Voto a favor !!

res com un molt bon motiu...

2012-02-12T16:30:00.005+01:00

per tornar a votar a favor...

Potser abans no eren camps però encara ara...

2011-11-01T13:24:00.005+01:00

Carmel Rules !

un gran Vot a Favor !!!

2011-10-19T23:22:00.003+02:00

Volem aclarir que no hem vingut aquí avui per imposar res o perquè pretenem que tenim el dret o l'autoritat de dictar a la ciutadania d'aquest país, als seus diversos actors i als seus representants polítics, què s'ha de fer. En canvi, hem vingut de bona fe i amb l'esperança de poder oferir idees des de la nostra pròpia experiència resolent llargs conflictes que van afligir les nostres societats i pobles, així com d'altres que hem ajudat a resoldre.

Sabem per pròpia experiència que acabar amb una situació de violència i conflicte i aconseguir una pau duradora mai és fàcil, que es requereix valentia, voluntat de prendre riscos, compromisos profunds i generositat i visió d'home d'Estat.

La pau ve quan el poder de la reconciliació pesa més que els hàbits de l'odi, quan la possibilitat del present i del futur és infinitament millor que l'amargura del passat.

Sabem també de la nostra pròpia experiència que quan hi ha una verdadera oportunitat per a aconseguir la pau ha de ser aprofitada. La creixent exigència de la ciutadania d'aquest país i els seus representants polítics per superar el conflicte mitjançant el diàleg, la democràcia i la completa no-violència ha creat aquesta oportunitat.

Partint d'això, pensem que és possible acabar avui amb més de 50 anys de violència i assolir una pau justa i duradora. Veient això, voldríem establir els següents cinc punts:

1. Fem una crida a ETA a fer una declaració pública de cessament definitiu de l'activitat armada i sol·licitar diàleg amb els Governs d'Espanya i França per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.

2. Si aquesta declaració fos realitzada instem els Governs d'Espanya i França a donar-li la benvinguda i a acceptar iniciar converses per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.

3. Instem a adoptar passos profunds per avançar en la reconciliació, reconèixer, compensar i assistir totes les víctimes, reconèixer el dolor causat i ajudar a sanar les ferides personals i socials.

4. En la nostra experiència de resoldre conflictes hi ha sovint altres qüestions que si són tractades poden ajudar a mirar d'assolir una pau duradora. Suggerim que els actors no violents i representants polítics es reuneixin i discuteixin qüestions polítiques, així com altres relacionades amb el respecte, amb consulta a la ciutadania, cosa que podria contribuir a una nova era sense conflicte. En la nostra experiència, les terceres parts observadores o facilitadores ajuden al diàleg. Aquí el diàleg també podria ser assistit per facilitadors internacionals si així fos decidit per les parts involucrades.

5. Estem disposats a organitzar un comitè de seguiment d'aquestes recomanacions.

Declaració de Conferència de Pau de Sant Sebastià

17 de octubre del 2011

Nits de lluna plena...

2011-10-15T02:24:00.004+02:00

Passejant per casa

2011-10-06T23:37:00.009+02:00

Hi ha bars que et fan sentir com a casa... una casa tipo loft, sí, però àmplia i amb billar... i amb molta gent... gent amb qui vas, els i les de sempre i sempre de nous i noves... gent que et trobes allà... alguns per casualitat, i altres cada dia, sempre... s'ho curren i dóna gust... tracte proper, més d'un somriure... bona música i bona birra, i això ja és molt avui en dia... intimitat apropiada entre setmana i més d'un crit pel Barça... i per a rematar, una caipiroska de collons i lavabo d'homes amb tapa de plàstic i tot... Aquests i mil detalls més són els que et fan sentir, com deia, com a casa... Avui han celebrat el seu onzè aniversari, concert en directe i ple de gom a gom... i per això, i per moltes altres coses més, avui un vot a favor al bar The Passenger i la seva gent !!!!

Es veu cada cosa...

2011-10-04T21:21:00.007+02:00

#esbuscapis

que una amiga...

2011-10-03T22:27:00.005+02:00

... et pengi el telèfon es mereix un gran vot en contra... i més quan portes uns 45 minuts escoltant i per fi canvia el torn... santa paciència i un vot en contra... ah, calla, que és la Puche... doncs res, res... a ella... a ella a tot un vot a favor !!!

Aquest any les festes de la...

2011-09-22T18:39:00.004+02:00

...no em diuen re de re...

Somnis, fets, experiències

2011-09-17T21:41:00.011+02:00

Hores després encara l'adrenalina em corre per la sang... i malgrat que el seu efecte vagi disminuïnt, segur que el record durarà pels temps dels temps... Ferran Adrià diria que és màgic, Piqueras que és estremecedora, i Guardiola diria que és imparable... cony... i tant... saps que hi ha algú darrera, saps que hi ha un paracaigudes, intueixes que un segon per si el primer falla, però la sensació de caure de manera imparable és estremecedoramente màgica... els instints de supervivència afloren ja en l'avió, i s'evidencien amb la seva major potència just quan darrera teu tens l'avió però davant res més que el cel, els núvols i la gravetat.... pànic fins i tot diria en els primers segons... però després... aaaah després... després la puta canyaaaaaa !!!!!!!!!!!! La tensió arterial a tope i el ritme cardíac a mil... però en un obrir i tancar d'ulls l'adrenalina deixa pas a la dopamina produïnt un plaer indescriptible... el cap no el tens per a res (si de cas, haver-t'ho pensat abans) i és el cos el que et respon... sí, ho gaudeixes... i molt... bé... molt durant tot el poc temps que dura... 1 minut justet de caiguda lliure on literalment estàs en un núvol... però els peus d'alçada van disminuint (què collons els costaria mesurar-ho en metres) i és l'hora de deixar de fer el gilipolles amb els braços i mans que de sobte s'havien tornat més surferes que mai... suposo que si no hi hagués la càmera no succeiria, però ja se sap que davant d'una càmera ens és més fàcil fer el imbècil... i l'acceleració disminueix, el paracaigudes fa el seu efecte... però no us equivoqueu, primer un pensa "ja????? MERDA !!!!" i després ve el "hòstia, ha funcionat..."

Moment ara de comprovar que això del paracaigudes està xupat... potser no recollir-lo, però si fer-lo anar... dreta, esquerra, ràpid, poc a poc... moment també per veure la merda d'Empuriabrava des del cel... Canals, piscines i iots per un tub... Impost de patrimoni ja !!! (defecte professional, ja sabeu)... i els Pirineus... i el Cap de Creus... i s'acosta el moment de tocar de peus a terra... moment on t'explica el paio del darrera el que cal fer, i és que literalment el molt fill de puta m'ha dit a l'avió "para que te lo voy a explicar ahora si quizás no se abre"... ja està, la típica conya de monitor que segur que diu a tothom... però no fa massa efecte... simplement, com que la teva vida depèn d'ell, pos apa, tota teva nano... i fàcil fàcil un planta els peus amb el cor a 1000 encara, la ment allà dalt i els ulls perduts en els records dels segons viscuts fa uns instants...

Amics, amigues... us ho recomano de totes totes... i compteu amb mi per a acompanyar-vos en el vol... ara, ja podem anar estalviant... Avui, un grandiós vot a favor per als meus pares per haver-me fet aquest regal i per tantíssimes altres coses... i, com no... per aquest somni fet experiència!!!

Voto en contra !!!

2011-09-15T21:14:00.018+02:00

Un titular d'un post així, justament quan el sentit d'aquest blog és el contrari, només pot ser degut a alguna de grossa... i no és per menys... encara que si succeeixen coses així, no seria d'estranyar que succeïssin coses pitjors... i malgrat deixar passa un dia, encara em bull la sang i fins i tot el Polònia d'avui no m'ha fet puta gràcia... Em perdonareu l'estil i els exabruptes, que no guardi les formes que se suposa que un vicepresident d'algo hauria de tenir, però després d'uns dies de màximes formalitats verbals i d'utilitzar molt el cap, ara només em ve de gust explicar el què i com em surti del... cor... (malpensats). I què cony, que per això és un blog personal... Apa, preneu-vos-ho en calma que la cosa és llarga...

En aquests dies el Parlament de Catalunya està tramitant allò que fou el Projecte de Llei Òmnibus, i que ara és el mateix però en tres parts. Així que tres lleis, tres comissions parlamentaries i tres tramitacions diferents i tres rodes de compareixences diferents... (us estalvio el nom de totes aquestes coses). No costa massa d'entendre, oi? La suma d'aquestes tres lleis van rebre les al·legacions de més de 200 associacions i institucions del país... I cadascuna d'aquestes organitzacions van haver de realitzar el tràmit corresponent cap al mes de juny, indicant a quina llei feia aportacions i consideracions, en el títol dels documents i formularis on-line, ben claret... Doncs no, sembla que les coses no són clares...

L'Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut, AcPpJ, com no podia ser d'altra manera, va presentar també aquestes al·legacions... El projecte de Llei modificava part del contingut de la tant esperada Llei de Polítiques de Joventut. Després de 30 anys sense llei, s'aprova de penalty i en el min 93, i després, el comité de competició decideix proposar canviar part del seu contingut per "agilitzar l'administració". Com no, ens vam posicionar en contra dels canvis ja que encara feien més inconcrets en el temps i en recursos alguns dels aspectes de la llei pel que fa als equipaments de juventut. Així ho vam fer arribar a les instàncies legislatives, i a la vegada ens vam posar mans a la feina amb les executives (Direcció General de Joventut) per a trobar-hi alguna mena d'acord. I després d'enviar-los les esmenes ens van trucar ells, que consti en acta.

Així doncs, arriba l'estiu, les vacances i l'inici de curs... sempre tant ràpid tot... I tot just obrir la paradeta rebem a l'entitat la invitació del Parlament per a participar en una d'aquestes compareixences de les entitats per defensar el nostre posicionament. D'entrada ens n'alegrem, se'ns té en compte i vista l'allau d'al·legacions això implica que el nostre parer és escoltat i respectat pels partits polítics del país. Oh sorpresa quan descobrim, i descobrim nosaltres, que la invitació és per a participar en el tràmit d'una de les 3 lleis, però no a la que afecta a les polítiques de joventut. Les mans al cap, el crit al cel, i els collons ben plens... Això succeí el passat dijous 8... I és l'AcPpJ qui es posa en contacte amb el Parlament per saber si hi ha hagut un error... i no, no hi ha cap d'error segons ens diuen... Finalment, acabem esbrinant que el PP és qui, juntament amb un munt d'entitats més, ens ha proposat en aquesta comissió... i ens hi posem en contacte...

Paral·lelament, i sort que tenim un puto crack com a tècnic que sap treballar paral·lelament i de moltes altres maneres, esbrinem que ERC (i després sabem que també "la coalició" com diuen alguns) ens van proposar a la correcta... Així doncs, l'AcPpJ ha estat proposada dos cops i per a comparèixer en la tramitació de dues lleis diferents... Àngela Maria... i doncs? com és que a la que ens pertocaria no estem, i a la que no ens pertoca sí? Doncs per dos motius ben diferents...

El primer, el perquè no assistim a la que ens pertoca. Doncs no hi assistim perquè CiU hi vota en contra, PP i PSC s'abstenen i només ERC i ICV defensen la nostra compareixença com demostra aquest vídeo (sort del control parlamentari que ens ha permès fer el Canal Parlament). Decisions respectables, com no, però que no compartim, òbviament, i menys si es desenvolupen, com així sembla, sota una lògica de blocs i colors polítics on es nega el que proposa l'altre per qui és i no pel què proposa... L'AcPpJ ja ha tingut presència al Parlament en la tramitació de la Llei de Joventut, ens hem reunit amb un munt de diputats i de tots els colors, i sempre hem cregut que se'ns escoltaven... com a mínim això, que se'ns escoltaven... ara sembla que no ho volien fer, i clar, ens preguntem uns perquès als que encara no tenim resposta.

I més perquès , semblo ja Mourinho, ens sorgeixen al saber que se'ns proposa pel PP en un lloc que no toca... S'excusen amb un error humà... Vaja... hi havia un terç de possibilitats de posar la nostra carpeta on tocava, d'encertar-la... i no... mala llet... jo també he agafat algun cop el pebrer enlloc del saler dels setrills... i vull confiar en que ha estat això i no una manca de saber el què dèiem... encara que la confiança ara està molt tocada... Succeït l'error d'un dels grups parlamentaris, encara aquest error es podia subsanar però no va ser així. De nou, trobem en el Canal Parlament que les propostes del PP s'han aprovat per unanimitat, és a dir, que tots els grups han votat que nosaltres compareguem allà on no tocava... I em pregunto... saben què voten els i les nostres diputats? ja s'hi fixen? els pactes tàcits i l'intercanvi de cromos són realment la tònica diària? És més, si ha passat això ara, potser que hagi passat mai abans? i potser que hagin passat de més grosses?

Finalment, amb un atac de seny, l'AcPpJ va decidir no comparèixer... i és que la rauxa ens hagués dut a anar allà, cantar-los les 40, fotre'ls a parir i deixar-los plantats allà mateix. Però no ho vam fer, com tampoc vam comparèixer per "subsanar" l'error, com ens va proposar el president de la mateixa comissió, o alguns diputats de CiU i d'ERC. Com diria aquell, val més ser objecte d'una injustícia que cometre-la.

