en aquesta revisió... masses coses no m'agraden de tot aquest tema... i per tot això, un gran vot en contra.

I per descomptat, lo de Japó, és una gran gran putada.

I després d'aquest moment de silenci, dir que m'agradaria acabar de bon rollete aquest post... així que us penjo els dos vídeos que us comentava... flipeu una mica... i al loro!!! que no nos embauquen!!!

Awareness

#chist

Aquests darrers dies han estat dies #. Així que el blogging ha deixat una mica de pas al microblogging per uns dies... i ben intensos que han estat, 140 caràcters donen per molt... Cert és que fa temps que sóc també @carlesvin i que, a més, per motius de feina, no he parat de #16forum, #2congres i més coses que vindran... per no parlar de l'estrena del @berunnermf a la Mitja de Granollers... però aquest cop he trobat la gràcia del twitter... la creació global, la multidireccionalitat, la interactivitat, l'aportació horitzontal de continguts, vaja, l'autèntica essència el 2.0. Possiblement arribi tard, bé possiblement no, arribo tard... però més val tard que mai...

I potser us estareu preguntant el què ha fet que ara, de sobte, em flipi el twitter. Doncs ben senzill: m'he fet un fart de riure aquests dies gràcies a ell. Ja coneixia a alguns dels seus membres i la seva originalitat (p.e. @vedellconsegrat, @3gag24, i recentment @quimmonzo i la seva coprolàlia Tourettiana), però la waka-foto, Bisbal a Egipte (com el Teo) i les burrades del PP sobre els requisits per a legalitzar al nou partit abertzale, m'han produït molts somriures en uns dies complicats i tensos, i no sabeu com ho he agraït...

El #eldeloscuadros ho ha petat aquests dies... mira que posar els dits així en una foto d'aquest tipus!!! Serà gamarús !!!! Ja corren pel twitter fotomuntatges del desconegut en els llocs més insòlits i les coses més peculiars entre els dits... pobre... I per liar més la troca, el principal protagonista de la foto, el Piqué, ha muntat un concurs super friki... un crack en tota regla... I per a continuar fent escarni, #turismobisbal arrel de l'estúpid comentari que va penjar: @davidbisbal: nunca he visto las piramides de Egipto tan poco transitadas, ojalá que acabe pronto la revuelta. Només va estar unes poques hores, però ho ha petat i s'ha convertit en un dels TT (Trending Topic) de les darrers setmanes i tothom fa comentaris d'allò més surrealistes, i tothom és tothom. Però la millor troballa: #batasunarequisitos

Sabreu que recentment s'ha constituït un nou partit abertzale, de nom Sortu*. Per cert, brutal reportatge de TV3 ahir. Per "Pluja Seca", un vot a favor. Resulta, que pel Partit Popular i algun Fiscal no és suficient en rebutjar la violència, sinó que també haurien de condemnar la violència d'ETA del passat. Doncs bé, ja s'ha muntat tota una campanya amb aquesta història. Atenció, però, que el gir humorístic toca tots els colors...

• L'acudit fàcil: Si en invierno triunfó la batamanta, esta primavera se llevará la txapelatricornio
• Humor blanc: El logo del partido tiene que recordar a alguna peli Disney, preferiblemente Rey León
• L'enginyós: Que cuando busques "Batasuna" en Google aparezca la opción "Voy a tener Sortu"
• El masclista: Todas las mujeres abertzales deberán parecer mujeres, incluso de lejos.
• El friki: que acepten que el capítulo de Macgyver era un fiel retrato de la realidad
• El lingüista: que reconozcan que el euskera no existe, que se lo inventan sobre la marcha y fingen entenderse
• El gastronómic : que Josu Ternera haga un anuncio de Burguer King y al comer diga: que errico !!!
• L'escrit en euskera també: Hemendik aurrera koktel molotovak Mahou botelinekin, no more Keler! Que segur que fot molta gràcia però a saber què diu...
• ... i el que va a mossegar fort als hiPPòcrites dels collons: Que condenen el franquismo, como buen partido demócrata español...

Sort que hi ha webs que els recullen tots... i és que en 4 minuts que m'hi he connectat aquest vespre, 80 nous twitts amb #batasunarequisitos... el tema està desbordat, el món de l'acudit a tornat a la seva esplendor, el sarcasme i la befa, l'ironia i l'escarni, l'humor negre, l'humor blanc i totes les gammes de colors troben en la brevetat i la impulsivitat del Twitter un espai, per explotar... (#chist). I després de repassar-ne uns quants, agafo el llibre "Chistes de Gallegos, Catalanes, Madrileños, Andaluces... y otras hierbas nacionales " que no recordo com va a arribar a la meva biblioteca fa ja anys. Repasso els acudits sobre el País Basc... i no n'hi ha cap sobre política... es va fer al 1993, i per sort, els temps canvien... Però com hi ha gent per tot, sempre hi ha qui encara s'escandalitza per fer humor sobre aquest tema. Però a la vegada hi ha qui s'adona que en aquesta ocasió, l'humor, és un indicador més que les coses estan canviant... esperem que tot plegat no acabi com un acudit dolent.

*hauran vist els de Sortu que la wikipèdia diu que són un "partido político español" ???