Somnis, fets, experiències

Hores després encara l'adrenalina em corre per la sang... i malgrat que el seu efecte vagi disminuïnt, segur que el record durarà pels temps dels temps... Ferran Adrià diria que és màgic, Piqueras que és estremecedora, i Guardiola diria que és imparable... cony... i tant... saps que hi ha algú darrera, saps que hi ha un paracaigudes, intueixes que un segon per si el primer falla, però la sensació de caure de manera imparable és estremecedoramente màgica... els instints de supervivència afloren ja en l'avió, i s'evidencien amb la seva major potència just quan darrera teu tens l'avió però davant res més que el cel, els núvols i la gravetat.... pànic fins i tot diria en els primers segons... però després... aaaah després... després la puta canyaaaaaa !!!!!!!!!!!! La tensió arterial a tope i el ritme cardíac a mil... però en un obrir i tancar d'ulls l'adrenalina deixa pas a la dopamina produïnt un plaer indescriptible... el cap no el tens per a res (si de cas, haver-t'ho pensat abans) i és el cos el que et respon... sí, ho gaudeixes... i molt... bé... molt durant tot el poc temps que dura... 1 minut justet de caiguda lliure on literalment estàs en un núvol... però els peus d'alçada van disminuint (què collons els costaria mesurar-ho en metres) i és l'hora de deixar de fer el gilipolles amb els braços i mans que de sobte s'havien tornat més surferes que mai... suposo que si no hi hagués la càmera no succeiria, però ja se sap que davant d'una càmera ens és més fàcil fer el imbècil... i l'acceleració disminueix, el paracaigudes fa el seu efecte... però no us equivoqueu, primer un pensa "ja????? MERDA !!!!" i després ve el "hòstia, ha funcionat..."

Moment ara de comprovar que això del paracaigudes està xupat... potser no recollir-lo, però si fer-lo anar... dreta, esquerra, ràpid, poc a poc... moment també per veure la merda d'Empuriabrava des del cel... Canals, piscines i iots per un tub... Impost de patrimoni ja !!! (defecte professional, ja sabeu)... i els Pirineus... i el Cap de Creus... i s'acosta el moment de tocar de peus a terra... moment on t'explica el paio del darrera el que cal fer, i és que literalment el molt fill de puta m'ha dit a l'avió "para que te lo voy a explicar ahora si quizás no se abre"... ja està, la típica conya de monitor que segur que diu a tothom... però no fa massa efecte... simplement, com que la teva vida depèn d'ell, pos apa, tota teva nano... i fàcil fàcil un planta els peus amb el cor a 1000 encara, la ment allà dalt i els ulls perduts en els records dels segons viscuts fa uns instants...

Amics, amigues... us ho recomano de totes totes... i compteu amb mi per a acompanyar-vos en el vol... ara, ja podem anar estalviant... Avui, un grandiós vot a favor per als meus pares per haver-me fet aquest regal i per tantíssimes altres coses... i, com no... per aquest somni fet experiència!!!