Ara bé, el no comparèixer no treu que no anéssim aquell dia, dimecres 14, al Parlament... Armats de raó i ben d'hora com va recomanar el Guardiola, ens vam plantar allà mateix demanant, casi exigint, de parlar amb el president de la comissió per a fer-li arribar el nostre parer. I així ho vam poder fer, i curiosament, gràcies a un "contacte personal". Coses de la vida... Comparteixes escala amb algú durant 24 anys, i després malgrat ser d'ideologies totalment dispars, t'obre les portes al Parlament... Sí, un assessor del PP va assumir l'error i ens va acompanyar en tot el procés, ens va escoltar, pagar els dos tallats, i va fer les gestions pertinents en un acte de constricció que l'honra. Desconeixem si ho hagués fet si no ens coneguéssim de temps, i també em pregunto com deuen ser les coses pels que sí que es coneixen de temps, però d'altres llocs com escoles d'elit, o clubs de polo... però tant fa, ens sentim forts... Nosaltres, el Pep Guasch i jo pel Parlament com els putos amos... ara a la cafeteria, ara als passos perduts, ara sortim a fer un piti, ara als wc... foto aquí, comentari allà, "ep, no t'oblidis de fer el Check-in" !!! I tot mentre esperem el moment àlgid de dir a la cara, al presi de la comissió i cap molt visible del PP: no, no compareixerem per dignitat, la nostra i la que se li suposa a aquest Parlament.

I un cop això fet, piti al parc de ciutadella... un piti que va tenir gust a aquells de després d'un polvo salvatge i plaent... Massa tensió en 5 dies, masses voltes i voltes donades... trucades amunt, pensaments avall, preparacions de coses que no tocaven, preparacions de coses que sí tocaven i que esperem que algun dia proper siguin escoltades en la mateixa seu, i amb més atenció dels diputats i diputades que mai... perquè això no s'atura aquí, està clar... De moment, carta al canto per a tot cristo... Després, com no, notificacions i missatges en el 2.0: Twitter i Facebook a tutiplen... trucades a tort i dret, mitjans de comunicació inclosos, i esperem que poc a poc, reunions amb els diputats i diputades per a explicar i comprendre tot plegat... La feina no s'atura, els professionals de joventut tenim molt a dir en el Parlament i on calgui per a defensar les polítiques de joventut i reclamar un major reconeixement i prestigi de la nostra tasca...

Entendreu ara el perquè el Polònia d'avui no m'ha fet gràcia... haver tastat el patetisme de la política i els seus processos fa que un, malgrat haver estudiat ciències polítiques, hi confiï menys que mai... i és que dissortadament, i malgrat les bones intencions dels qui ho feien bé al principi, al final l'han acabat cagant tots... i ara, a veure qui ho arregla...

+ info: Web de AcPpJ , Blog de Pep Montes

Ho sento Pep, però discrepo...

2011-09-11T20:41:00.013+02:00

Com sabreu recentment en Pep Guardiola, l'admirat i admirable Pep, ha rebut la Medalla d'or del Parlament de Catalunya, casa que properament, i de nou, hauré de trepitjar en representació de l'AcPpJ (si és que hi conviden a qualsevol... XD). El seu discurs ha estat sincer, profund, amb molta càrrega emotiva i a l'alçada del que és ell en el fons, una persona senzilla, humil, amb seny i enamorat de la seva feina, del seu ofici...

Com no podria ser d'altre manera, les seves paraules han tingut gran impacte mediàtic, especialment les darreres: "Si ens llevem ben d'hora al matí, ben d'hora, ben d'hora... i sense excuses ni retrets... i ens posem a treballar de valent... som un país imparable!". Ara bé... és curiós com d'aquesta frase la majoria n'ha escurçar la part del mig, i s'ha quedat amb lo de "llevar-se d'hora" i el "som imparables". I aquí, estimat Pep sento dir-te que discrepo amb tu...

Els i les qui em coneixeu bé sabreu que jo no sóc exactament un exemple de llevar-se d'hora... però més enllà de les discrepàncies personals, voldria afegir també alguns arguments per defensar també a les persones que es lleven tard... perquè, al cap i a la fi, el que importa no és a l'hora que un es lleva, sinó la feina que fa i la qualitat amb la que la faci... Cites en el discurs, Pep, a metgesses, professors, paletes i forners com a exemples de treballadors amb passió... però també hi ha qui es lleva tard amb igual o més passió... Un exemple, a l'atzar ;-), són alguns dels professionals de joventut, els quals allarguen les seves jornades laborals nits i matinades un munt de cops per a fer la seva feina, fet que impedeix necessàriament que es llevin a les 5h. I això també és estimar-se el seu ofici...Qualsevol diria que aquests no tiren endavant el país, com tampoc els escombriaires que treballen per la nit, o altres professions que s'exerceixen també quan la lluna regna en el cel. Segurament, fins i tot el teu estimat Miquel Martí i Pol va esperar més d'una nit a que les musses el visitessin...

Estimat Pep, s'ha de dir que es nota que ets de Santpedor, poble eminentment agrícola, i tothom sap que a pagès la gent es lleva quan se sent el gall... però no tothom és així, i per tirar el país endavant, i per posar-se a fer feina, no cal llevar-se aviat... i és que no conec a ningú que hagi estat engendrat pels seus pares a trenc d'alba... i aquest tipus de feina és també cabdal per a ser imparables com a país...

Ara bé, aquesta petita discrepància no treu que per a tu vagi, de nou, un vot a favor... i és que te'l tens ben merescut per tot, i especialment, per la teva "petita reivindicació de la meravella que és l'esport" (min 6:20)

Ok, ja s'han acabat...

2011-09-04T20:54:00.001+02:00

...així que no cal parlar-ne més...

Gilipollas W. Bush

2011-09-02T00:01:00.007+02:00

Espectacular roda de premsa del tal Bush sobre la guerra d'Irak... el que s'aprén a les pel·lícules, les bones, i no ens arriba pels mitjans de comunicació...

BUSH: John?

QUESTION: Thank you, Mr. President.

In the last campaign, you were asked a question about the biggest mistake you'd made in your life, and you used to like to joke that it was trading Sammy Sosa.

You've looked back before 9-11 for what mistakes might have been made. After 9-11, what would your biggest mistake be, would you say, and what lessons have learned from it?

BUSH: I wish you'd have given me this written question ahead of time so I could plan for it.

John, I'm sure historians will look back and say, gosh, he could've done it better this way or that way. You know, I just -- I'm sure something will pop into my head here in the midst of this press conference, with all the pressure of trying to come up with answer, but it hadn't yet.

I would've gone into Afghanistan the way we went into Afghanistan. Even knowing what I know today about the stockpiles of weapons, I still would've called upon the world to deal with Saddam Hussein.

See, I'm of the belief that we'll find out the truth on the weapons. That's why we sent up the independent commission. I look forward to hearing the truth as to exactly where they are. They could still be there. They could be hidden, like the 50 tons of mustard gas in a turkey farm.

One of the things that Charlie Duelfer talked about was that he was surprised of the level of intimidation he found amongst people who should know about weapons and their fear of talking about them because they don't want to be killed.

You know, there's this kind of -- there's a terror still in the soul of some of the people in Iraq.

They're worried about getting killed, and therefore they're not going to talk. But it'll all settle out, John. We'll find out the truth about the weapons at some point in time.

However, the fact that he had the capacity to make them bothers me today just like it would have bothered me then. He's a dangerous man. He's a man who actually not only had weapons of mass destruction -- the reason I can say that with certainty is because he used them.

And I have no doubt in my mind that he would like to have inflicted harm, or paid people to inflict harm, or trained people to inflict harm, on America, because he hated us.

I hope -- I don't want to sound like I have made no mistakes. I'm confident I have. I just haven't -- you just put me under the spot here, and maybe I'm not as quick on my feet as I should be in coming up with one.

És a dir: "sóc tant gilipollas que no et puc improvisar una resposta ràpida sobre el que he fet malament (possiblement perquè no crec que hagi fet res malament)" El paio es queda tant ample...

Pel·lícula: W (2008) dirigida per Oliver Stone (+ info)

Roda de premsa complerta: Washington Post

Per anar a dormir XI

2011-07-25T15:38:00.002+02:00

la migdiada... ;-)

exercint d'hedonista

2011-07-02T13:54:00.011+02:00

Hi ha dies que et lleves creuat... sense esma per fer res que no sigui respirar i bombejar la sang necessària per no perdre la consciència... disposat a continuar l'espiral onírica al sofà i donar-te el petit plaer de perdre el temps, que per això el tens... abans d'aquest plaer, decideixes donar-te'n un altre amb un bon cafè i un bon piti a la terrasseta bona ara que encara s'hi pot estar... ja van tres plaers... i amb la ment perduda en l'horitzó mires els petits detalls del voltant sense cercar res en concret... i d'algun lloc, de no se sap on, sorgeix el desig de donar-te un altre plaer... tapar aquell forat que fa temps vas fer a la paret per posar-hi l'hamaca... un plaer estrany, sí, però quan no el vegis ho gaudiràs... ostres, has d'anar a comprar una mica de ciment... i ja que vas a la ferreteria, compra també tornavisos de precisió per fer l'apanyo al PC que t'han donat by the face (la reutilització, marca de la casa) per a incorporar-hi les peces d'altres que t'has carregat tu mateix... i ja posats, comprar una mica de silicona per les juntes de la banyera que fa temps que estan fetes malbé... i ja que surts, omple una mica la nevera que la tens buida, per variar... i parlant de nevera, potser que descongelis el congelador que ja no t'hi cap ni una agulla... i si d’agulles va la cosa, recorda que tens un parell de pantalons per arreglar que estaria bé que portessis a la merceria per a que t'hi fessin les vores... i ja de pas, cerca el contenidor de Roba Amiga més propera per a deixar-hi les samarretes i altres peces que ja fa temps que no et poses i que tens en una caixa... parlant de caixes, tots els papers que tens a la llibreria ja seria hora d’ordenar-los una mica i posar-los en caixes per no acumular pols, no?... pols? calla... que una passada d'escombra no estaria malament...

I un cop feta la llista mental, t’adones que són quarts d’una, i que temps per a fer-ho tot no tindràs... però el plaer de fer-les, per poques que siguin, no te'l treurà ningú... així que poc a poc i bona lletra... i respecte a les lletres, què tal si fas un post...

Hi ha perfums i somriures...

2011-05-24T11:07:00.006+02:00

... que et fan viatjar en un sopar...

Les lleis no ens canviaran els costums

2011-05-02T10:33:00.007+02:00

1 birra en una terrassa a les 19:00 = 2 €
1 birra en una barra per festa major a les 2:00 = 2,50 €
1 birra en el mateix lloc a les 3:30 = 40 €

Comprovar l'eficàcia dels cossos i forces de l'Estat, no té preu

Por Favor Señor Municipal - Toreros Muertos

Out of service

2011-04-28T19:00:00.002+02:00

Bé, és més aviat un "service out" però tant se val...

De...

2011-04-12T23:37:00.011+02:00

... en libertat, igualdad y fraternidad !!!

somnis...

2011-03-24T23:26:00.006+01:00

Avui una persona s'ha guanyat un viatge per la cara, perquè tenia el 330, i si el tenia era perquè està fet tot un aventurer , i així us estalvio de llegir tanta "/a"..., q sí, que ho tinc present, però fa pal escriure-ho...doncs això.... un viaje, noooh i ni un euro !!! gratissshhh amigo Joan !!! Un gran vot a favor per l'acte d'avui i la roca !!!

Us copio la nota de premsa.

El pròximo jueves tienes una cita de lujo en La Salle.

http://elsbousdelasalle.blogspot.com/2011/03/jueves-de-lujo-en-la-salle.html

En primer lugar tendremos la presentación oficial del Open Bloc Bous de la Salle 2011 a cargo del Campeón de España, Victor Esteller, Isabel Puertas, Directora Comercial de Gargola y Jaume Oliveras Director del evento. Acto seguido Kiko Peña, Gerente de Vertic Barcelona darà la entrada a Sebastián Alvaro, creador de "Al Filo de lo imposible", Ramón Portilla, primer español en escalar las cumbres mas altas de los 5 continentes y Esther Sabadell alpinista y camara de altura de "Al Filo de lo Imposible". Nos viene a presentar el audiovisual Tibet Secreto: "El Tíbet es una región geográfica única en el mundo. Sus características físicas, un altiplano situado por término medio a 4800 mts de altitud, sus cadenas montañosas que superan los ocho mil metros de altitud, las montañas más sagradas del mundo, los ríos que regarán el fértil subcontinente indio, todo este conjunto hicieron del Tíbet el País de las Nieves, el reino de los lamas, el Techo del Mundo. Un lugar fascinante y misterioso, defendido por montañas que rozan las nubes, que atrajo la curiosidad de los grandes exploradores hasta bien entrado el siglo XX. Hoy el Tíbet sigue guardando buena parte de su atracción, una tierra dura y austera que ha sido definido más como una religión que como un estado. Un lugar donde todo es especial, misterioso y sagrado: montañas virginales que superan los siete mil metros, torrentes que horadan cañones como el Yarlung Tsangpó, el último enigma geográfico de Asia, en una palabra el lugar donde todavía es posible esa aventura romántica que pusieron de moda los británicos cuando acometieron la escalada de la montaña más alta del mundo, el Everest.

Para finalizar haremos un..

Sorteo Viaje a China

Entre todos los asistentes a la conferencia se sorteará un viaje/expedición a la China per ascender al Yuzhu Peak (6.178 m ) gentileza de China Tierra de Aventura. El viaje sorteado incluye todos los gastos territorio chinos (permisos, guías, alojamiento y alimentación, no incluye el billete de avión de ida y vuelta a china.)

Entradas gratuitas a recoger en: Rocodromo dels Bous de la Salle oVertic Barcelona (C/Rocafort 135)

* Atenció a la segona accepció del terme "aventurero" de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, no ens deixa massa bé no ?!?!?! jajajaja El Sebastián Álvaro, creador de "Al Filo de lo imposible", ens ho ha fet saber avui...

Treinta y pocos !!

2011-03-23T11:11:00.002+01:00

Crònica d'una mort anunciada

2011-03-20T23:14:00.007+01:00

Fins sempre MetropoL'His, y que viva la juventud !!

Awareness

2011-03-16T20:58:00.012+01:00

Ahir a les 17:46 vaig publicar al Facebook el següent estat: "Tic, tac, tic, tac... petarà o no?" Sorprenentment, en qüestió d'una horeta vaig rebre 5 missatges privats i un comentari directe al mur comentant-me el mal gust per posar aquest estat, amb tot això del Japó i la central nuclear. Cara d'estupefacció i molta sorpresa... però moooooolta... això sí, no vaig arribar a rebregar-me els ulls... això només surt a les pelis tontes i als còmics !! que en veritat no ho fa ningú !! (Moment #perdoneuperòalgúhohaviadedir!!!). Però sí vaig arribar a posar-me les mans al cap...

Bé, doncs tot responent i aclarint conceptes, vaig anar reflexionant sobre com algú havia pogut relacionar aquest estat amb aquest tema. Fer això seria mostra d'un cinisme mooooolt àcid, massa fins i tot per mi sense una mica d'ajuda en la conversa de pòker, on "jo la veig i la pujo" ;-). I em vingué al cap un documental de La 2 sobre la percepció selectiva, i com la saturació d'informació condicionava la capacitat de percepció. No he trobat aquest documental sencer, però sí un parell d'experiments que recordo que hi eren. M'encanta internet, i m'encanten les converses de pòker ! per a elles un vot a favor !! Però no m'agraden els prejudicis, ni la manipulació informativa... Un vot en contra pels informatius de Tele Cinco en especial, però per a tot el periodisme dolent en general... el que viu de l'impacte, del trasllat de la por personal (avui l'has cagat Cuní amb la pregunta)... i tampoc m'agraden les reaccions d'alguns governs corrent a revisar les centrals (tot un negoci econòmic justament,per a les empreses que les fabriquen, que són les que les revisen). Què passa?, que no s'està segur que el seu estat és bo? no caldria revisar-les, no? Així que o no n'estan de segurs, o es mouen per imatge...o ambdues coses juntes... i no m'agrada, encara que celebro la decisió de revisar-les... però no "l'oblit" dels cementiris cementiris nuclears (fruit d'aquestes centrals i de l'armament.) en aquesta revisió... masses coses no m'agraden de tot aquest tema... i per tot això, un gran vot en contra.

I per descomptat, lo de Japó, és una gran gran putada.

I després d'aquest moment de silenci, dir que m'agradaria acabar de bon rollete aquest post... així que us penjo els dos vídeos que us comentava... flipeu una mica... i al loro!!! que no nos embauquen!!!

Awareness

Si has de fer res, fes-ho bé home !!

2011-03-06T13:12:00.009+01:00

En el partit d'ahir al Camp Nou, la junta directiva del Barça va voler tenir un detall amb el dia de la Dona Treballadora i buscar una imatge nova a la llotja, una llotja plena de dones. A veure... el dia de la Dona Treballadora no és el 8 de Març??? i el 8 de Març no hi ha un partit al Camp Nou ??? Aaaaah !!! Què passa ??? Que no es pot fer en el partit contra el Arsenal??? No es pot demanar als esponsors, directives i resta de "membres habituals" de la llotja que tinguin el "detall" de cedir els seus llocs en un partit tant important???? Que no s'ho mereixen??? Avui, un vot en contra pel Sandrusco i la seva junta.

El plaer d'arribar a casa...

2011-02-27T14:03:00.005+01:00

...i saber que has fet el correcte... el plaer de fer el que et proposaves, allò assumible i que ja representa prou repte, arribar viu a casa... oh, sí quin gran plaer sentir-se como en casa... no voler fer més que el que pots mai és assumible d'entrada... cert... però després la realitat et posa a lloc... i el plaer d'obrir l'aixeta de banyera... sí, què cony, ens l'hem ben guanyat... i un cop dins, cigarro amb espècies i a relaxar-se... i el plaer de recordar cada moment viscut... la manca de temps del matí... records de feina... l'inici de la cursa sense temps a res... el record de la ceba d'ahir nit... els primers pensaments de deixar-ho... Km 1... el genoll avisa i un pensa què cony fa aquí... el segons pensaments de deixar-ho... Km 1.2... m'és impossible mantenir el Ricard al costat, i diu que no té sensacions, el molt fill de... ok, apa, nano... siau... a veure si pilles al Toni... i a esperar que arribin la Puche i el Dani... no han trigat massa... just abans del tercer pensament de deixar-ho... un a vegades se sent gilipolles realment perquè vol... però la cosa comença a pujar... d'acord... Km. 2.5... només queden 3 km de pujada bona... t'has aprés l'altimetria perquè saps que ho podies necessitar... i aquí ho tens... 3 km... comença la rampa forta... asfaltada... apa... comença a caminar... ja no hi ha tornada enrere... ara l'acabes !!!! I fas de Chiquito mentalment... i de Nuñito després amb la mateixa frase... i vas passant metres i tornes al que estàs fent... així que saps que 3 km és menys que la distància que hi ha del Passenger a Can Litus ... i hi ha el mateix desnivell... ets molt friki perquè ho vas mirar, però i què... la preparació té les seves recompenses... així que agafes bon ritme, i a caminar... i el plaer de sentir Antònia Font mentre recordes que no hi havia massa gent darrera teu en aquell tram... ziga-zaga, ziga-zaga... però recordes especialment les vistes de La Mola i Montserrat... i recordes també que algú proper tenia aquesta vista cada dia... però no hi havia temps per perdre... i és que un tiu com l'Audie Norris t'acaba de passar... nano !! espavila !!! fem la goma una parella de puretes i jo... xerrem, i un està lesionat... una tendinitis mal curada... el mateix que els "manguitos" pels mecànics de cotxe... a la goma s'hi afegeix la Gemma... i entre els 4 hem anat baixant ja després de l'abituallament en el cim... moment trialera, i records dels 16 anys fent el cabra amb la bici per camins semblants de Collserola.... el genoll comença a patir molt... i a la banyera encara el sents rogent... però ja quedava poc... un parell de Km com a màxim... amb suficiència... xino xano... ritme no massa alt, amb la Gemma xerrant i recomanant-me cremetes per recuperar-me abans... la realitat et posa a lloc, com deia... i per molt que jo portava un fetge i un parell de pulmons al cotxe, al final el que m'ha calgut és un genoll nou... mai saps... al final, és com un misteri ;-)... i moment arribada, i aplaudiments dels teus... crits i fotos... amistats runneres, i climbers i espartanes, que han patit com tu avui, i amistats runneres, i climbers i espartanes, que s'han llevat com tu només per veure-us i passar una estona... un detall que mola cacho... gràcies Jelen i Amanda !! Bé, tots triomfadors i gloriosos... per si mateixos i pels altres... ho hem fet i això no té preu... i sentir això mentre un s'eixuga amb la tovallola les parts toves i adonar-se'n m'ha fet venir al cap la frase "por mis santos huevos"... i llàstima que no la puguis dir a ningú, que segur que faria gràcia... crec que ha estat un homenatge inconscient... i el plaer de posar-se el pijama al migdia... i saber que la Glòria és amb tu... de manera figurada clar... perquè si estigués físicament seria una putada que jo ara no estic per hòsties... doncs això... la glòria, els records, les noves anècdotes, i la satisfacció de la feina ben feta, amb molt bona companyia i un paratge espectacular... i amb tot això al cap... un pensa que potser això de córrer no està tant malament... li donaré dues voltes...

Moments del Metro...

2011-02-21T23:31:00.003+01:00

Extremoduro - Salir (en directo)

#chist

2011-02-10T21:31:00.007+01:00

Aquests darrers dies han estat dies #. Així que el blogging ha deixat una mica de pas al microblogging per uns dies... i ben intensos que han estat, 140 caràcters donen per molt... Cert és que fa temps que sóc també @carlesvin i que, a més, per motius de feina, no he parat de #16forum, #2congres i més coses que vindran... per no parlar de l'estrena del @berunnermf a la Mitja de Granollers... però aquest cop he trobat la gràcia del twitter... la creació global, la multidireccionalitat, la interactivitat, l'aportació horitzontal de continguts, vaja, l'autèntica essència el 2.0. Possiblement arribi tard, bé possiblement no, arribo tard... però més val tard que mai...

I potser us estareu preguntant el què ha fet que ara, de sobte, em flipi el twitter. Doncs ben senzill: m'he fet un fart de riure aquests dies gràcies a ell. Ja coneixia a alguns dels seus membres i la seva originalitat (p.e. @vedellconsegrat, @3gag24, i recentment @quimmonzo i la seva coprolàlia Tourettiana), però la waka-foto, Bisbal a Egipte (com el Teo) i les burrades del PP sobre els requisits per a legalitzar al nou partit abertzale, m'han produït molts somriures en uns dies complicats i tensos, i no sabeu com ho he agraït...

El #eldeloscuadros ho ha petat aquests dies... mira que posar els dits així en una foto d'aquest tipus!!! Serà gamarús !!!! Ja corren pel twitter fotomuntatges del desconegut en els llocs més insòlits i les coses més peculiars entre els dits... pobre... I per liar més la troca, el principal protagonista de la foto, el Piqué, ha muntat un concurs super friki... un crack en tota regla... I per a continuar fent escarni, #turismobisbal arrel de l'estúpid comentari que va penjar: @davidbisbal: nunca he visto las piramides de Egipto tan poco transitadas, ojalá que acabe pronto la revuelta. Només va estar unes poques hores, però ho ha petat i s'ha convertit en un dels TT (Trending Topic) de les darrers setmanes i tothom fa comentaris d'allò més surrealistes, i tothom és tothom. Però la millor troballa: #batasunarequisitos

Sabreu que recentment s'ha constituït un nou partit abertzale, de nom Sortu*. Per cert, brutal reportatge de TV3 ahir. Per "Pluja Seca", un vot a favor. Resulta, que pel Partit Popular i algun Fiscal no és suficient en rebutjar la violència, sinó que també haurien de condemnar la violència d'ETA del passat. Doncs bé, ja s'ha muntat tota una campanya amb aquesta història. Atenció, però, que el gir humorístic toca tots els colors...

L'acudit fàcil: Si en invierno triunfó la batamanta, esta primavera se llevará la txapelatricornio
Humor blanc: El logo del partido tiene que recordar a alguna peli Disney, preferiblemente Rey León
L'enginyós: Que cuando busques "Batasuna" en Google aparezca la opción "Voy a tener Sortu"
El masclista: Todas las mujeres abertzales deberán parecer mujeres, incluso de lejos.
El friki: que acepten que el capítulo de Macgyver era un fiel retrato de la realidad
El lingüista: que reconozcan que el euskera no existe, que se lo inventan sobre la marcha y fingen entenderse
El gastronómic : que Josu Ternera haga un anuncio de Burguer King y al comer diga: que errico !!!
L'escrit en euskera també: Hemendik aurrera koktel molotovak Mahou botelinekin, no more Keler! Que segur que fot molta gràcia però a saber què diu...
... i el que va a mossegar fort als hiPPòcrites dels collons: Que condenen el franquismo, como buen partido demócrata español...

Sort que hi ha webs que els recullen tots... i és que en 4 minuts que m'hi he connectat aquest vespre, 80 nous twitts amb #batasunarequisitos... el tema està desbordat, el món de l'acudit a tornat a la seva esplendor, el sarcasme i la befa, l'ironia i l'escarni, l'humor negre, l'humor blanc i totes les gammes de colors troben en la brevetat i la impulsivitat del Twitter un espai, per explotar... (#chist). I després de repassar-ne uns quants, agafo el llibre "Chistes de Gallegos, Catalanes, Madrileños, Andaluces... y otras hierbas nacionales " que no recordo com va a arribar a la meva biblioteca fa ja anys. Repasso els acudits sobre el País Basc... i no n'hi ha cap sobre política... es va fer al 1993, i per sort, els temps canvien... Però com hi ha gent per tot, sempre hi ha qui encara s'escandalitza per fer humor sobre aquest tema. Però a la vegada hi ha qui s'adona que en aquesta ocasió, l'humor, és un indicador més que les coses estan canviant... esperem que tot plegat no acabi com un acudit dolent.

*hauran vist els de Sortu que la wikipèdia diu que són un "partido político español" ???

un guinyo de "como en casa"

2011-02-08T20:32:00.000+01:00

como en casa: Voto a Favor: "Avui jo també Voto a Favor. Titular a El País d’Alex de la Iglesia: “Después de los Goya, dimito como presidente de la Academia de Cine”. I ..."

Com diria Loquillo... Rock & Roll Actitud !!!

2011-01-18T00:48:00.011+01:00

Àudio

"... jo no he inventat res... està tot fet... lo del fals davanter ja ho feia el Madrid de Di Estefano... i nosaltres aquí els primers anys del Dream Team* amb el Laudrup... jo el que vull és que a l'àrea hi arribi tot Déu, i que ningú hi estigui quiet..."

Paraula de Pep

Roda de Premsa 16-1-2011

Barça 4 - Màlaga 1

* Abans de l'arribada de Romário a la temporada 93/94

Otis Redding - Sittin' On the dock of the bay

2011-01-15T13:08:00.009+01:00

Complicat explicar, tinc ganes de veure't... serà aviat i potser no ho sàpigues fins que succeeixi... saps que sóc més de muntanya, però sé com pocs que t'apassiona aquesta cançó... com diu, hem viscut tantes coses junts... serà aviat...

Josep Ma Enoff

Spider Kings!!!!!!!!!

2011-01-06T15:16:00.010+01:00

M e r c y !!!

què faràs, Mas?

2010-12-18T20:22:00.002+01:00

Bon comiat... un vot a favor pel Sergi Mas i l'equip de Polònia malgrat marcar paquet defensant la llibertat que han tingut amb el Monty per a que el Mas, Artur, i el seu nou govern no els toquin massa les cabòries i els deixin continuar fent el programa... aaaaaaaaaahhh.... ja ho veuen...

Alpha Party

2010-12-08T18:42:00.006+01:00

De tarannà agosarat...

Iniesta, Xavi o Messi...

2010-12-06T20:41:00.003+01:00

Jo voto a favor de Xavi... però crec que Delafé tindrà raó i no s'hauran de tallar cap de les mans... en tot cas...Moltes felicitats als 3 !!!
Visca el Barça !!! i Xim Pom !

VISCA BARCELONA?

2010-12-04T22:01:00.002+01:00

Caldrà veure-la...

Olé tu gracia !!!!!!!!!!!

2010-12-02T22:52:00.006+01:00

"Nosotros, que somos de Cadiz, a esto que aquí le
llaman empoderamiento, lo llamamos PODERÍO"

Antonio Moreno, dinamitzador del
Col·lectiu d'Educació per a la Participació CRAC, Cadis

II Jornades ANuals de Participació :
Construïnt comunitat i prenent decisions
1 i 2 de desembre (DIBA)

Feliços 40 !!!!

2010-11-26T14:45:00.007+01:00

"Els joves estem poc polititzats", afirma amb rotunditat Carles Viñas. La raó que esgrimeix és "el canvi de valors" que es produeix a cada relleu generacional. Llavors, com pot ser que un jove de 24 anys sigui llicenciat en Ciències Polítiques? "Pot dependre, en part, d'allò que vius a casa. Si els teus familiars més propers hi estan interessats, doncs t'ho transmeten" Carles Viñas va rebre els imputs del seu germà, però reconeix que la influència "també depèn de les relacions que s'estableixen a l'escola o institut"

Diari Emprèn, Núm 50, 12-18 novembre 2004

Moltes felicitats Toni i moltes gràcies per tantes coses...

Teatro, lo vuestro es puro teatro...

2010-11-23T22:12:00.013+01:00

Segons la Vikipèdia, el Sainet és un tipus d'obra teatral de caràcter jocós i popular, generalment en un acte, que es representa a l'entracte o a la fi d'una funció. D'origen valencià (s. XVII), arribà a Catalunya poc després (encara ara es representa) i té en la nostra parla un sentit més ample per a referir-se a qualsevol espectacle públic que faci riure per patètic. Hom també utilitza el terme Vodevil per a referir-se a una situació semblant, encara que el Vodevil hi afegeix algun toc picantet... Bé, a jutjat per l'anunci de les joventuts d'un partit, replicat per un altre partit més rocker, o l'anunci on surt un nen davant de gent despullada, potser sí que és un Vodevil... però jo em quedo avui amb la paraula Sainet.

I és que en el Sainet eren les classes altes les que erenridiculitzades... bé, quedaven elles ridiculitzades pel què deien i com ho deien... una mica com passa en això que en Jean Paul anomenaria "Lo de la Campanya Electoral"... i no només em refereixo a bona part dels polítics i polítiques... els mitjans de comunicació privats també s'han quedat ben retratats aquests dies en la caça i captura de l'audiència i l'espectacle, i els calers de la publicitat, clar... però per interès informatiu, no cregueu pas, eh... Cert és que des del diumenge que el tema "ho està petant", però abans de continuar m'agradaria recordar que abans de l'inici de l'oficial campanya electoral, aquest tema ja donava voltes i cap de les dues forces polítiques es van posar d'acord. Dos Sainets a preu d'un...

I ara tots a córrer, a tirar-se responsabilitats i culpes, a dir que no és just quan són els primers que ho van promoure a tot l'Estat i exclouen d'altres, i alguns dels que critiquen els estatals a donar el vistiplau al d'aquí, i els que proclamen la justícia social a no presentar al·legacions, i altres a proposar un cara a cara de tercera, els que es queixaven per no sortir fa 4 anys, ara que ho fan no defensen als que no surten, i altres que plantegen reptes en directe després no accepten l'All In davant de la Terribas al final de tot i prefereixen quedar un altre dia...

I si ja tenim els protagonistes del Sainet, només li falta un context i un fil conductor... i a vegades sento a dir que és encantador no tenir un sistema presidencialista i es lloa la pluralitat del país, però molts dels mateixos ara defensen el cara a cara, els que fan les lleis i les normes les critiquen des de fa temps i no hi posen remei malgrat molts esforços, obliguen a la proporcionalitat temporal dels talls al telenotícies, però després tothom parla el mateix temps als debats i en les entrevistes... molt coherent tot plegat, clar que sí... i què voleu que us digui, el colmo, la justificació dels 5 dies de termini per presentar la sol·licitud... trist...

Ara bé... vist el panorama, un vot a favor per la Terribas: si s'arriba a fer el debat, la multa no la paga cap dels dos partits, sinó la cadena... compte ! Mas i Montilla van estar a punt de fotre un forat més gran a TV3 !!! Així que, com no podria ser d'una altra manera, un vot a favor a la seva cara de pòker i professionalitat.... encara que també crec que hi va haver sorpresa, estupefacció, i algun que altre record a les famílies respectives dels candidats per la jugadeta...

Però tot aquest Sainet m'ha ajudat... en serio... potser sóc dels únics indecisos d'aquesta campanya que podran respondre en els estudis posteriors que durant aquests 15 dies van decidir el vot... ja he superat la síndrome del ginecòleg que explicava en un post anterior... alguns càlculs racionals sobre riscos de sentir-me traït i/o culpable del meu vot, i llestos, decidit, sense convicció, cert, però decidit. Ara només em cal saber on ho haig de fer, i intentar no tenir massa al cap l'anunci de les joventuts o el #28N em puc partir el cul jo sol davant de l'urna...

1 any votant a favor !!!!!!!!

2010-11-17T00:17:00.000+01:00

No el vaig tastar, però per a ell, un vot a favor!

2010-11-08T23:31:00.011+01:00


Duelos y Quebrantos Porciones / número de personas: 6 personas. Tiempo de Preparación: 10 minutos Tiempo de cocción: 20 minutos. Categoría: Carnes Dificultad: Fácil Introducción Esta es una deliciosa receta manchega. Cuyo nombre, y el hecho de aparecer en las primeras líneas de El Quijote, la hacen sobradamente peculiar. Ingredientes para preparar Duelos y Quebrantos. 4 chorizos. 200 g. panceta. 200 g.jamón serrano. 3 dientes de ajo. 100 g. de sesos de cordero. 1 vaso de aceite de oliva. 15 huevos.
Lo primero que hemos de hacer es picar los chorizos, la panceta, el jamón y los ajos. Calentamos el aceite en una sartén grande y freimos la panceta, el chorizo, el jamón y los ajos, a fuego medio y removiendo ce cuandoi en cuando. Añadimos los sesos de cordero y los huevos, revolviendo hasta que quede a nuestro gusto. Es importante que cuajen los huevos justo antes de servir en la mesa, pues esto es lo que hace del plato algo realmente delicioso. FONT: internet ;-)

Por

2010-10-19T22:29:00.013+02:00

Avui llegia sobre la construcció de l'imaginari col·lectiu
de la inseguretat, la por i el "pànic moral"... Avui,
un vot en contra de la campanya del PSC.

Regal

2010-10-14T23:38:00.005+02:00

"Clar... són perspectives de vida diferents... tu vols gaudir del camí, no només esperes l'objectiu...". T'has merescut un grandiós vot a favor per aquest moment... gràcies* per aquest regal...

Pd. per cert... el pantone s'assembla, no? jajajajaja!!!

*Permet-me el "joc de paraules" amb el cognom.... ;-)

Imbècil

2010-10-08T21:54:00.007+02:00

"No sabes la suerte que tienes de ser un mono... porqué la conciencia es una terrible maldición... pienso, siento, sufro... y lo único que pido a cambio es una oportunidad para hacer mi trabajo"

Craig Schwartz , Being John Malkovich (1999)

Un gran dia...

2010-10-07T00:35:00.010+02:00

Sí... avui ha estat, de nou, un gran dia per a les polítiques de joventut, pels seus professionals i, esperem que en breu, pels joves d'aquest país... No podem obviar que dignificar als professionals de la joventut, és dignificar a les polítiques de joventut. Doncs, com deia, un gran dia... Ahir, a la inauguració del Curs de Formació Bàsica en Polítiques de Joventut que la Secre organitza amb la participació de l'AcPpJ (mercy sulivella pels aplaudiments i per l'acte d'avui), apuntava l'estimat Pep Montes que en els darrers temps han succeït diverses coses en les polítiques de joventut que han de significar un important canvi a favor del reconeixement dels professionals de joventut... L'inici del propi curs era una d'elles, a la que afegia l'aprovació de la Llei de Joventut i la Taula de Perfils Professionals que ha impulsat la Secre. Avui, s'ha donat a conèixer el darrer dels elements que citava: el Cens de Professionals en l'Àmbit de la Joventut. A veure, jo a la seva llista li afegiria també algunes altres coses, com ara la mobilització del teixit associatiu juvenil i professional per a que s'aprovés la llei en el moment que més va perillar, l'aprovació del PNJC 2010-2020, l'assumiment de molts dels postulats de l'AcPpJ en el discurs polític, la ferma defensa d'aquests, la formació de l'AcPpJ amb col·laboració del CNJC i del CJB per a als quadres dirigents i tècnics de les entitats juvenils, etc. Tots aquests fets han influït de manera positiva però és cert que destacaria de tots ells, com no, el Cens de Professionals.

Sona Tracy Chapman per recomanació via mail d'una grandíssima persona, i em poso a recordar el dia d'avui, un gran dia per les polítiques de joventut. També a nivell personal, permeteu-me dir-ho. L'AcPpJ s'ha marcat el darrer "tanto" en les polítiques de joventut. Bé, és de justícia dir que no ha estat pas volgut, que ens hagués agradat poder-lo publicar molt abans. Però avui ha estat un dels darrers grans actes... Ah !! Perdó !!!! el 30è aniversari del CJB està al caure !!!! Un s'omple una mica de satisfacció quan veu que la seva feina i propostes són ben acollides i valorades. Bé, és igual, un dia important per l'AcPpJ, pels professionals, pels joves, bla,bla,bla. Un dia de complicitats, de rehivindicació, de retrobaments, i ple d'orgull i satisfacció com diria aquell. La segona publicació de l'AcPpJ, la feina de molta gent, la col·laboració de 604 persones que han omplert el qüestionari, l'ajud de les entitats juvenils, les administracions i les empreses, les expectatives generades, i finalment un bon acte de presentació

Sí, sense voler semblar pedant, crec que finalment ho hem aconseguit... hem fet una presentació amena d'un estudi, dinamisme a tres bandes: la presi, la secre i el vice, una bona tripleta (notis el regat lingüístic per a que no malpenseu). Sense dubte l'ambient d'amistat i companyerisme ha jugat a favor, i les bromes i la col·laboració de la platea han ajudat a passar l'estona... El comentari generalitzat ha estat aquest: "s'ha fet amè/distret"; o la variant "no s'ha fet gens pesat". Fins i tot hem acabat 15 min abans del previst, de tant fluid que ha estat. A nivell crític, però, la síndrome popularitzada en la sèrie Oh Europa! : "me l'imaxinava més gran". Cert és que possiblement es podria haver fet més feina, grups de debat, altres creuaments, un anàlisi territorialitzat, etc... ho sentim, ho sento... no hem/he pogut fer més i volíem presentar-lo enguany... la vida associativa té els seus ritmes... i ja està tot dit. Bé, per als qui tingueu ganes de més, en breu penjarem la base de dades a la web de l'entitat per a qui vulgui potinejar una mica...

En resum, un dia bonic, molt bonic. Amics, amigues, companys, companyes, moltes gràcies per la vostra col·laboració, pel vostre interès, per vostre suport anímic, per comprendre'm i animar-me... Per a tots/es vosaltres un gràcies, i pel cens de professionals, un vot a favor!

Empadronat a Santa Maria de Corcó

2010-09-29T01:51:00.016+02:00

Santa Maria de Corcó és un municipi de la comarca d’Osona fundat a mitjans del segle XV en mig del camí entre Vic i Olot. Al 1743, quan s’hi traslladà la parròquia de Corcó prengué aquest nom. Està composat per tres nuclis habitats: Sant Julià de Cabrera, Sant Martí Sescorts i Cantonigròs, reconegut mundialment pel seu festival internacional de música. A banda d’aquest festival, però, aquest municipi ha donat a la nostra terra, la nostra història i a la nostra llengua (i a la de països propers) un altre gra de sorra que avui estarà en boca de molta gent.

Pel que sembla voltava l’any 1855, el 2 de juliol per concretar una mica més... aquell dia es va convocar a tot l’Estat Espanyol el que es considera la primera vaga general del "país". En aquelles èpoques, però, la concentració de la indústria a Catalunya va fer que pràcticament la vaga només es fes aquí. El primer dels motius per la que es va convocar fou la rebel·lió obrera contra les màquines (l’anomenat Ludisme) amb la destrucció d'algunes filadores i fàbriques inclosa (suposo que per "informar"). Les petites revoltes van comportar que el Capità General de Catalunya, Juan Zapatero y Navas (curiosa coincidència la del cognom) dissolgués les associacions obreres i posà sota control militar a les entitats sí legalitzades (societats de socors mutus, en aquella època). Aquest fet va exaltar més al col·lectiu obrer que va fer vaga del 2 a l’11 de juliol sota el lema “associacionisme o mort”. Una comissió de treballadors va anar a Madrid a reunir-se amb el regent General Espartero per a que reconegués el dret d’associació, però aquest no els rebé. Mentrestant, però, a Barcelona s’inicià una gran repressió que dugué a la mort, entre d’altres, de Josep Barceló (qui ha esdevingut el primer màrtir de la lluita obrera de Catalunya), i la deportació de 70 obrers a l’Havana a bord de la fragata Júlia. Una mica com ha passat al Casal de Joves de la Prosperitat, on mentre la comissió d’entitats gestores es reunia amb els responsables polítics qui els avisaven de l’imminent tancament per excés de soroll, la policia ja estava canviant els panys i precintant-ho...

Doncs, en mig de tot aquest context del 1855, els obrers d’una fàbrica de Manlleu van secundar la vaga. Aquests, però, foren substituïts per paraires, coneguts també com a “senyors del drap”, de la localitat de Santa Maria de Corcó. La singularitat de l’ocasió, i que ens ha arribat fins als nostres temps, va ser que a aquests treballadors se’ls va anomenar “Esquirols”. Resulta que Santa Maria de Corcó era conegut també pel nom d’Esquirol, animal que donava nom a l’hostal que estava en mig del camí entre Vic i Ripoll i que fou el centre dels primer nucli habitat. Vaja, el que seria el Póney pisador del Bree català… L’altre nom del terme, Santa Maria de Corcó, es va afegir el 1743 com dèiem abans, passant a anomenar-se “Esquirol-Santa Maria de Corcó”. Encara que per a l’Idescat només es diu com la parròquia, la web del municipi és ben clara: http://www.lesquirol.cat/ Entreu-hi si us pica la curiositat i aneu a l’apartat de Municipi i Història. Curiós resulta, pobres, que després d’explicar que “els segles XIX i XX queden marcats per la industrialització del tèxtil” donen l’opció de trobar més informació. Havent clickat a l'enllaç és quan s’hi indica que el terme “esquirol” per a referir-se als treballadors i treballadores que no fan vaga prové d’aquest fet històric. Vaja, que se n’amaguen força... possiblement per vergonya... i no estic d’acord en aquesta postura, i menys encara si després del “+ informació” només hi ha 3 línees més.

I què voleu que us digui... m’encanta trobar tota aquesta informació per internet... quantes i quines coses s’arriben a trobar quan un les vol i les sap buscar... avui, en ple segle XXI, la informació és abundant, i diuen que “la informació és poder”... Per mi, però, no és la informació el que dóna poder, sinó el saber-la utilitzar, discernir-ne el seu contingut, i en cas de no tenir-la, saber com trobar-la. Ah!, òbviament, no donar-la quan es té també atorga poder, com donar-la de manera esbiaixada... o simplista... o incomplerta... o confusa... I darrerament, ens hem trobat molt d’això en la primera capa de la ceba mediàtica.. molts silencis governamentals, moltes manipulacions periodístiques, molts discursos sindicals d’eslògan, i també, molta amalgama de ràbia i indignació dels aturats i aturades i dels treballadors i treballadores contra el capitalisme, contra el govern de Zapatero i la retallada de les polítiques socials, contra els bancs i l’especulació, contra els sindicats majoritaris, i contra un munt de coses més...

Cal gratar fins a la segona i següents capes per a trobar, si interessa, algun discurs una mica més elaborat, arguments i conceptes complexes que em justifiquin quina decisió personal prendre sobre el 29-S. I amb els deures fets al llarg d’aquests dies (webs, butlletins oficials de l'Estat, ràdios, premsa escrita i televisió, de tota mena i per a tots els gustos ) ho tinc clar: fugint de maniqueismes i etiquetes que no porten en lloc, m’empadronaré a Santa Maria de Corcó... digueu-me esquirol si voleu...

Venus - Mart

2010-09-19T22:42:00.006+02:00

Moment de converses, bona companyia, birres i opinions diverses... una d'aquelles nits de les que t'acaben liant i mereixen un vot a favor... i el temps ens donà per a parlar de moltes coses... i com no, també va sortir el tema... perdó, en MAJÚSCULES... XD Total, que algú va recomanar la lectura del llibre sobre els homes, les dones, els mapes i noséquèmés (amb 3 accents)... també els dels planetes, però no tant, que l'altre resulta més interessant... i mentrestant, ja sabeu, essent partícip en la conversa però amb cert criteri d'anàlisi... puto defecte professional... i de sobte, mirada a la taula per veure-hi tot això... i jo us pregunto, la llauna xafada, és d'un paio o d'una paia? I per què ho creieu?? Potser que escrigui un llibre amb un títol sobre això...

i per fi... tenim Cens !!!

2010-09-14T19:04:00.005+02:00

Atenció professionals que dediqueu la vostra activitat principal en l’àmbit de les polítiques de joventut en qualsevol municipi de Catalunya per compte propi (treball autònom o empresa unipersonal) o per compte d’altri en qualsevol administració, institució pública o privada, entitat associativa o empresa privada, i en qualsevol de les fórmules jurídiques que preveu l’actual legislació; ja esteu comptats !!!!!!!

Aaah ! i us esperem el 6 d'octubre a les 19:00 a la sala d'actes de la Secretaria de Joventut on tindrà lloc la seva presentació !!!

3.143, el vídeo editat

2010-08-16T16:20:00.003+02:00

Ready to modern life?

2010-08-15T23:28:00.003+02:00

A tu i a mi...

2010-08-10T21:24:00.003+02:00

...ens agrada lo complicat...

3.143

2010-07-23T00:48:00.005+02:00

Estaba yo un día solo. Había pasado el águila real, y no solamente me había brindado uno de sus penetrantes vuelos de caza, sino que había estado describiendo las más fantásticas acrobacias en compañía de su pareja. ¡El águila! El macho y la hembra colgados en el cielo estuvieron como cinco o diez minutos, ¡quien sabe!... ¡Yo estaba prendado de sus alas!, ¡yo quería volverme pájaro!

Félix Rodríguez de la Fuente

temps...

2010-07-14T22:44:00.004+02:00

Companyes, companyes... no us preocupeu... em falta temps i potser ganes per escriure un post... sí, alguns i algunes me l'heu reclamat... que si la mani... que si "la roja"... que si la piscina... no patiu... aquest cap de setmana m'hi poso... potser tinc masses coses a dir, ja em coneixeu, però espero no fer-ho feixuc... fins aviat...

Amb aquesta cançó sonant...

2010-07-11T14:15:00.006+02:00

...no es poden tenir converses serioses comentant com va anar ahir... per favor... XDDD

Torito guapo , El Fary

Que se lleven aquel toro del agua, que se lleven aquel toro del rio
que se lleven aquel que ahy en la sombra,que se lleven aquel que hay
escondido,pero aquel de la fuente que nadie lo toque que lo dejen tranquilo
y no lo provoquen ,ese toro bonito ya nacio pa sementar.
y ademas de bravura tiene pinta de don juan.
(estribillo)-vaya torito ay torito guapo tiene botines y no va descalzo.

yo sabia que no me defraudaba y se lleva detras todas las hembras,las
quisiera montar todas a un tiempo a pesar de tener solo dos yerbas.
pero aquel de la fuente que nadie lo toque que lo dejen tranquilo y no lo
provoquen ,ese toro bonito ya nacio pa sementar.
y ademas de bravura tiene pinta de don juan.
(estribillo)-vaya torito ay torito guapo tiene botines y no va descalzo.

una hembra que no lo camelaba se dejo babear bajo una encina y despues se
nego a la parada cuando quiso escapar ya estaba encima.
pero aquel de la fuente que nadie lo toque que lo dejen tranquilo y no lo
provoquen ,ese toro bonito ya nacio pa sementar.
y ademas de bravura tiene pinta de don juan.

(estribillo)-vaya torito ay torito guapo tiene botines y no va descalzo.

Bona gent...

2010-07-06T22:23:00.006+02:00

Ei bona gent !!! Quedeu convidats i convidades a la platja de Can Litus 2.0 !!!! Gràcies Aina i Ricard !!! Sou la puta canya, també !!!

Els "Mariachis" de Penitents...

2010-07-04T23:14:00.003+02:00

Sou la puta canya, hòstia !

On està el nostre cap, Carles?

2010-07-02T10:13:00.005+02:00

Resposta no reproduïble...

Poesia de xat

2010-06-30T23:17:00.006+02:00

...si aquí està la gracia;

gaudir d'estar a l'andana

mirant a la gent,

i no mirant al rellotge

esperant al tren...

Hacienda Somos Todos F.C.

2010-06-27T15:50:00.005+02:00

Moment d’enfrontar-se amb la dura realitat...Tot preparat, les declaracions dels anys anteriors per a pistar, el programa PADRE (Programa de Ayuda para efectuar la Declaración de la Renta en España) descarregat, una web d’ajuda per a fer la declaració, i el puto número de referència que vaig haver d’anar a buscar a l’oficina d’Hisenda d’Horta aprofitant el dia de pont... i no hi havia altra manera d’obtenir-lo... així que em vaig carregar de paciència i ràdio per veure com al llarg dels 45 minuts d’espera a la màquina de fitxar no feia més que passar-hi gent... però tothom d’entrada... el colmo, la darrera, a qui tampoc no havia vist fitxar al sortir, i sortir tampoc, que a sobre, després de fitxar al min 35 de la meva espera s’està 10 minuts més xerrant amb el segurata... quan vaig marxar, al cap de 5 minuts més, no hi era ja... menys mal...

Mode concentració, i faig doble click a l’icona del programa... surt automàticament en castellà, i miro si es pot canviar. Efectivament, es pot canviar, però no ho faig, em fa més ràbia fer-la en castellà... em creo un ells més fàcilment identificable...

Començo les primeres passes que m’indica el programa, Prova1 és el nom, i endavant. Que no tinc fills, que no tinc gent a càrrec, que sóc solter, masses coses vol saber ja això... Vinga, hora d’escriure la referència i descarregar les dades automàticament... i com no, falla la cosa... no m’ho puc descarregar des del Firefox fàcilment... per sort, posen les instruccions per a canviar un “false” per un “true” de no sé on, i apa, tot com la seda... ara sí...

Em demanar si vull revisar les dades, vaya pregunta... of course... tot el que sigui revisar... encara que estigui tot correcte, sempre cal revisar... i en aquesta ocasió més, ja que no sé si s'han descarregat les dades d’activitats econòmiques... efectivament, no es pot, fer, joder... per això i només això els que han facturat alguna cosa no poden confirmar l’esborrany... i no entenc el perquè, les dades són correctes, però és d’aquelles coses que han de carregar els freelance, com els 300 de l’IVA, o el 036 del IAE... una creu més...

Ok, endavant doncs... sembla que un mai acaba de començar... trio l’opció complerta, amb tots els fulls i preguntes, hasta per curiositat, i ja surt la 1 de les 48 pantalles... collons, més que el Pacman... Sorprenent, com les dades personals ja les he introduït abans ja surten complertes, i més sorprenent encara, a la casella 101 surt que faig la declaració individual automàticament, serà llest el programa aquest...

4 caselles més i em paro de nou... Les caselles 105 i 106, la de la declaració a favor de l’església catòlica o a fins socials, no estan marcades… com si no sabessin on gasto el meu temps lliure, neurones, diners i riures... com si no sabessin d’on venen els meus ingressos… bé, tant se val... 106, però el més fort és el següent. En aquesta casella, la 106, hi ha una alerta que diu: “esta asignación es independiente y compatible con la asignación tributaria a la Iglesia Católica”. Ah caram... als qui donen a fins socials se’ls recorda que també poden donar a l’església... però als que donen a l’església no se’ls recorda que també poden donar per fins socials... que se’ns pixen a la boca o què !?!?!?!?!

Pàgina 6 de 48, això promet... ara toca “Declaració complementaria”... no en gasto d’això, gràcies... passem... i anem al tema gros, els "Rendimientos del trabajo”. Casella 102 “Retribuciones en especie”, no sabia que també s’havien de notificar aquesta mena de tractes... anyway, continuo... tot omplert, ja no és cap sorpresa. Arribo a desgravacions i veig que sindicar-se desgrava però col·legiar-se, si no és obligatori fer-ho (advocats, metges, etc.), no desgrava... i no m’acaba d’agradar... ah, i els litigis amb el “empleador” també desgraven... això és incentivar el conflicte social??? XD

Vuitena ja, “Rendimiento del capital mobiliario”... Què trist... vaya merda de xifra... en sé d’uns quants que la deuen emmarcar i penjar a la paret cada any enlloc del cap de cérvol com es portava abans... Següent, “Bienes inmuebles no afectos a activitades econòmicas, excluida la vivienda haitual e inmuebles asimilados”... clar, clar... next... I per fi, la puta merda que fa que no pugui confirmar l'esborrany, els “Rendimientos de actividades económicas en estimación directa”... i tant que me les estimo... Tipus d’activitat: la 5, la “otras”... Epígraf IAE: 776, DRES. LICEN. POLITICAS, SOCIALES, LETRAS. així, tot en majúscules... i pim, pam... 4 dades i de nou un epígraf que em sorprèn: casella 129 “Conjunto de provisiones deducibles y gastos de difícil justificación”. I la casella em surt plena, automàticament, sense tenir res a deduir, suposant, doncs, que sempre hi ha despeses de difícil justificació... com deuria ser la casella del Millet !?!?!

Cansat ja, poso el ratolí a l’alçada del botó d’acceptar, i en faig uns 30 de seguits... falta la 745, la trobo, poso el que correspon, i directe a la 760, la redefinitiva, la que importa.,pàgina 39 i... i se m'escapa un “cagun la puta”, fluixet, però un “cagun la puta” al cap i a la fi...

Qualitat de vida...

2010-06-26T15:48:00.002+02:00

No m'ha agradat, no m'ha agradat...

2010-06-23T01:04:00.014+02:00

...el bar "Aromas del Sur" situat al carrer... a un carrer del barri de Sant Antoni de Barcelona... no en faré més publicitat, no la mereixen... Bar de dues plantes, dues plantes petites, sense aire condicionat, de birres per arreglar el món, de trobada per començar la festa... però també de terrassa i cartell situat al costat de la façana de l'edifici... dels que molesten als cecs i a les cegues... i tant sols això ja justifica no posar-lo malgrat s'anunciï que donen tapes gratis per una canya o copa... i què dir-vos, aquest és realment un element bo, bé... francament bo... ja no queden masses bars així, d'una tapa de gratissss, eh... que t'estalvies uns euros... eeeeh... (segur que heu posat la veu del Núñez de Crackòvia ;-P ). Bar que també està al mapa de googlemaps de bars amb tapes gratis... i merescudament... com la resta de bars, i és que tots es mereixen tenir un vot a favor pel sol fet de la tapeta... però hi ha un detall que no m'ha agradat gens... hi ha un cartell situat a la planta de dalt, allà on faríem anar algú dient "puja a dalt", com si es pogués "pujar a baix" (debat mantingut amb els/les companys/es Calabrieros/es de la Cocat i l'AcPpJ i part de la secció jove de TJ), sí... allà dalt... doncs hi ha un cartell que diu que no hi ha un cambrer que pugi a servir i per tant cal baixar a baix :-) a la barra per a demanar, i que s'ha de pagar al moment... i no m'ha agradat... no m'agrada aquesta desconfiança... no m'agrada el pasotisme... no m'agrada que, a sobre, hi hagi un cartell al costat de la caixa que diu que has d'estar molt agraït per la tapa gratis... com si no valguessin per a res les pujades i baixades per demanar una canya, per demanar una tapa, per demanar una cocacola o una ampolla de vi... o 4... com si no tingués preu això... no m'ha agradat l'autocomplaença i per a rematar, no m'ha agradat la paella feta 8 hores abans... com a mínim, que posin una mica de qualitat... que gratis no vol dir ser cutre, home...

On es té el cap...

2010-06-22T02:35:00.004+02:00

... si hom dibuixa això al llarg d'una reunió?

Les coses clares...

2010-06-20T20:27:00.004+02:00

Daniel Cohn-Bendit Dixit

Constantment diferents...

2010-06-18T21:54:00.014+02:00

Mitjançant el butlletí de l'AcPpJ vaig a petar a l'article que ha publicat recentment Manel Cuyàs (periodista d'El Punt, escriptor de les memòries de Jordi Pujol, un dels tertulians que més m'agrada d'El món a Rac 1, i sí, del Maresme). I el llegeixo el dia després de la Jornada Ciutadania Jove 2.0 organitzada per l'Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona on el marica del Jair va perdre l'espardenya.

En la citada jornada Ángeles Rubio (que no va deixar als assistents indiferents, i que aconseguí arrancar diversos aplaudiments amb les seves rajades de l'Espe i la seva política universitària) es dedicà a destapar tots els prejudicis, tòpics i blasfèmies sobre el món digital i la joventut basant-se en el llibre que va editar l'INJUVE al 2009... No es mostrà ni ciberoptimista ni ciberpesimista, però sí que fas més esment dels elements positius i canviants de la introducció de l'era digital i del món 2.0 entre els joves. D'entre les moltes coses interessants que va dir i, especialment, entre les poques que vaig escoltar mentre aprofitava el wifi obert, em vaig quedar amb una idea: els joves han pres les regnes, i ara són ells qui "socialitzen" als adults. El món 2.0 és un terreny que coneixen, té un llenguatge que els és senzill, té uns procediments que dominen i, a sobre, són ells mateixos qui generen i creen aquest terreny i aquest llenguatge. I en això els adults arriben tard i necessiten apredre'n.

Així doncs, l'experiència ha deixat de ser un grau? Estem davant de la ruptura generacional de la que parla Quim Casals en aquest article? És la fi de l'audultocracia? I llegeixo l'article del Cuyàs amb especial estima, que una mica d'autocrítica no fa mal... i per a ell, de nou, un vot a favor... i es que els joves no són ni millors ni pitjors, sinó que constantment són diferents... i potser aquesta és la gràcia...

Hi ha dies...

2010-06-16T22:26:00.012+02:00

... que un té el cap en altres coses... que exerceix rutines i va i ve, compleix amb escreix els compromisos familiars i els gaudeix amb tanta canalla, xerra i visita amics, amigues i amistats, i acaba fent amb ells i elles una birra, que passeja envoltat de molta gent i especialment d'una persona, que frueix de tanta ciutadania compromesa, i que es deixa fer i portar per les sensacions que el saturen perquè no té el cap a lloc... que s'està cansat de tota la setmana, de la mala vida o de la bona vida (segons com es miri), de la feina, de dormir poc, de viure amunt i avall... i hi ha dies que un espera i desitja el moment està a punt d'arribar... i tot va com la seda, les hores passen com segons, els riures van i venen, la música no para fins que surt el sol, i el sol és més brillant que mai... un dia de pim pam, de deixar fluir fins que per un segon la racionalitat torna... i t'adones que falta algo... "HÒSTIA !!! LES CLAUS DE LA MOTO !! ME LES VAIG DEIXAR POSADES !!!!"

I corres a girar i regirar arreu: el terra, els racons, prestatges i calaixos, i també aquells indrets on es mira quan un està començant a desesperar (les sabates, les escombraries, la nevera...). Fa tot això fins que esclata el crit i el pitjor dels presagis pren força... tres segons i al carrer amb el coet el cul per a veure si encara hi són... com si després de 24 hores no haguessin tingut temps de res els/les malfactors/es... però les claus no hi són, i la moto sí... Ostres !!!! Mires al voltant i res... i refàs el camí, mires entre els cotxes i els contenidors, visites de nou el bar on has estat fa unes hores, i penses si l'has deixat dins del cofre... i per moltes voltes físiques i mentals que dones, res de res...

Capficat tornes a dalt a remirar els racons i indrets insòlits d'abans, i fins i tot algun que no has visitat anteriorment... com si per art de màgia poguessin aparèixer... i un cop recomprovat, cap al carrer de nou... a fer el mateix... 2 vegades el mateix, mètode per davant de tot... i si hagués calgut una tercera, s'hagués fet, serà per mètode... Però cal perquè la màgia esquiva dels calaixos, de sobte, apareix en forma de paper enganxat a la moto...

No feia ni 10 minuts havia estat allà, i el paper enganxat a l'argolla de les bosses que es posen al mig de les cames no hi era... no mh'ho podia creure... les faltes ortogràfiques no fan mal als ulls,que es senten emocionats... mirada a dalt per buscar la placa del carrer Viladomat i miro les façanes de la vorera esquerra... no hi ha cap cartell d'aquells de pàrking... el típic cartell blau o les fletxes blanques i vermelles... m'acosto a la primera entrada de parking, privat entenc, i pel mirall veig que hi ha una petita cabina... potser és aquí... baixo la rampa i trobo un home, d'uns 60 anys, bata blava (un bluecollar autèntic)... "Mire..." no sé perquè, però em surt el castellà... i a la vegada que li explico el què, li ensenyo el paper arrencat del calendari, mes de maig... afirma amb el cap, només se sent la ràdio perquè ell no diu res... es regira les butxaques de la bata, com estona abans havia fet jo als pantalons... i les treu, me les dóna, i es mostra en pau, somriu i em fa que m'aparti amb la mà... jo faig el contrari, im'acosto i li dono la meva... li miro als ulls amb esplèndida gratitud i em retiro confiant, de nou com mai, amb la bondat de l'esser humà... refaig de nou el carrer per pujar mentre em miro la moto amb especial estima i pensant en aquell home...

Pujo i explico l'anècdota per a tranquil·litzar el personal... i repasso mentalment les poques imatges de la meva memòria que no són els ulls del conserge... el calendari gros a la paret de la dreta, juny, un petit llit amb una manta força vella, un petit armari, la taula amb una tele d'aquelles dels 80's que segur que no té ni comandament a distància, un radiocasset, uns passatemps. al taullel que té vidres fins al sostre, un rellotge... duia ulleres, calb, pell força fotuda... ulls marrons... potser tenia 65, no 60... portava uns bolis a la butxaca del pit esquerra, d'on es va treure les claus... i penso en com ha de ser la seva vida, i que es mereix algun detall més que els meus ulls brillants i una encaixada de mans de cavallers... un home de vida solitària, possiblement mut, ja que no va dir res de res en tota l'estona i el meu gràcies es podria merèixer ser respost amb algo més que un subtil moviment amb el cap per mirar avall en forma d'acceptació... una vida solitària i acompanyada de la ràdio i la tele, els revistes i diaris, el temps en forma de rellotge i calendari i tot d'elements per a matar-lo... i per la gent que es guanya la vida matant el temps de manera honrada, no com alguns que tots coneixem... per aquesta gent, un vot a favor... però sobre tot, sense cap dubte, un vot a favor pel crack, per l'home que va recollir les claus, que va escriure una nota tant bonament com va poder, que va confiar que les inclemències del temps no s'endurien el paper tant precàriament agafat, que va confiar en que només el propietari de la moto veuria el paper o que la gent que el veiés no l'agafaria si no era la seva moto, que va ser una bona persona i va creure que també hi ha bones persones per qui fer aquesta mena d'actes... per ell, pel conserge del primer pàrking que hi ha al carrer Viladomat a la vorera esquerra, un gran vot a favor !!!!!

Ara bé... dubto en el regal a fer-li... si et plau, dóna'm un cop de mà... vull fer-li un regal que li "arribi" una mica dins de les meves possibilitats, clar... que li "arribi" com a mi i segurament a tu t'ha arribat aquesta història... i encara no sé el què... i tu? què li regalaries? es necessiten idees !!!!

Al Poble Sec hi ha de tot !!!

2010-06-14T00:23:00.004+02:00

Felicitats per la gran festassa del passat 12 de juny i que durà fins el 13 !!! XDDD

is not mine...

2010-06-09T11:57:00.005+02:00

Toquen bé aquests...

2010-06-06T16:09:00.008+02:00

Continua la ratxa de concerts... aquest cop, un de solidari als Lluïsos d'Horta, lloc on malgrat les reformes les parets continuen tenint encant (el primer vot a favor). La causa, la Campanya contra la Fam de Mans Unides (segon vot a favor). 3 grups de música i un pregoner especial, al final els tabals van fallar... Sembla que no hi ha la gent que s'esperava, caldrà pensar com millorar-ho, però l'espectacle comença. El teatre, amb capacitat per 400 persones, comença a ressonar amb els "Sense sentit", que van forts i d'entrada es foten un Vertigo de U2... aposta valenta, però massa arriscada per ser la primera... són massa cadells encara... van fent i poc a poc van pujant de nivell i la claven més. I toquen de tot, cançons conegudes, cançons que les van conèixer el seus pares i fins i tot avis, i una cançó seva i en català.

Uns 45 minuts, i comencen els següents. Un altre estil, menys tocs de punk, menys tocs de xibeca, i una mica més de porros i una mica més de mojitos... i porten un saxo, això sí que és estil hòstia... A la segona cançó, amb la confi, diuen que fa calor i abaixen els llums... un to més íntim, més càlid, que permet al poc públic assistent perdre la vergonya i ballar una mica... to íntim que aprofita el guitarrista per a seure com a casa, posar-se la guitarra com li surt de la punta de... i cantar casi amb desgana... com a casa... només li faltava el porro i un sofà per ja sentir-se al 100% a gust... però compte, malgrat l'estampa de "paxorra", el paio tocava de puta mare... Bé, aquest va ser el comentari més sentit de la nit "toquen bé aquests!!". Surto un moment a fora per fer un piti i veig 6 persones més ballant... en el carrer també es ballava... certament, l'aïllament del local és 0 o 0,1 si es tanquen finestres, portes i porticons, els veïnat ho sent segur, són les 00:00... però no es queixen... molts d'ells són part de la família dels Lluïsos, avui toca concert jove i demà pasodoble per mi... una nit és una nit, i ja està... tot queda en família...

Faig la foto al cartell... em quedo amb el nom, The Good Samaritans (atenció al cover de After Midnight del Clapton, un altre vot a favor per ells), i torno a dins... Toquen Johnny B. Gode, sembla que no hi ha més cançons... acaba i diu el cantant que el grup d'abans també l'ha tocada prou bé... ha estat com un bis... bis que per cert no fan malgrat l'aclamació popular... acaben, donen les gràcies, i pleguen veles... moment d'incertesa, la presi estava fent de relacions públiques, i ens assabentem que el tercer grup, de samba, no s'ha presentat, ha donat "plantón". No contesten telèfon ni res... al final els tabals i el tercer grup són els que van fallar... no la música, no la solidaritat i tampoc l'ambient familiar del moviment ateneístic... i per això, un darrer vot a favor !!!!!!

una petita passa...

2010-06-03T00:00:00.003+02:00

...avui... una gran passa pel demà...

Obertes les preinscripcions per a la formació bàsica en polítiques de joventut

L’oferta s’adreça a professionals de joventut, especialment a aquells/es que s’han incorporat recentment a aquest àmbit

La Secretaria de Joventut, l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut i l’Escola de l’Administració Pública de Catalunya, han obert avui les preinscripcions per a la nova oferta de formació bàsica d’enguany, adreçada a professionals de joventut, especialment a aquells/es que s’han incorporat recentment a aquest àmbit. La formació, de 200 hores de durada, es concreta en un primer curs o mòdul troncal i obligatori, Realitat juvenil i polítiques de joventut. Un cop finalitzat aquest mòdul, es podrà complementar amb un segon en el qual es podrà escollir entre una de les especialitats següents: Planificació, gestió i coordinació en les polítiques de joventut o Dinamització, orientació i informació juvenil. Els mòduls combinen sessions teòriques i pràctiques, l’anàlisi d’experiències i visites a serveis i equipaments juvenils. El curs, tot i que serà principalment presencial, es complementarà amb una part virtual.

Per a més informació:
Formació Bàsica en polítiques de joventut 2010 - 2011

Com una puta cabra...

2010-05-31T01:07:00.004+02:00

"Tornar a sa terra"

Grigri

2010-05-29T01:00:00.005+02:00

Arribes al punt de reunió. Una argolla i una xapa davant teu, i col·loques una cinta express a la xapa. Col·loques la corda al "moscata" lliure mentres recordes que la boca del "moscata" ha d'anar en sentit contrari al de l'argolla. Ho comproves, i un cop col·locada la corda, cerques una altra cinta. L'agafes i l' uneiexes el "moscata" per un cantó i a la cinta ventral de l'arnés per l'altre. Ja estàs segur del tot, moment de descans... moment de felicitat per superar el repte, moment de moure braços per relaxar-los... mellow moment... però el/la teu/va company/a de baix no es pot relaxar... ell també està escalant amb tu, ell duu el grigri, en depens i li has de tenir tota confiança. Despenges mans i peus per descansar, quedes com un xoriç, i pots començar tranquil·lament les operacions amb la corda per baixar. L'agafes però t'és curta, li demanes més corda al/la companya que segur que està flipant amb tu. La doblegues i la passes per l'argolla. Amb l'extrem doble que tens hi fas un vuit. És un doblevuit. Te l'has de lligar, a poder ser amb un "moscata" de seguretat (amb rosca), i si no pots, amb dos "moscatas" amb les boques una mirant a la dreta i l'altre a l'esquerra. Ho necessites per baixar. Moment de deslligar-te el doble vuit que et passa per les anelles que uneixen l'aro ventral. Aquest el portes fet des de baix, i t'ha donat la seguretat necessària per tirar amunt tot el que els braços, cames, dits i cap et deixin... però ja no ho necessites més. El desfàs, ila treus del "moscata" inicial, i passes aquest extrem de la corda per l'argolla. Ara ja no hi passen dues cordes, només una. Detall important aquest, doncs si no la passes, no has fet el "canvi" de costat i la corda acaba no passant per dins de l'argolla i cau(ens ha passat avui en el curs). Un cop l'has passat ho tens tot fet... bé... casi... si la corda és curta, has de recuperar una mica fent de nou amb aquest extrem el doble vuit que acabem de desfer i després desfer el primer doblevuit que he citat en aquest post (guanyes 1 metre aprox). Complicat? una mica... El de baix ara t'ha de tibar fort de nou. I molt. El grigri fa la seva feina i et clava per treure la pressió que tenien les dues cintes express que hem posat al principi. Les recuperes i et penges només de la corda que t'uneix l'aro ventral... Ara, més que mai, el grigri pren protagonisme, descens suau i segur. Un cop a baix, ja està, ja pots deixar d'apretar el cul... moment de dir com el Joseba de "qué vida más triste": bueno, bueno, bueno... la vida !!!! moment d'abraçades... i moment també de pensar en el següent repte... aquestes coses deuen enganyar... i molt... dilluns ho us explico...

Pendents...

2010-05-28T11:38:00.002+02:00

Masses coses pendents i totes de cop... em reclamen un post, i no puc dir res més que ara no pot ser, que manquen moments per desenvolupar la inspiració... no patiu... a veure si en breu em poso a parlar de la campanya electoral del Barça, de Pretoria-Gurtel i sa mare, dels patins en línia, la primavera que ha arribat a la ciutat, de la mort del facebook, dels anuncis de la campanya de la Diagonal que encara són per la ciutat, de la muntanya i l'escalada... masses coses, poc temps... Però arribarà... de moment, a macerar-ho bé...

BSO d'un cap de setmana de muntanya genial...

2010-05-24T18:11:00.008+02:00

Dedicat als espartans/es del cotxe C3, un vot a favor !!!!!!

Des que...

2010-05-18T23:02:00.006+02:00

... vaig al Parlament que els famosos es volen
fer una foto amb mi... JAJAJAJAJAJJAJA !!!!!

Jugar amb foc...

2010-05-17T01:22:00.011+02:00

I no preveure, entre d'altres, que els barris on més es votaria són els barris per on passa la Diagonal i on no tens gens mobilitzades les teves bases a diferència dels contraris... acaba cremant... ho diuen els clàssics... i només queda assumir responsabilitats... responsabilitats dels que han estat claus en dels errors i problemes de tot el procés, dels que no van calcular correctament els riscos des del govern i des dels partits, dels qui els van calcular i no ho van dir, dels que s'ho han carregat perquè sí o per oposició despiedada al govern, dels que s'han vist decebuts pel procediment i/o pels resultats de participació ja que creuen en la democràcia directa i/o la governança, pels que diuen A (o B o C) i després en la blogsfera tot el contrari... L'error s'ha pagat, car, no sabem com de car, però car... i el pitjor és que sembla només el primer dels pagament de la targeta de crèdit... l'any vinent toca passar per caixa una altra vegada... I és on la intel·ligència em genera pessimisme, però la voluntat optimisme... i on finalment el concepte crisi es transforma en oportunitat... confio en que aquest cop hagi servit d'alguna cosa, per fer les coses millors a parir d'ara, tots plegats, mani qui mani, no ho faci qui no ho faci... i és que no tinc clar qui ho farà, ni qui vull que ho faci... Diria que ara mateix com a politòleg i ciutadà pateixo la síndrome del ginecòleg... com? no us l'he explicat mai? La vaig escoltar per primeva vegada de la boca de'n Francesc Marc-Àlvaro en la presentació del seu llibre "Ara sí que toca" a l'ICPS al 2003. La síndrome del ginecòleg és la següent... entengueu que un ginecòleg ha de veure per motius laborals el que ha de veure... palpar, mirar i analitzar moltíssimes, de tota mena... però pobre, per protegir-se, no ha de sentir cap morbositat perquè seria insofrible... aplica criteris objectius, científics, racionals, freds, professionals... ara bé, l'home, sí que ha de trobar morbós el de la seva dona (o amant) quan està amb ella... s'ha d'excitar, tornar a desitjar, sentir atracció i aparcar totes les barreres i distàncies que necessita com a professional del tema... i, com podeu suposar, no és fàcil... diria que tinc això mateix... en breu em cridaran "al llit" per a votar, i encara no he valorat si aquest error val 4 anys d'oposició o no... si aquest error mereix donar pas a altres opcions encara que siguin ideològicament contraries a les d'un servidor i també hagin comés errorse en aquests dies... massa "perspectiva" potser, i ara cap em dóna morbositat... i tinc un any per posar-me les piles, per que ells me les posin també... uns quants ja han assumit part de les responsabilitats, una petita passa per tornar a creure-hi...

Ves a...

2010-05-13T09:39:00.013+02:00

8:15 del matí... les lleganyes enterboleixen el meu camp de visió... La ràdio a tot drap per no adormir-me... tinc 35 minuts encara per creuar tota la ciutat i arribar puntual a la feina... els tertulians xerren de Zapatero, dels salaris dels funcionaris, de la victòria de l’Atlético, d’aquest temps primaveral que ens fa parar bojos, i del volcà... els ulls es van tancant... apuro l’accelerador i llepo el cul del de davant quan veig el semàfor en àmbar... a la següent cruïlla ja no ho aconsegueixo, i semàfor en vermell... Estic a l’alçada de Casanovas, el primer de la cua... les motos van posicionant-se a la Pole esquivant els retrovisors dels cotxes de darrera... mentre veig com es posen davant meu els ulls es tanquen poc a poc... i caic... no sé quanta estona passa, però el meu cap hiverna com una notebook sense bateria... em desperta una moto que passa pel meu costat a tot drap... obro els ulls de manera sobtada i veloç... veig el semàfor en verd i un cartell al costat dient que tinc no sé què a les meves mans... no li dono més importància i poso primera per arrancar... merda, se’m cala... en el moment més important, tothom mirant i se'm cala... faré com si res però ja ha quedat clar el meu error... hòstia, vaig ben adormit i davant meu les motos van passant esquivant-me... un error el té qualsevol... miro el rellotge del “esquitxader” (el català correcte passa'l)... tinc 28 min... meeerda !!! El moviment de claus suficient per tornar arrancar i començo a rodar... no arribo a fer ni 4 metres i un motorista que passa pel costat just en aquell moment em diu molt amablement “ves a prendre pel cul, CaBronÀs !!!!!!!!!” ... i torno a mirar el cartell...

Hi ha gent...

2010-05-09T20:18:00.004+02:00

Que viu en un núvol permanent...

Vine al mercat, reina !

2010-05-08T00:17:00.011+02:00

Setmana amb els mercats com a denominador comú. Converses sobre recerques universitàries respecte els horaris dels municipals, de cabassos (que no cistells) per anar-hi a comprar, de repartir els ous en diversos cistells com recomanen els/les savis/es, de mercats borsaris que rebenten, d'estar-hi (o de dubtar si treure-hi el c1ap, si més no), de mercadeig de propostes electorals (polítiques i esportives), de productes en alça que acaparen, de manifestacions i xivarri com en el de Calaf, d'ofetes i saldos, de preus i valor... I és que hi ha qui creu encara amb la mà invisible d’Adam Smith per arribar a l'equilibri, hi ha qui pensa en la nacionalització de la banca com a solució, i fins i tot qui creu en el Karma com a font d'harmonia, però sembla que mai arriba l'equilibri perfecte... El mercat és el que és, avui estem aquí i demà allà, fluctua, així és el mercat, com el futbol, on no hi ha "rival" petit. I, com diria el Mohamed Jordi de La Competència (RAC1), "qui no s'adapta als nous hàbits de consum està condemnat a desaparèixer"... i això no ens ho podem permitir! (Bé, això ho diria el Núñez de Crackòvia...). Malgrat tot, dins de tot aquest guirigall de setmana, de pluges intermitents i desencaixos entre ofertants i demandants, encara sembla que hi ha esperança, com les plantes que van creixent amb nom propi (nom femení independentment del seu sexe) a la terrassa de Can Litus 2.0... Així que pels brots verds de qualsevol mena de mercat, un vot a favor !

No hi ha mar més preciós...

2010-05-04T23:33:00.007+02:00

Que un mar de muntanyes als teus peus... *

COMENÇA LA TEMPORADA !!!! AUUUUUU !

*I sense gent jugant a pales, sense sal a la pell, sense "cerveza amigo..."

Malalt de tot plegat...

2010-04-30T17:33:00.011+02:00

Ahir el Joan Laporta posava en el seu Facebook a la 1:05 (és a dir, la matinada després del fatídic partit de dimecres) la següent frase: L'equip es mereix una ovació i tot el nostre agraïment perquè han donat la cara en tot moment. Avui, "malalt" ja de tot plegat, no veig en aquesta frase res de futbol, veig el president d'una associació (esportiva en aquest cas) que dóna ànims, suport i agraïment als seus professionals, als professionals de l'entitat. I he pensat en els Peps, el Guardiola i el Guasch, quin bon parell de jaquetes de llana passats a jaquetes de pana, quins dos exemples de professionals... Per aquesta mena de cracks que penquen en entitats úniques en el seu aspecte, un vot a favor!

1 de maig

2010-04-30T00:57:00.007+02:00

Avui s’ha celebrat la primera sessió presencial del XVI Fòrum “La primavera de les Associacions” a Torre Jussana que organitza… um... bé, és una mica complicat d’explicar qui ho organitza, no ho tinc massa clar encara… bé, sí tinc clar que “gaudeix” a la vegada que “pilla” organitzant-lo… però no qui ho fa… Total, que avui ha estat “dia gran” al curro, de matí de despertar amb un somriure, un manolo que no era manolo, un matí caòtic entre sensacions positives i negatives de la nit anterior, de sensacions negatives i positives pel que vindria a la tarda… una tarda amb un xic de nervis i ambient de gala, de canvis d’urgència amb genial solució i d’un Maresme lliure i tropical amb campanya electoral pendent, de canya abans de dinar i de mitjana després de tot, de nuesa i fred malgrat la roba… un bonic dia… uns/es bons/es companys/es que han posat el coll i la cama com qui més i que haguessin canviat ràpidament el micròfon com a bons professionals si el Pep Montes ho hagués requerit, una bonica sala malgrat tot, i també, una bonica jornada amb coneguts, i una jornada de reptes per les moltes novetats 2.0 i tecnologia audiovisual d’autosuficiència… novetats per la il·lusió, per les bones esperances, per la qualitat de tot plegat…

Finalitza l’acte un amic, un referent personal en forces coses, un lletraferit. En Pep parla d’innovació, de canvis, de radicalitat, d’aposta i confiança, d'obertura de finestres i llums, de l’Ateneu en majúscules de la capital, de professionals de la gestió cultural (com no?), i fins i tot de donar de baixa associacions quan els seus objectius no siguin assolibles o abans que morin d’inanició. Entre la seva intervenció i l’inicial d’inauguració dels alts càrrecs i representants associatius, en Xavier Godàs ha disposat també de 50 minuts més el torn de preguntes amb la primera intervenció en directe via Facebook, gràcies Neus! Pels que no l’hàgiu seguit o tingueu ganes de participar del post-partit, no ho dubteu !Facebook i Twitter !

Exemplar salt de l’acadèmia a la pràctica, doctor d’allò que a alguns ens costa explicar, una aposta segura per alguns, una aposta de confiança cap al seu equip pels altres (gràcies, això no va amb el sou), una descoberta per alguns altres també… Parla de coses conegudes, de Rosa Parks, i de Nimby’s, compara la mili amb la comunió... se li pregunta sobre Putnam com s'havia fet anteriorment pel FB, i sobre la democràcia directa... exposa sobre l’individu i el col·lectiu, cita a Galbraith regirant el títol del seu llibre més conegut, i malgrat parlar de la seva obra, no esmenta a Olson.

Marcur Olson, economista i sociòleg, teòric racionalista sobre els grups de pressió, sobre l’acció col·lectiva, sobre la comunitat i sobre els càlculs dels beneficis i els costos de la participació, com a bon racionalista, ja ho he dit abans. En la seva obra Teoria de l’acció col·lectiva, a la que ha fet referència en Xavier, parla dels Free Riders, de càlculs matemàtics sobre la suposada importància efectiva que pot tenir la participació d’un sol individu en una acció col·lectiva que reivindica millorar la societat, millores que gaudirà aquest individu també malgrat no participi perquè calculi que és un individu sense pes marginalment respecte el col·lectiu com a regla per analitzar la participació social (ho he intentat explicar el més “normal” possible, espero haver-me fet entenedor). I parla també d’incentius de dues menes.

D’incentius selectius positius per aquells propers, els que participen, els que s’impliquen i es mullen el cul... de premis, de qualitat, de reconeixement, de servei, d’agraïment... i això ho teníem... i parla també d’incentius selectius negatius per aquells que no participin, no s’impliquin o no es mullin, de control social envers els que es vulguin aprofitar sense participar, els que menteixen donant esperances i després abandonen el vaixell després de recalcular el seu pes marginal en aquella acció... i m’ha fet pensar en la tristor de la marginalitat, del sentir-se el “+1” i no la “n” del “n+1” matemàtic... però la primavera no és això, les associacions no són això, són l’1+1, i multiplicat per n... i s'ha de dir ben alt. En resum, un gran dia, i un vot a favor de la gent que fa pensar!

Ja ha arribat la primavera...

2010-04-26T21:56:00.006+02:00

Vot a favor

Es busca !

2010-04-24T00:18:00.006+02:00

El/la primer/a tindrà la següent recompensa :

la devolució íntegra del seu cost i una birra pagada

Contacteu mitjançant un comentari

+ info (1 i 2)

Avui...

2010-04-21T20:12:00.015+02:00

Farmers team up to rescue cattle from exposure to the toxic volcanic ash at a farm in Nupur, Iceland, as the volcano in southern Iceland's Eyjafjallajokull glacier sends ash into the air Saturday, April 17, 2010. (AP Photo/Brynjar Gauti) #

Per primer cop des que va esclatar el volcà Eyjafjallajokull sento per la ràdio anant cap al curro (El Món a Rac1) parlar algú sobre les conseqüències de les cendres a Islàndia ("a", no "de"), especialment pel sector agrícola i ramader... Vale, potser algú abans ja ho havia fet, només escolto pel matí les notícies sèries i sempre per la mateixa cadena, però m'ha sorprés l'agudesa, la reflexió... en Cuyàs m'ha despertat de cop... és d'aquells pensaments que a un mateix li hagués agradat tenir en qualsevol conversa d'amics... tot plegat m'ha fet reflexionar... un vot a favor de la gent que fa pensar , però també un vot en contra perquè avui, ara mateix, en les notícies de cap cadena de televisió que he vist fent zapping, en cap edició digital dels diaris que he mirat, i segurament en cap emisora de ràdio, que no he pogut sentir, ningú parla d'aquest tema... només avions, autocars de futbolistes, colapse i aeroports... periodisme de poca volada, ja ho veuen...

Ahir...

2010-04-17T16:42:00.003+02:00

Vaig pensar en vosaltres...

Em venia de gust posar aquesta foto...

2010-04-13T23:24:00.004+02:00

...feia dies que la tenia pendent d'un aniversari familiar... i ja està...

Los rockeros de verdad nunca ríen...

2010-04-11T05:14:00.009+02:00

Foto: Àlex Garcia (La Vanguardia)

Nit de concert… nit de les grans per a veure un dels grans… l’espectacle, Rock & Roll Star 30 años... el lloc, el Sant Jordi Club, dividit en dues parts per a fer més petita la sala i que semblés més ple... el festival, la 21ena edició del de Guitarra de Barcelona... origen? el Clot... L’estrella, el mestre, la poesia feta música amb permís de Sabina, el gran i alt... Loquillo.

Deixem les motos a Pl. Espanya, cal fer temps al tornar per baixar el que calgui. Els assistents, dos dels grans també (però només ell en alçada), la Filipa, portuguesa companya del camp de treball d’Islàndia que gaudeix d’un aniversari (20 diu) una mica peculiar a Can Litus 2.0 aquest finde, i jo mateix. Pugem per les escales mecàniques que sempre em recorden quan anàvem amb els col·legues de l’institut als partits dels Dragons a donar-ho tot, creuem la zona de l'estadi per a cercar les guixetes i fem només 2 min de cua, és aviat... Per fi ens toca i demanem les entrades, però la noia no ens atén i ens diu que ho farà el seu company del costat, que ella no pot (faria carrera en una OAC). Recollim finalment les entrades, ens agenciem unes llaunes amb una mica de rebaixa i a fer temps fins a poder entrar.

Bocata, quelcom líquid per tirar-l’ho avall, i aire pur per omplir els pulmons a dalt de tot de la pila de deixalles coberta de zona verda i aparcaments. Entrem, cap mena de control aparent, tan sols un cop d’ull i prou… 3 metres endins i una rockera que entrava davant nostre encén un piti. Inevitable, essencial fins i tot... aixó és un concert de Rock & Roll !!!! Fem temps en una zona apart tot xerrant, rient del nostre patètic anglès i de les frases i tics d’altres propers que ens fem nostres. Comprem unes birres (de nou), unes samarretes i posteriorment fem una donació líquida a la depuradora del Llobregat. Curiosa escena la que ens descriu el company, curiosa l’escena que descriu i l’escena de veure’l a ell intentar-ho explicar en anglès ! XD Total, que un rocker entrat en anys, panxa prominent i jaqueta de cuir negre, s’acosta a rentar-se les mans, acaba ,es mira al mirall, obre la jaqueta mostrant la samarreta negra i la panxa i diu en veu alta: “Olé...” Va, ara proveu-ho d'explicar en anglès... ja veureu com riureu també ;-).

Anem a dins, hora de prendre posicions, lateral esquerra, al costat de la taula de so, on sempre es diu que se sent millor. Intentem fer-nos una foto amb el mobil phone nou d’ell qui es vanagloria de no necessitar les instruccions (que són el dobles de gruixudes que l'aparell), però la foto no surt (gràcies), i a sobre una birra sencera cau sobre el prominent frontis de la rockera que ens feia la foto. Un cop suau, suficient per a que la gravetat actués, però tant se val, aquestes coses en els concerts de rock passen, i acabem fent uns riures, la fotògrafa i l’acompanyant inclosos. Menys mal, perquè aquella tia ens tomba a tots... En part, això contradiu la teoria de que els rockers mai riuen, però segur que deuen ser l’excepció de la regla (que no condició)... S'apaguen els llums, i amb 30 min de retard tot es disposa per a començar.

Comencem fluixets, el volum no és massa alt (jo l’escolto més alt amb els cascos, vaja), i les primeres cançons no ens són massa conegudes (som tant joves...). Dóna la benvinguda a tothom, als que són de fora, als seus amics i també al “Sr. Alcalde i al Sr. Laporta” (al Laporta no li diu pel càrrec i a l'altre no li diu pel nom). Aquest fet dibuixa un somriure a molts de nosaltres ja que pensem que és una broma de rockers que van de radicals i anti-poder (per rentar-se la imatge després de l'anunci de Coca-cola que va fer). Res més lluny de la realitat, els dos hi eren, i el Laporta era el mateix que el de la foto del Luz de Gas però sense l'ampolla... Una escena curiosa amb una mica de patetisme, però clar, després d’allò del “no em toquis”, qualsevol li diu res...

Després del discurset, continua fluixet, Arte y Ensayo. Es nota que és amic de l’Alaska, però no li escauen gens els sintetitzadors i els casiotones. Hi posa remei, i tothom a votar amb l’Autopista, Maldigo mi destino (a qui dedica al cantant dels Sirex) i La Mataré. Canvi de terç, i música de recolliment, amors passats, amors perduts, amistats eternes, amistats passades... El Rompeolas (amb un Loquillo fumant), Cuando fuimos los mejores, Memoria de jóvenes airados, i sensacions a flor de pell amb el Cruzando el paraiso... ningú encengué un punyetero encenedor per moure’l amb la música, això és un concert de pur Rock & Roll, no dels Guns N’ Roses aquells... Bé, no és cert, només els 2 de davant que no anaven de negre (com els rockers de veritat) els van encendre... ai passerells... De nou, canvi, i una mica més de ritme... Hombre de negro, Feo fuerte y formal... i una pauseta...

5 minuts que aprofitem amb la Filipa per parlar de que totes les lletres tracten del mateix (amistat, fortalesa i honor, amor i el que es vindria a resumir amb un “la puta vida”), dels orígens del rock de Barcelona, dels 80’s a la ciutat... i tornem-hi , ara amb un artista invitat: Sabino Méndez, ex company d’aventures i conflictes personals. Rugeixen les darreres notes del Rock fins a arribar a les 28 cançons i les 12:30 passades... per acabar, com no, el mític Cádillac Solitario. Hores abans li havia explicat a la Filipa la lletra d’aquesta cançó i l’ha reconegut de seguida malgrat no entendre un borrall... Entonem les darreres notes, desafiem les nostres darreres energies, arrisquem amb les nostres cordes bocals, i allarguem el NENAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA !!!! tant fins on podem... sona el tros instrumental i s’il·luminen els focos del públic, el Sr. Alcalde (sense nom, insisteixo) està dret picant de mans davant del Sr. Laporta... el Loquillo de nou amb un piti a la mà i l’Alcalde allà davant... sabrà el Sr. Alcalde que possiblement hi hagi una aplicació al seu PC per a ser “els ulls de l’Ajuntament” i advertir a la casa d’allò que es cregui oportú (fins i tot d’incompliment de la normativa del tabac en recintes tancats). Finalitza la cançó, abraçades entre els músics i el Loquillo, abraçades entre el públic del goig d’haver viscut junts allò, i per acabar sona una de bona encara que és de cassette: You’ll never walk alone... com no, els futboleros del grup pensem amb els Reds i les vegades que hem sentit aquest himne per la tele... tararegem fins a iniciar la tornada... i allà deixem la resta que ens pogués quedar... complicat especialment el segon You’ll neeeeeeeeeever walk alone, però superem la prova amb èxit, i cofois de cantar com hem cantat, i de fer-ho amb un anglès de nivell casi nadiu, enfilem la sortida...

Loquillo, 30 anys de cançons, ell a prop dels 50, però sembla tant jove com sempre... serà que el Rock & Roll no només no ha mort, sinó que ni envelleix... un vot a favor pel concert de Loquillo !!! (malgrat el volum baix).

Messi

2010-04-07T03:38:00.002+02:00

Places vacants…

2010-04-05T23:46:00.015+02:00

La número 19 és la meva plaça, i fins fa poc hi havia el meu cotxe... ara ja no hi és... l’està gaudint una molt bona amiga i el seu company, qui posà una mirada negra i increïble al pujar al cotxe per primer cop... i és que d’això va la vida... d’aprofitar al màxim les coses i un cop no es poden aprofitar més, deixar que algú altre ho faci amb la màxima il•lusió possible... i de fet tot és així... en el metro cal deixar sortir abans d’entrar, en la casa, treure la roba de l’armari per posar-ne de nova, quan la feina no motiva, cal pensar si algú nou podria fer-ho millor o nosaltres una cosa que ens agradi més... Però no podem obviar que desfer-nos de segons què ens genera una mica de dolor, pels records, pels bons moments viscuts, per la sensació de perdre algo propi... i un cotxe té molt d’això... molts bons moments, moments sol i també acompanyat, moltes excursions, els nervis de les primeres feines, moltes paraules i carícies, molts paisatges, molta música, alguna discussió, cop roda punxada ni cap multa (me la van haver de posar a Cuba), i algun disgust també... però un cotxe ofereix una barreja increïble entre intimitat i llibertat... i poques coses materials donen ambdues coses... són molts moments i records que es deixen enrere i tots es reviuen amb nostàlgia quan s’allunyen rodant per la carretera... però és per un bon motiu, per a que algú altre ho gaudeixi, l’aprofiti tant o més que un mateix, sabent a sobre que el cuidaran molt i molt.... i això no té preu, només ho pot pagar el sentir que un ha fet el que havia de fer... i no més... la vida continua, cal acceptar aquest regal, donar les gràcies per haver-lo pogut viure, i regalar-ho a algú altre... i mirar endavant... jo, almenys, ja tinc la meva plaça de parking aparaulada... hi ha coses que no necessiten esperar, que s'accepten de deixar més ràpidament, i s'omplen també ràpidament... en canvi hi ha d'altres que necessiten el seu temps per a ser decidides o canviades... hi ha coses que requereixen tot el temps del món... encara que a vegades aquest no hi sigui... o tinguem aquesta sensació... Però la vida va com va... i temps al temps...

Voto a favor !!

res com un molt bon motiu...

Potser abans no eren camps però encara ara...

un gran Vot a Favor !!!

Declaració de Conferència de Pau de Sant Sebastià

Nits de lluna plena...

Passejant per casa

Es veu cada cosa...

que una amiga...

Aquest any les festes de la...

Somnis, fets, experiències

Voto en contra !!!

Ho sento Pep, però discrepo...

Ok, ja s'han acabat...

Gilipollas W. Bush

Per anar a dormir XI

exercint d'hedonista

Hi ha perfums i somriures...

Les lleis no ens canviaran els costums

Out of service

De...

somnis...

Treinta y pocos !!

Crònica d'una mort anunciada

Awareness

Si has de fer res, fes-ho bé home !!

El plaer d'arribar a casa...

Moments del Metro...

#chist

un guinyo de "como en casa"

Com diria Loquillo... Rock & Roll Actitud !!!

Otis Redding - Sittin' On the dock of the bay

Spider Kings!!!!!!!!!

què faràs, Mas?

Alpha Party

Iniesta, Xavi o Messi...

VISCA BARCELONA?

Olé tu gracia !!!!!!!!!!!

Feliços 40 !!!!

Teatro, lo vuestro es puro teatro...

1 any votant a favor !!!!!!!!

No el vaig tastar, però per a ell, un vot a favor!

Ingredientes para preparar Duelos y Quebrantos.

Por

Regal

Imbècil

Un gran dia...

Empadronat a Santa Maria de Corcó

Venus - Mart

i per fi... tenim Cens !!!

3.143, el vídeo editat

Ready to modern life?

A tu i a mi...

3.143

temps...

Amb aquesta cançó sonant...

Bona gent...

Els "Mariachis" de Penitents...

On està el nostre cap, Carles?

Poesia de xat

Hacienda Somos Todos F.C.

Qualitat de vida...

No m'ha agradat, no m'ha agradat...

On es té el cap...

Les coses clares...

Constantment diferents...

Hi ha dies...

Al Poble Sec hi ha de tot !!!

is not mine...

Toquen bé aquests...

una petita passa...

Obertes les preinscripcions per a la formació bàsica en polítiques de joventut

Com una puta cabra...

Grigri

Pendents...

BSO d'un cap de setmana de muntanya genial...

Des que...

Jugar amb foc...

Ves a...

Hi ha gent...